El Franctirador

Adéu Zaplana, adéu

2008-04-29T16:32:00.002+02:00

Ja estaria bé!!! Després de destruir tot un país, portar un partit a l'extrema dreta, carregar-se la dignitat d'un càrrec com el de President de la Generalitat Valenciana i fer negocis a dreta i esquerra, Eduardo Zaplana (alias Cartajenero Moreno) se'n va i deixa la política. Ja li tocava. Mai hauriem d'haver deixat que un personatge com ell accedira a un càrrec públic de rellevància. De fet, la primera culpa és del PP per confiar en un màfies com ell quan només era -per la via graciossa de la moció de censura- alcalde de Benidorm. Però qui més culpa té que un personatge tan fosc, negre i "xanxullero" haja arribat a ser ministre portaveu i de Treball i número 3 del PP, som els valencians. Els valencians el vam catapultar a la glòria política i, anys després, veig amb més horror que en el seu dia aquell criteri que vam tindre. Parle en plural, com a poble, que jo mai el vaig votar, ni se'm va passar pel cap. Però la responsabilitat conjunta, la tenim. Reflexionem, doncs, i pensem en què no torne a passar. Bé, i brindem, que val la pena.

PP: Partit de la Punyalada

2008-04-24T10:04:00.002+02:00

Com cada dijous, ací teniu la columna d'opinió El Franctirador, al Diari de Girona. Esta setmana he decidit dedicar-la al PP, on últimament es veu que tots caminen pegant l'esquena contra la paret per por a que una catana els obriga en canal. I és que al PP les gasten fortes i a la que se descuiden, apareix un "company" que amb un somriure a la boca fot la punyalada per l'esquena. Que tropa!!!, que diria aquell...

Pregunteu a Puigcercós

2008-04-22T20:21:00.002+02:00

Per a aquells que sempre heu volgut tirar-vos a la cara a l'actual secretari general d'ERC i aspirant a la presidència del partit, Joan Puigcercós, tinc una oportunitat perfecta. Divendres que ve, a les 5.30 de la vesprada, farà una entrevista-xat en directe amb els internautes a "diaridegirona.cat". Podreu preguntar-li el que volgueu i, si hi ha sort, vos ho respondrà. Si aquell dia a aquelles hores esteu notablement ocupats, no patiu. "Diaridegirona.cat" ja ha obert la possibilitat d'enviar-li preguntes que s'acumularan i es barrejaran amb les que s'envien en el moment del xat en directe. Podeu enviar-li les qüestions ja ací mateix, o entrar a diaridegirona.cat el divendres a les 5.30. Puigcercós... allà anem.

Chacón (Ante-minister)

2008-04-21T10:17:00.002+02:00

Carme Chacón és ara mateix la ministra de moda, la dona de moda, la socialista de moda. El seu nomenament al capdavant de Defensa l'ha posat en boca de mig Europa. Però abans de ser l'estrella del PSOE, la ministra salvaguardant de la Unidad Nacional i cridar «Mande firmes», i «Viva España! Viva el Rey"», ella era una jove professora de la Universitat de Girona, federalista convençuda (beneïda ignorància...) i anava de sopar els dijous amb els seus alumnes. Sí, xiquets, la Chacón era persona. En este article del Diari de Girona s'expliquen els detalls de com era l'ara ministra abans de dedicar-se a la política. Alumnes, companys i caps de departaments parlen d'ella. Recomanable.

Eliseu, tu sí que en saps

2008-04-17T09:42:00.002+02:00

«Lo prometido es deuda», com diuen els castellans. I ací teniu l'article d'opinió sobre Eliseu Climent, El Franctirador del diaridegirona.cat d'esta setmana. Potser és una miqueta dur, però molt clarificador i exemplificant, tant per catalans com per valencians. Com que la barbaritat de les subvencions ja l'he comentada. No diré res més. A l'article em remet.

P.D: Tant de bo, algú a la Generalitat de Catalunya s'ho plantege de veritat tot això.

Els gais: una potència turística?

2008-04-15T13:02:00.002+02:00

Potser no sóc la persona més indicada per fer esta pregunta, donat que, com podeu vore ací, em faré càrrec el més que ve de la presentació i moderació d'una jornada sobre turisme homosexual. Però, en ple segle XXI i amb una situació legalment (que no social) normalitzada, cal distingir entre un turista heterosexual i un d'homosexual? No ho tinc massa clar. Jo, quan vaig de viatge, no busque massa llocs especialment dedicats a gais. Amb que no m'impedisquen dormir amb un xic si és que en porte algun, ja en faig prou. Si he d'eixir de festa per llocs "d'ambient" no ho faig ni més ni menys que ho faria en un altre lloc. Per tant, no se jo si és massa útil (més enllà dels interesos empresarials) distingir entre un turisme homosexual i un d'heterosexual. Distingirem també entre un turisme de gent alta i un de gent baixeta? Potser si s'analitza es veu que els baixets viatgen més, tenen més ingressos i els gasten més. Seria així un mercat per explotar? Dubte que s'acabara convertint en això. Per tant, enhorabona als organitzadors de la jornada per la seua iniciativa empresarial, però crec que marcar el turisme amb una etiqueta (gai, familiar, esportiu...) només pot tindre, precissament, això: una eixida empresarial.

PD: QUe diga jo això no vol dir que no crega en la necessitat d'estos congressos. De fet, crec que les empreses i els experts del sector han de treballar junts i posar en comú estratègies. Sempre ajuda a facilitar les coses al consumidor i sempre millora el servei a l'exterior. Quanta més oferta, millor.

Chema El Forner, ha mort

2008-04-15T12:34:00.002+02:00

No, no és un forner conegut al meu poble, ni un pastisser veí meu. És el conegut com Chema el panadero, de Barrio Sésamo. El popular actor que acompanyava a Espinete i Don Pinpón va morir la setmana passada. Esta notícia m'ha fet pensar en què ha sigut dels grans mites de la meua infantesa. Tot el món sap que ha sigut d'Enrique del Pozo, que formava part del duet pedòfil Enrique y Ana. Però que ha sigut d'Ana? A saber. Com ella, hi ha tants altres i segur que tots en teniu algun en ment. De Chema el panadero, de fet, tampòc sabiem res. Es veu que ha fet un munt de teatre i que fins i tot vivia de negocis del món de l'espectacle. Però ha mort sent el panadero d'Espinete. I és que la fama és molt efímera, i més quan es tracta de programes infantils. La crueltat de la televisió.

Eliseu Climent, podrit de pasta (de nou)

2008-04-14T15:02:00.003+02:00

Hui seré breu, que no tinc molt de temps. Ahir dimenge, Diari de Girona publicava una notícia fruit d'una detallada investigació de les subvencions que reparteix el Govern de la Generalitat. I, oh sorpresa (fina ironia, clar està), el salvapàtries Eliseu Climent és un dels homens més beneficiats en els últims anys. Només en els darrers cinc exercicis, l'home que menys treballa però que major recompensa econòmica rep, ha rebut 10 milions d'euros. Bonica xifra. Els catalans haurien d'eixir en massa al carrer per dir prou a les subvencions a este tio. La seua activitat des de les seues múltiples "paraetes" fetes només per contentar amics i treure pasta d'institucions "col·legues" (ACPV, El Temps, Casal Jaume I, Institució Cívica Joan Fuster, Fundació Ramón Muntaner, Fundació Francesc Eiximenis, Institut Ignasi Vilallonga, i altres xanxullos semblants), tenen una traducció real en la societat valenciana igual a zero (patatero). I ja no dic en la catalana... Que s'ho facen mirar els catalans, perquè amb estos 10 milions, segur que es podrien fer moltes coses. Anuncie una columna d'opinió sobre el tema al Diari de Girona.

ERC: Empresa Regular de Col·locació

2008-04-11T14:15:00.002+02:00

De nou, ERC al punt de mira de les mangarrufes polítiques. Joan Puig era diputat al Congrés -i d'aquells diputats-espectacle, que va fer coses com l'episodi de la piscina de Pedro J. Ramírez, a més de fer el ridícul de forma constant-, fins que les urnes (i si se'm permet, la justícia ciutadana) li han tret l'acta. Com que es pensava que això de la política el faria tornar a ser diputat per Girona, poc després de les municipals va deixar el seu càrec de regidor a Blanes, on a més l'havia liat també enfrontant-se a les directrius del seu partit (ara sí, fent un ús més que raonable de la suposada autonomia local d'ERC. Fals, perquè a Puig li va costar el seient de regidor). Entre unes coses i altres, Joan Puig fa quatre dies que s'havia quedat sense càrec. I que ha fet ell? Ha tornat a la vida civil? No! S'ha buscat feina a l'empresa privada? No! S'ha retirat èticament i mantenint la dignitat d'un polític derrotat per les urnes? No! El partit l'ha agafat i li ha buscat un nou càrrec de confiança, d'aquells que abunden i creixen com esclatassants, a la Diputació. Ací podeu llegir la notícia al respecte. I és que últimament, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s'ha convertit en Empresa Regular de Col·locació. Unió va tenir moment d'"un militant, un càrrec", però ara ERC té el seu episodi d'"un militant, un càrrec, vitalici i ben pagat".

P.D: A la foto, Joan Puig en el seu minut de glòria, envaïnt la piscina (il·legal, tot s'ha de dir) de Pedro J. amb el carnet de diputat a la boca. Que es posarà ara a la boca?

La promiscuïtat a la cara

2008-04-09T09:53:00.003+02:00

Sempre he pensat que si elsdiners destinats a fer estudis científics de xorrades s'invertiren en el que realment pot interesar, la comunitat científica seria molt més respectada. Proba de què això encara no és així, la tenim al Regne Unit. Resulta que uns investigadors britànics s'han dedicat a fer un estudi que «demostra» que el nivell de promiscuitat que té una persona, es llegeix a la cara; que el rostre i el tipus de faccions que té cada persona determina si és o no fidel i si li agraden les relacions curtes o llargues. Ací podeu llegir l'article senser on ho he vist. Resulta que quan més masculita tens la cara (independentment de si eres home o dona), més promiscu eres. Segur que si tots fem una repasada a la gent que coneixem, recordem a més d'un i d'una que tenen careta d'angelet i els agrada més un polvo amb el primer que passa que a un tonto un llapis. No dubte de les bases científiques de l'estudi; els anglessos sabran si són les adequades. Però em sembla una xorrada que les ganes de sexe fàcil i variadet es puga vore a les faccions de la cara, i més tenint en compte que jo sempre he pensat que la gent ha de passar etapes de fer el pendó amb tota normalitat. Perquè la repressió d'estes èpoques acaben derivant en un desenvolupament d'esta promiscuïtat quan menys toca. En fi... i vosaltres quin tipus de cara teniu? I ho sap la vostra parella? Apanyeu-vos com pugueu.

Uns premis Pulitzer molt «humans»

2008-04-08T12:16:00.002+02:00

Un any més, la Universitat de Columbia ha concedit els Premis Pulitzer, els considerats guardons més prestigiosos del periodisme als Estats Units. El Washington Post i el New York Times han estat els grans triomfadors, com ha passat des de fa anys. Ací teniu la relació de guardonats publicada. Dels premiats, cal destacar els articles i reportatges amb caràcter humà. Fa anys, este tipus de guardons anaven sempre encaminats a les millors investigacions de caràcter polític o als relats de moments bèl·lics. Sense deixar de costat esta vessant que continua tenint la seua parcel·leta, els Pulitzer se centren últimament en històries de caràcter més humà, més proper, en temes socials i de sensibilització. L'interés social ha guanyat pes en el periodisme, a xicoteta i gran escala. I, com no, els Pulitzer s'adapten. M'alegre que siga així. El periodisme de prestigi no només està a la crònica d'alta política i a les corresponsalies de conflictes armats; també està al carrer. A la foto, d'Efe, es veu la redacció del Washington Post celebrant els premis.

Pels que condueixen malament

2008-04-08T12:10:00.002+02:00

És curiós, però, una vegada més, Internet va per davant dels desitjos de la gent. Quants conductors hauran pensat més d'un cop que, si pogueren, li deixarien una noteta al cotxe de davant per dir-li ben claret quatre coses sobre la seua manera de conduir, aparcar o circular pels carrers...! Doncs be, ha nascut una pàgina que fa possible això. La web http://aparcascomoelculo.com/ ofereix unes etiquetes que permeten deixar-li un missatget més que clar al conductor de torn. Tremoleu, fitipaldis diversos, que Internet es pot acabar convertint en el vostre malson. Curiosa iniciativa.

Decebuts d'ICV

2008-04-03T16:26:00.002+02:00

No és extrany que, després de tot el què està fent ICV al Govern de la Generalitat, els seus votants estiguen decebuts. I és que no es pot estar anys criticant els transvasaments i acusant a tots (tots, especuladors i llauradors) els valencians de voler furtar l'aigua als catalans (cosa que, per cert, recordava al «no mos furtareu el Micalet i la paella» dels lamentables blaveros). Vaja per davant que jo no defensaré el PHN mai, però que el País Valencia necessitava (i necessita) solucions hídriques urgents tant precisses o més que les que tenen ara els catalans. Doncs be, que patisquen ara els d'ICV i els de Barcelona el que és sentir dia sí i dia també que vols l'aigua per lucrar-te i no te la mereixes. ICV, a més, té al conseler de Medi Ambient rebent osties a dreta i a esquerra. Jo i el Franctirador del Diari de Girona d'esta setmana, també participem. Perquè s'ho mereix. Llegiu l'article ací.

Les Falles (VI)

2008-04-01T16:40:00.002+02:00

Si alguna cosa és especialment característica de Les Falles, és la festa nocturna. I amb ella, l'alcohol. Estes Falles, els meus amics han (hem) demostrat que el tòpic de què en tota borratxera hi ha un moment d'exaltació de l'amistat i fins i tot de "besuqueo" excessiu, no és cap mite sinó tota una realitat. El colage, fet de les fotos d'Andreu Vilalta on apareixen els millors i més apasionats besos (o intent de bes) d'estes Falles. I és que en el fons, ens estimem tots molt. Cert és que uns estaven més predisposats que altres per pegar besets a dreta i esquerra. Oscar va tindre més d'un moment triomfal, que per cert no recorda, amb plorera inclosa de tant que ens volia a tots. Altres besos són més producte de la pressió de la resta per forçar el "momento morreo". I altres són d'aquells que es donen de veritat, amb ganes i amb passió, sense necessitat d'alcohol. En tot cas, este és un recull dels millors besos de Falles. Sé que no es reconeix a la majoria dels que es mengen la boca, però... millor així per tots; creieu-me.

A ICV els agrada mesclar a la família en el Govern

2008-04-01T12:59:00.002+02:00

Fa un temps, l'aleshores conseller de Medi Ambient Salvador Milà (d'ICV), va utilitzar un helicòpter de la Generalitat per portar a la família a fer una volteta pels cels de Catalunya. El cas, destapat per Diari de Girona pràcticament li va costar el càrrec, sent un dels factors que el va precipitar a ser un dels sacrificats en la següent reforma de l'Executiu. La cosa podria haver fet aprendre als d'ICV que, per més que Milà diguera que ho feia per conciliar vida familiar i laboral, el política és millor separar els de casa de l'Administració pública que controles. Doncs no, res més lluny de la realitat.

Ara, un altre conseller de Medi Ambient i també d'ICV, resulta que té col·locada a una filla, la Lluna Baltassar (només un ecoguai com ell podria posar-li Lluna a la filla), en l'oficina de Comunicació del President. I no content amb això, resulta que es permeten el luxe de cessar-la i nomenar-la de nou en el mateix dia per pujar-li el sou en 14.000 euros. (De nou Diari de Girona ha fet públic el tema i ací el teniu) Això és un pare, si senyor!!

El Govern «unta» El Punt

2008-04-01T12:49:00.002+02:00

Això de la premsa privada lliure no és una utopia. Però està clar que per a alguns és una qüestió que passa per molt lluny. I és que, si el Govern tripartit (el primer, el de Maragall) va acusar a CiU de tindre La Vanguardia «comprada» amb centenars de suscripcions inútils pagades amb diners de tots, el nou i suposadament regenerador Executiu català resulta que fa el mateix, però amb el diari que més li llepa el cul i més favors li fa: El Punt. Potser no sóc el més indicat per parlar d'este tema donat que El Punt és competència de l'empresa per a la què jo treballe. Però és que la qüestió clama el cel. El diumenge es podia llegir al Diari de Girona (ací teniu l'article complet) que El Punt és el segon diari més beneficiat de Catalunya amb una subvenció de quasi 1'2 milions d'euros, triplicant el total concedit als altres cinc diaris comarcals de Catalunya. A més, també s'explica i es demostra que el tripartit ha augmentat un 123% en dos anys els ajuts als mitjans de comunicació.

Jo, que sempre he defensat la llibertat de premsa i he estat en contra de les subvencions desproporcionades a mitjans perquè condicionen (i qui diga que no, menteix) la seua línia editorial, no puc més que entristir-me. Ara, si és lamentable que el Govern es dedique a comprar editorials i línies de tracte entre la premsa, més trist és el que fa El Punt, que accepta tota una bossa plena de dinerets i, a canvi, tot són massatges i suaus carícies a l'Executiu català. Això és vendre's per un plat de llenties. La dignitat s'ha acabat en alguna premsa.

Les Falles (V)

2008-03-31T21:03:00.006+02:00

En Falles, tot i haver vaga de treballadors, el Metro ha estat bàsic. El transport públic ja és habitualment un element clau a qualsevol ciutat. Però quan la metròpili està tancada, le vies d'accés estan tallades i les poques que hi han es col·lapsen... el Metro és qüestió de supervivència. Gràcies a les milers d'hores de festa i activitat fallera que vaig fer este any, m'he passat també moltes estones al Metro, viatjant o esperant el proper comboi. I gràcies a eixes estones, hem passat grans moments. Rialles, converses, dormides amb baba caient i, sobretot, tornades a casa amb un sol de migdia divertidissimes. La bona companyia, evidentment, ajuda. Però el Metro de València té alguna cosa especial entre les 5 i les 8 del matí si tornes de festa. Estos dies de Falles vaig aconseguir retrotransportar-me a aquelle nits de dijous/matins de divendres de quan estava a la facultat i eixia de festa. Tornar a les 7 del matí, amb cara de mort, cansat, amb son, mig bufat i envoltat de gent que s'acaba d'alçar per anar a treballar, té un encant especial al Metro València.

PD: Foto d' Andreu Vilalta un mestre de les imatges i un company fantàstic de Metro. Ell sí que aguanta, ell sí ha entés el què és una veritable festa fallera.

Repartiment just dels diners

2008-03-31T20:33:00.003+02:00

Llegint hui el Diari de Girona m'he assabentat que el finançament per habitant del País Basc és un 73,5% superior al de Catalunya. És curiós, però actualment a Catalunya ja tot el món reconeix en públic i en privat que el finançament que tenen és inadequat i insuficient, i que el model basc i navarrès és cap al què s'ha d'intentar anar a poc a poc. I no els falta raó. Anys i panys porten els catalans pagant milionades per a què altres comunitats puguen, per exemple, tindre un ordenador per xiquet en les escoles. I a Catalunya no es pot. Caldria també mirar si els catalans han gestionat be els dines dels què sí han pogut disposar. Però això és un altre tema.

No obstant, esta notícia m'ha fet tornar-me a plantejar quant bledes som els valencians en general. A Catalunya fins i tot el PP parla de poder millorar el finançament, perquè el números canten (i més que cantaran si se publiquen les balançes fiscals). Al País Valencià estem també cansadets de pagar 10 euros i rebren 5 de l'Estat. Però clar... què pocs són els valencians disposats a alçar la veu en este tema i dir prou al finançament mal entés com solidari. I és que l'Estat té molt mal entés el concepte de solidaritat. El valencians, però, anem tragant. Per variar.

Les Falles (IV)

2008-03-28T10:43:00.004+01:00

Quanta gent hi havia estes Falles!! Moltíssima. La coincidència quasi maquiavèlica de dates de la festa de València amb la Setmana Santa –dic que és quasi maquiavèlica perquè té collons que l'Església pretanga que en plenes Falles la gent guarde silenci, es dedique a ressar o participe de l'abstinència (en tots els sentits)– ha fet que el Cap i Casal del País Valencià s'haja omplit de turistes. Benvinguts siguen el visitants que van a terres valencianes a deixar-se els diners i admirat el país (o el què el PP ha deixat de País). Però recollons què complicat és estar a determinats llocs i a certes hores amb eixa gentada. La foto que es veu (feta, com sempre, per Andreu Vilalta) és de la mascletà del dia 18 de març. Arrivar fins allà ens va costar Déu i ajuda, i encara no vam poder ni entrar a la Plaça de l'Ajuntament. Així i tot, va valer la pena. Sentir (no només escoltar, sinó sentir; sentir a la pell i a l'interior) les traques, les carcasses, els masclets... la polvora. És de les poques coses de les Falles que mai canviaria per res. Este any, a més, vaig poder ensenyar minimament als amics catalans què és tot això de la mascletà. Queda pendent, però, poder-ho mostrar bé i en condicions, ficats fins a dins de la plaça i notant el pes, l'olor i la força de la poòlvora des d'aprop. I és que les nits de festa no ens han perdonat i cap dia varem poder matinar prou com per agafar bon lloc.

L'ombra de la corrupció, de nou a Unió

2008-03-28T10:34:00.002+01:00

Unió Democràtica de Catalunya deu ser el partit del món civilitzat amb més causes obertes, judicis pendents i dirigents en actiu imputats o acusats per casos de pressumpta corrupció. Ara, Ignasi Farreres (nom tant habitual en estes causes fosques que els jutges ja deuen associar-lo directament als «xanxullos» més espectaculars), tornarà a ser jutjat, en esta ocasió pel cas Turisme. Podeu vore els detalls ací. I és que després de ser centre neuràlgic, junt a altres, del cas Treball, ara resulta que l'exconseller i expresident d'Unió també podria vore's implicat en este altre cas. I després Duran i Lleida encara té la barra d'eixir amb tota la cara dura i dir que el seu partit és mel de romero, "lo milloret", està netet com una patena i ningú fa res. No seré jo qui no respecte la pressumpció d'innocència dels dirigents i exdirigents d'Unió, però amb el currículum que arrosseguen... «si el rio suena, agua lleva». El que falta és saber quanta aigua porta. I si Convergència Deocràtica és capaç de tragar-se-la tota com fins ara.

PD: a la foto, Farreres amb la dona d'Artur Mas. Amiguets...

Rumors sense resposta

2008-03-27T09:48:00.003+01:00

No sé ben be perquè, però en els últims mesos el meu mail s’omple sovint de correus electrònics que tenen com a assumpte i argument suposades «realitats» que parteixen de rumors i què, malgrat esperar el pas del temps, ningú acaba per desvetllar si són o no veritat. Els mitjans de comunicació es comporten (ens comportem) com ho han de fer i no publiquen res de tot això. Seria una aberració periodística fer cas d’una simple veu poc documentada i sense cap tipus de confirmació. Però jo, que tinc la professió que tinc, en part, per canalitzar d’una manera útil la maua curiositat insaciable, no faig altra que acumular dubtes i ganes de saber si tot allò que m’arriba és o no cert. I no siguem hipòcrites: com jo en deuen haver milers.

Què meravellós seria que tot aquest tipus de rumors tingueren resposta confirmada ràpida i real a través del seu protagonista o de documentació aportada per aquells que, sense discriminació, em fan arribar tot aquest tipus de rumors! Què fantàstic seria saber si és cert que Joan Saura i Imma Mayor (a la foto) s’han separat perquè el conseller té un affair amb Marina Llansana (ERC), aportant per exemple videos demostratius –com un dels rumors sobre l’afició a l’onanisme via webcam d’un concursant de Fama, que també em va arribar, però confirmat amb un vídeo ben il·lustratiu). O que bo seria conèixer de primera mà si Joaquim Nadal ha rebutjat ser ministre de Foment per por a enfrontar-se al diari El Mundo des de Madrid; o si és veritat que Marina Geli no es parla amb el president Montilla i ell la vol fer fora del Govern fent-la secretària d’Estat; o conèixer de primera mà si Alícia Sánchez-Camacho pidola un despatxet a Madrid perquè no vol saber-ne res dels populars gironins i catalans, que li fan el buit. Cert? Fals? Déu ens empari per ser xafarders, però com deia Mercedes Milà, «Queremos saber»!

PD: Creieu convenient publicar estes línies com a columna d'opinió a El Franctirador del Diari de Girona? M'agradaria que opinareu.

Les Falles (III)

2008-03-27T09:35:00.003+01:00

Rafelbunyol. Les 8 o les 9 del matí (impossible recordar l'hora exacta). La imatge que es veu dona una idea de l'estat etílic que encara portàvem Andreu i jo. Era la segona nit de les meues Falles i les ganes de festa ens van fer ser els últims en arribar a casa. La mateixa quantitat d'alcohol m'havia fet furtar flors del tapís de la Mare de Déu dels Desemparats, el de l'ofrena de les comissions falleres, i arribar a enfrontar-me a un dels vigilants, convencent-lo de què fera «la vista gorda» i ens deixara emportar-nos les flors que ja tenia jo a la mà. És evident per la foto que els clavells no són el què més ens afavoreix, (i això que els varem lluïr per mitja València, al Metro i per Rafelbunyol sense cap vergonya) però.... I no és bonico estar baix del sol de migdia, borratxo, havent-ho passat increïblement be durant hores i fent de folklòrica vinguda a menys? Això sí, amb bona companyia sempre. I és que les nits de Falles són de les millors que es poden viure.

PD: Foto d'Andreu Vilalta. Bé, autofoto. Genial, com sempre.

Les Falles (II)

2008-03-26T10:45:00.005+01:00

Si algú ha fet possible que les Falles d'este any hagen sigut el què han sigut, eixa és Amparo. Amiga com poques, ella no només m'ha ajudat a fer d'amfitrió amb els catalans, sinó que s'ha encarregat de demostrar que les dones valencianes són precissament aixó: dones com toca. És capaç de combinar festa, feina i atenció a amics de sempre i als nous. I tot això, sense perdre l'alegria i l'energia. Xicotet homenatge a la meua xiqueta, perque sense ella les Falles i el «sangonerisme» d'Alacant (del què ja parlaré en altra ocasió) no hauria sigut igual. De-veres-t'ho-jure! jajaja

P.D: La foto no sé si és meua o d'Andreu Vilalta. En tot cas, està feta amb la seua càmera, cosa que demostra que siga qui siga el fotògraf, ella ix guapa.

P.D: L'aparició d'un cotxe policial per darrere no té res a veure ni amb Amparo ni amb el què estàvem fent en aquell moment tirats a la plaça de la Reina esperant l'Ofrena per ensenyar-los-la als catalans.

Orgia al cole

2008-03-26T10:16:00.002+01:00

Hi ha moments de l'escola i l'institut que tots recordarem sempre. Però hi ha qui s'ho monta de tal manera que és veritablement inoblidable. Mireu això. En un institut anglés, els alumnes han organitzat clandestinament una macroorgia de sexe, drogues i alcohol. Més de 200 adolescents, amb les ormones alteradíssimes, la lívido més pujada que mai, amb unes edats on no anar calent és símptoma de malaltia, i amb unes ganes d'experimentar superiors a cap altra cosa, van aconseguir els permisos per poder celebrar esta megafesta ni més ni menys que al mateix institut. Si senyor! Folleu, folleu que el món s'acaba, i a més, a les instal·lacions del cole. Això sí que és una bona activitat extraescolar i no el badminton i el patinatge. Llàstima que la mateixa tendra edat que els ha fet pensar tot això no els ha fet pensar que les drogues en excés i la falta de mètodes profilàctics i anticonceptius són un perill. Això, només pot passar al Regne Unit.

Les Falles (I)

2008-03-25T23:01:00.004+01:00

Començe ací una xicoteta serie de fotos de les passades Falles. Han sigut uns dies complets, en tots els sentits. No he tingut temps ni per dormir. Així que durant unes quantes jornades, alternaré les entrades al meu bloc obre actualitat o curiositats amb esta miniserie de fotos comentades de les Falles. El primer capítol és justament el menys faller de tots. Són Andreu, Ocar i Alger davant del Palau de les Arts de València. Canats ja de l'activitat falleril, vam anar a veure la Ciutat de les Arts i les Ciències. Faltava Oriol per completar el pack de catalans. Valga esta foto i este comentari per fer saber que València, fins i tot en Falles, té més coses per fer i per vore. Valga per destacar que, malgrat els seus (pèsims) governants, encara hi ha una cosa que es diu Poble Valencià que li dona una qualitat extrema a València i el País Valencià. I sobretot, valga este primer capítol faller per agraïr a estos solets catalans els bons moments que, cadascú a la seua manera, m'han fet passar estos dies a ma casa. Valga d'agraïment i de reclam perquè ara vosaltres em feu passar uns altres dies així fent vosaltres d'amfitrions. :P

Carod dona un pas enrere

2008-03-25T22:48:00.003+01:00

A Esquerra estan de capam caiguda. I la demostració més clara està encarnada en el seu president, Josep Lluís Carod-Rovira, que sembla ser que es veia perdent davant el combat que Puigcercós li havia plantejat i ha decidit fer-se enrere. Com be ha publicat ja tot el món (mireu ací la notícia), Carod no es vol presentar a la reelecció a la presidència d'ERC. Em sembla molt be. De fet, fins i tot lloable. Ara, el senyor de le "mans netes" ha decidit també que no no deixar de ser vicepresident de la Generalitat, i a més diu que donarà suport a la candidatura a dirigir Esquerra que accepte que ell siga candidat en les properes eleccions al Parlament. Vaja, que no vol soltar la cadireta. Este Carod vol estalviar-se el mal tràngol de perdre davant de Puigcercós o qualsevol dels altres crítics, però no se'n va de la poltrona ni amb aigua calenta. Què difícil és deixar un sou, un cotxe oficial i un estàtus, eh?.... Mans netes, deia ell. Qui l'ha vist i qui el veu.

«Germanes», recomanada (tornant de Falles)

2008-03-24T11:53:00.007+01:00

La sala teatral de Barcelona La Villarroel té en cartell ara mateix «Germanes». L'espectacle és digne de recomanació, sobretot per aquells que els agrade el teatre poc convencional, amb girs argumentals i que agrupa comèdia, tragèdia i punts de musical. He publicat una crítica d'esta obra a diaridegirona.cat (ací podeu llegir-la) on hi ha més detalls de l'obra. En resum, no deixa de ser una bona proposta per passar una bona estona de teatre. No és uan obra mestra, clar està, però Carol López (creadora i directora de l'obra) s'ha guanyat el meu respecte amb «Germanes». Aneu a veure-la si podeu.

PD: He estat uns dies fora. Les Falles i una escapadeta a Alacalt m'han fet no poder actualitzar el Bloc. Mil disculpes als que vos heu queixat. Ara tot torna a la normalitat. I a la rutina.

PD2: Menció especial pels amics catalans que m'han acompanyat estos dies de festa valenciana. Moltes Gràcies per eixos moments. Cadascú de vosaltres sabeu bé el perquè de la meua gratitud. Motius diferents, però tots ells dignes de recordar.

PD3: Nova menció especial per altres amics, en esta ocasió els de Rafelbunyol que han aconseguit que en una escapadeta a Alacant em recupere i torne a ser persona després de les cansades Falles. La resta em discuparán, però sobretot això va per Amparo, que és un solet i ha estat al costat tant a València com a Alacant. S'ho val, ella. Tant de Falles com d'Alacant faré alguna referència al Bloc més endavant, quan tinga algunes fotos.

MSN i Hotmail fallen

2008-03-14T10:38:00.003+01:00

Ningú està excempt dels tocacollons informàtics. Ni tant sols dos marques gegants de la xarxa com MSN i Hotmail. Segurament els dos últims dies heu notat dificultats de connexió al correu electrònic amb compte Hotmail i al Messenger de la mateixa casa. Fins i tot hi ha hagut franges on resultava absolutament impossible connectar de cap de les maneres. No és la vostra ADSL. Després de 48 hores amb la boca calladeta i sense dir ni «mu» del què els estava passant, per fi Hotmail ha reconegut que ha sigut víctima d'un actac massiu d'«spam» i això li ha provocat moltíssimes dificultats a Catalunya, el País VAlencià i Aragó. Ací podeu llegir les poques explicacions que la companyia ha donat a la premsa. I esta és una altra... com és que els usuaris ni tant sols han pogut rebre una mínima explicació? Hotmail i Microsoft s'ho haurien de fer mirar tot això. Un boicot massiu els podria fer tant de mal com volgueren els susaris. Arrieros somos, que diuen els castellans.

Dos anys cagant-se en el novio

2008-03-13T10:11:00.003+01:00

Hi ha notícies que encara em fan pensar que no ho hem vist tot en este món. Mireu això: Una xica s'ha tirat dos anys encaixada al vàter de casa del seu novio. Com qui està tres hores sense poder cagar. És increible! Dos anys fotuda al wc!! Tinc amigues que van al servei i tarden en tornar, però mai cap d'elles ha estat tant de temps. És extrany que ella aguantara dos anys ahí fotuda, fins que se li han atrofiat els músculs. Però el què més m'intriga és ell, el novio. Què pensava, què la novia estava "una miqueta" estrenyida? Devia creure que estava reflexionant sobre com redecorar el xapat i si convenia més taulell de Nules o pintat de Llimonà? Li portava tres menjades al dia al wc sense preguntar-li què feia allà col·locada? Això sí, ha passat als Estats Units. On havia de ser...!?

La falsa bipolarització

2008-03-13T10:05:00.002+01:00

Com cada dijous, ací teniu El Franctirador publicat al Diari de Girona. El podeu llegir clicant ací. Esta setmana he deicit dedicar la meua tribuna pública al fals bipartidisme que serveix als partits catalans que no són PP i PSC-PSOE per justificar el seu fracàs electoral en les últimes eleccions generals. Bipartidisme i bipolarització és el què hi ha al País Valencià, a Andalusia, a Madrid, a les Castelles, a les Balears... però a Catalunya? Excuses de mal pagador dels xicotets per amagar altres raons del seu fracàs.

Rajoy continua... tocant els collons

2008-03-12T12:08:00.002+01:00

No li val perdres dos eleccions consecutives. No li val tindre en contra a mig PP. No li val que fins i tot els seus bombarders mediàtics li demanen la dimissió. No li val tindre a les Esperancitas, Gallardoncitos, i altres exemplars de la fauna pepera a punt de saltar-li a la iugular per decapitar-lo. No. Rajoy diu que segueix al capdavant del PP. Sempre he pensat que qualsevol societat ha de tindre una dreta i una esquerra civilitzades i actives per poder funcionar políticament. Però amb un PP com el de Rajoy, per més que fogacite a Zaplana i Acebes (cosa que es veu vindre), això no és possible. Enrere queden els dies on els populars eren de centre. Ara, el seu "extrem centre" el col·loca quasi a l'esquerra, perquè de tant a la dreta que van, acaben donant la volta. Qui sap si continuant així i sense cap intenció de canviar res, acabaran juntant-se amb Llamazares i Batasuna. Per què no?, com diria Manuela Trasobares.

Puigcercós pega primer, perquè pega dos vegades

2008-03-10T23:55:00.002+01:00

El fins ara conseller de Governació, Joan Puigcercós, ha deixat el Govern de la Generalitat. Diu que vol "dedicar-se al partit íntegrament". Així ho ha fet públic (podeu vore ací la notícia). En realitat, però, el que intenta és sobreviure. El penós resultat d'Esquerra en les eleccions generals -han passat de 8 a 3 diputats- fa que al partit ja estiguen sonant els sables i les espases. Rodaran caps algú haurà de pagar per la defenestració dels republicans. I és que el socialistes han capitalitzat tot el vot del tripartit i ERC cada dia està més diluida entre el PSC-PSOE. És, per tant, d'esperar que des de les bases i la cúpula critica vullguen canvis i algú que es dedique a marcar perfil propi des del partit.

Puigcercós, que serà un cavernícola però no és tonto, ho veu vindre. I ha pensat que abans que els crítics vinguen a carregar-se'l a ell i a Carod en un pack, entra ell en plan cop d'estat i, en una jugada mestra, es carregarà a Carod, fent de salvapatries i salvalt-se ell la "linda posadera". I és que el ja exconseller sap que qui pega primer, pega dos vegades. Puigcercós és veu que d'això, dins d'ERC, en sap un ratet. I és que a ERC la fòrmula del cop d'estat fa anys que funciona.

Ara, a vore-les vindre i a disfrutar, que comença l'espectacle. Show must go on!

El bipartidisme guanya. Sensació agredolça

2008-03-10T10:24:00.002+01:00

Han passat les eleccions. I com sempre passa, hi ha hagut sorpreses, grans sorpreses, decepcions, i grans decepcions. Qui més contents deuen estar són els del PSOE. Han guanyat les eleccions, s'han menjat a l'esquerra d'altres partits i han fet de Catalunya el seu feu, de nou. Però també deuen estar satisfets els del PP. I és que tot i perdre les eleccions, han aconseguit crear una base bipartidista entre populars i socialistes que porta la política espanyola a una trista realitat de pruralitat minsa.

És d'agrair que no guanyara el PP, i emnys encara un PP tant profundament dretà i antidemocràtic com el què hi ha. Per tant, bon gust de boca per la victòria de Zapatero. És un mal menor. Me'n alegre de la baixada d'ERC; se l'han buscat solets per ser una colla de diputats-espectacle i no entendre com es fa política responsable a Madrid. Han perdut una oportunitat d'or. I fins ací les alegries.

Què trist el paper dels partits "minoritaris" a tot l'estat, al País Valencià i a Catalunya. Em sap greu fonamentalment pel Bloc-Iniciativa-Verds. No esperava fer diputada a Isaura Navarro, però sincerament, el resultat obtingut és pírric, comparable a unes europees. Fa 4 anys tenien més vots, amb 11-M i tot pel mig. Esta és una coalició que m'agrada, però algo hauran de fer els seus dirigents si volen aribar a la gent. Perquè no valen les excuses de sempre (bipartidisme, opacitat mediàtica, nyi nyi nyi). O s'espavilen, o la coalició serà un nou bluf del nacionalisme d'esquerres valencià. PP i PSOE s'ho han menjat tot al País Valencià. Bé, doncs, que els aprofite la fartera.

A Catalunya, ICV perd un diputat. Tris també. No pensava que pujaren, ni ho desitjava, perquè el seu seguidisme als socialistes espanyols i al comunisme ranci d'IU no els fa mereixedors de millorar resultats. Però tampoc crec que es mereixeren perdre un escó. Més trist encara és que CiU millore resultats i tinga 11 diputats. Amb un Duran i Lleida exultant, insultant, ultraconservador, catòlic integrista i dretà com el què més, estos resultats diuen molt poc a favor de CiU i del seu electorat a Catalunya. I per acabar-ho d'arrodonir, els catalans premien els socialistes malgrat el fracàs en tantes i tantes qüestions claus per Catalunya (Infraestructures, Estatut, Finançament...), i a Madrid donen veu a una neoliberal, socialista penedida i nacionalista espanyola com Rosa Díez. La que haurem d'aguantar....

S'acaba la campanya

2008-03-07T09:30:00.002+01:00

Toca reflexionar (els que no tinguen clar encara el seu vot). La campanya s'acaba esta nit. Retrets, cares a cares i bipartidisme han estat les notes més destacades d'uns quinze dies ben poc constructius en general. A València, els candidats dels partits gran s'han barallat per vore qui porta el traje més "valencià" però entestant-se, alhora, a demostrar que no hi ha ningú en el món més espanyol que ell/ella: Exemples clars: Maria Teresa Fernández de la Vega i Esteban González Pons. Des d'EU, han demostrat que les sigles PV que abans ensenyaven amb orgull, ara, amb un candidat com Montalbán i un PCE dominant i castrista, ja molesten. Canal 9, no ha contribuit massa precissament a la pluralitat. Però afortunadament la gent parla, internet és bona eina i la gent del Bloc-Iniciativa-Verds s'ha mogut moltíssim. És trist reconèixer que no crec que Isaura Navaro acabe sent diputada, però no serà pels esforços del nacionalisme d'esquerres i ecologista del País Valencià. Això, xiquets, és la base d'un bon futur; estic segur.

A Catalunya, la cosa està més peluda. Dels candidats gironins no parlaré perquè podria parlar molt be d'uns i molt malament d'altres i amb tots m'he de tornar a trobar passades les eleccions. I no voldria ni que uns ho prengueren massa be ni que els altres ho prengueren com un atac. Ells, afortunadament, ja saben si són o no bons candidats. Dels caps de llista per Barcelona, ha destacat l'extrem conservadorisme de Duran i CiU, l'excessiu triomfalisme de Carme Chacón, que a més no ha dubtat a utilitzar el seu embaràs electoralment, i l'opció absurda del discurs d'ERC amb un Ridao molt poc creïble. El PP i la quasi transparent Dolors Nadal s'han enrocat en l'extrema dreta més espanyola i colonitzadora, a més de mentidera. I ICV ha mantingut la seua línia amb un Herrera crescut. No em seria fàcil votar a Catalunya. Jo, ja he votat per correu. Ara vos toca a vosaltres.

Xiquets... ja fa olor a mascletà

2008-03-06T12:42:00.003+01:00

Este post està especialment dedicat als «catalanets» que este any han decidit baixar amb mi a terres valencianes i deixar-se portar pels meus amics i per mi en la més festera i emocionant ruta fallera. Els valencians que em coneixen saben que no he sigut mai massa fallero, en el sentit més corporatiu de la paraula. Però això no treu que una mascletà, una nit de festa fallera o un xocotale en bunyols a les 7 del matí són de les coses que més m'agraden del Cap i Casal del País Valencià.

Prepareu-vos; començeu a olorar a pòlvora i a mascletà; feu-vos a la idea que el fetge patirà i l'estòmag també; compreu-vos calçat còmode perquè vos cansareu, i molt;... les Falles s'apropen i nosaltres cap allà.

Com que estic fart de sentir com els «catalanets» que baixen amb mi em diuen que «no serà per tant» cada vegada que els dic que es vagen fent a la idea de què patiran agobio i gent per totes bandes -i més este any que Pàsqua i Falles s'ajunten més que disfresses i el dia del bou en Rafelbunyol-, ací teniu dos imatges ben il·lustratives del què vos espera en una simple mascletà. Gent, gent i més gent. I pòlvora, pòlvora i més pòlvora. La gent que es veu és només d'un dels cantons i carrers que donen a la plaça de l'Ajuntament de València. ara ja vos podeu imaginar millor què vos espera. Ale, a preparar la maleta, el mocador faller i les ganes de festa.

PD: La feina, les eleccions i els meus viatgets laborals cap a Alacant dels últims dies m'han impedit actualitzar el bloc. Mil disculpes.

Tresserras: marxista, interventor i un perill polític

2008-02-29T12:11:00.002+01:00

Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Home erudit. Considerat un autèntic intel·lectual pels entessos en aquesta cosa que s'ha vingut a anomenar «classe pensant» de Catalunya. Molt respectat al món universitari. I personatge de referència dins el món acadèmic del periodisme. És Joan Manuel Tresserras. Ahir, dijous, vaig poder assistir a un dinar que va convocar ERC de Girona on ell era l'estrella convidada i uns quants periodistes els que ompliem la taula. La trobada era més política que cultural, per la qual cosa l'home es va dedicar -com era d'esperar- a parlar de política.

Ja m'havien advertit que Tresserras és un autèntic orador, que parla i encandila i que, a més, ho fa amb contingut, sense frases buides. I és cert. Va ser capaç d'estar ell solet parlant 40 minuts i cap dels què allà estàvem vam patir en excés. Però el seu discurs em va sorprendre. Va començar dient que ell era «de formació marxista». Quan a l'any 2008 se sent esta frase, un espera que tinga idees d'esquerres i basades en un cert ideal que se sap impossible. Però en el cas del conseller.... no. Ahir em va dmeostrar que més que «de formació marxista», el que té és «de-formació marxista». Sense estar en un aditori especialment de confiança, va soltar que ell, cada tres mesets es passeja per tots els centres del departament de Cultura, reuneix a funcionaris i treballadors i els explica com veuen ell i els seus alts càrrecs tot el que passa en la vida cultural i política de Catalunya, perquè així entenen la seva interpretació de les coses. Això, al meu poble, se'n diu alliçonar. Al més pur estic comunista rus. A més, el conseller ens va explicar la seva teoria per la qual la lluita de classes encara existeix i el tripartit era necessari per fer veure a la gent pobra que els «miserables» (concepte que va contraposar al de «senyoret de Barcelona) també poden governar. En pla segle XXI parlar de lluita de classes i mirar al poble pla amb condescendència i una falsa discriminació positiva és absurd, anacrònic i més propi de situacions cubano-xinesses que de la Catalunya actual. Per acabar-ho d'arrodonir, va criticar els mitjans de comunicació (en un dinar amb periodistes no se jo si era el més intel·ligents, al menys en els termes que ho va fer) per donar excessiva veu i quota fixa als partits rans facin el que facin. Aquí hi estic d'acord, estem establerts en un sistema que mereix un canvi. Però el que ell reclama és que també li ho facin a ERC. Vaja... molt marxista això també: criticar i criticar fins aconseguir el què he estat criticant.

En definitiva, tota una demostració de què el marxisme actiu, tot i que més passat que una olla amb bledes feta de dos dies, encara existeix. I a més, compta amb gent què té poder i pretén aplicar postulats que, si més no, són perillossos.

Les vergonyes de PP i PSC

2008-02-28T20:58:00.002+01:00

Com cada dijous (encara que per l'hora siga ja quasi divendres), ahí va una nova entrega de la columna El Franctirador, al Diari de Girona. En esta ocasió, són PP i PSC els que reben, per no saber governar en favor d'un sistema d'infraestructures planificat, sostenible y que no impedisca el desenvolupament de Catalunya i Girona. Però sobretot, arremet contra les dos candidates gironines d'estes formacions al Congrés, perquè no tenen cap vergonya en prometre una i altra vegada el que ja prometien fa 4, 8 i 12 anys i que mai han arribat a fer el eus partits en matèria d'infraestructures mentre han governat. La cara més dura que un sac de pedres. Ací podeu llegir la columna.

Encara queden catòlics dignes

2008-02-28T20:34:00.003+01:00

Este matí m'he quedat a quadres, sorprés, patilifú, fer una fava. Mentre esmorzava un trocet de pà amb sobrassada i formatge i un tallat he llegit una notícia (esta que teniu ací) que quasi fa que l'entrepà m'isca pel nas i el tallat pel llagrimal. Això sí, ha estat una sorpresa agradable. Es veu que a Pineda de Mar (Maresme, Catalunya) ho ha un capellà que està a favor del matrimoni homosexual, la negociació amb ETA, que no hi haja Religió entre les assignatures de l'escola pública i, a més, diu que està emprenyat i molest amb l'actitud dels bisbes espanyols. Ell, Ramon Masachs (el de la foto), és membre actiu del Fòrum Joan Alsina -un grup catòlic reformista i progressista que està tant marginat i amagat dins l'Església que a Girona compta amb la simpatia de tots els ateus i agnòstics- i això ja li pressuposa un cert distanciament de la moral dogmàtica de la jerarquia cristiana dels Blázquez, García Gascó i Rouco Varela. Però mira, no pensava jo que algun capellà podria ser capaç de signar i difondre un escrit tant claret i alhora senzill d'entendre. «Jo estic a favor del matrimoni homosexual, de legislar l'avortament, que no hi hagi concordat Església-Estat, que no hi hagi assignatura de religió catòlica a l'escola, que hi hagi l'assignatura d'educació per a la ciutadania, crec en un final de negociació amb ETA, crec que no perilla cap democràcia pel fet de ser laica, i no estic d'acord amb molts bisbes». Així de bé s'expressa este bon home. Això, a més de saber que li provocarà problemes i penúries pròpies de temps inquisidors dins l'Església, m'ha demostrat hui que el meu ateisme galopant no està renyit amb el reconeixement de gestes honorables com esta dins el món religiós. Llàstima li tinc quan el Bisbe el cride, però enhorabona perquè gent com ell demostren que encara queden catòlics dignes.

... i Isaura recolza el col·lectiu LGTB

2008-02-27T18:15:00.005+01:00

I si de suports i d'Isaura hem de parlar, s'ha de fer menció especial al suport que li estan donant els col·lectius LGTB del País Valencià a la candidata al Congrés del Bloc-Iniciativa-Verds. Sense intenció de fer proselitisme ni sectarisme, però me sume a la moció. Cap candidat com ella al País Valencià han demostrat i mostrat de forma tant clara i natural una simpatia per gais i lesbianes que no resulta ni ofensiva, ni compasiva, ni paternalista. Això seu és afinitat per natura, perquè s'ho creu. I se li nota. Per tant, valga el seu recolzament a la causa justa de la llibertat i la diversitat sexual dels valencians per retornar-li el favor i donar-li el meu suport en estes eleccions.

Tonino recolza a Isaura...

2008-02-27T17:52:00.005+01:00

Probablement molt –si no tots– dels que puguen llegir este bloc sabeu de la meua predilecció per Isaura Navarro en estes eleccions generals. La candidata del Bloc-Iniciativa-Verds encarna en sí mateixa l'aglutinament de l'esquerra nacionalista valenciana ecologista i de regeneració democràtica. I per a acabar-ho d'arrodonir, lliure de comunistes. Doncs be, ella, que ha rebut suport d'intel·lectuals i llauradors a parts iguals, ara resulta que també rep el suport de gent que no hauria jo imaginat mai que podrien estar amb ella en unes eleccions. Potser per desconeixement del personatge, m'he sorprés molt en vore al fotolog d'Isaura que Tonino (mític personatge de CQC entre altres programes de tele) li ha donat suport. Ací teniu la referència. Be, mai ho hauria dit, però vist que al País Valencià la cosa està complicadeta.... tot suport és ben rebut.

ZP i Rajoy, nus i sense projecte

2008-02-26T13:47:00.003+01:00

Ja està. Tant esperar el primer debat ZP-Rajoy i ja ha passat. Sincerament, este bipartidisme galopant que deixa fora totes les altres opcions polítiques, fa pena. De fet, este sistema fuciona a França o els EUA perquè se celebra quan s'escull president. Nosaltres, no ho oblidem, triem diputats i senadors en unes eleccions legislatives. El president el trien entre ells, al més pur estil «primus inter pares». Però malgrat tot això, he de reconèixer que em va agradar veure com un i l'altre es feien constats retrets, com s'acusaven fins i tot de la mort de Manolete i com tots els seus esforços anaven especialment encaminats a desvetllar les vergonyes i misèries del seu contrincant.

Gràcies, doncs, als dos principals candidats a presidir el govern espanyol, ahir vam saber que ni un ni l'altre tenen la talla (i no parle del traje que li anava xicotet a Rajoy) moral, política i personal per ocupar un càrrec d'estes característiques. Rajoy va fer el ridícul en Economia, política social i amb els numerets d'inici i final del debat, al més pur estil anunci de iogut amb fibra (si, perquè feia cagar, clarament). A més, va quedar a l'alçada de la Paquita Reventaplenaris sent incapaç de desensar res que no tinguera escrit, amb un gràfic, o que incloguera un insult directe, sobretot en política social, educació i a l'hora de la ràplica i la contraràplica. Zapatero, per la seua part, va passar de eixir-se'n ben parat de la part econòmica a desinflar-se com un globus, perdent força i arguments principalment en parlar d'immigració i terrorisme.

Trist va ser que es tiraren desenes de minuts a discutir sobre el benefici o prejudici d'un 2 o un 3% en esta o aquella xifra, o a intentar convencer als espectadors que el que tenien davant era el de "y tu más" o el de "cuando los tuyos mandaban". En canvi, la política mediambiental va ocupar una rèplica i una contrarrèplica simplement. La política sanitària ni va apareixer. Les mesures per pal·liar la precarietat laboral ni les portaven escrites. Les propostes per fer de l'Estat una realitat molticultural, plurinacional i d'encaix en lloc de ser un niu d'incomoditats per tots no devien ni tindre-les pensades. Trist.

El socialista va ser més natural i convincent, i Rajoy més agressiu i ferm. Però cap dels dos estaria a l'alçada de poder demanar-me el vot sense que els enviara a escurar-li el caldero a Llamazares allà on Crit va perdre el gorro. Per això, i a falta de vore el segon debat (que recorde que es podrà seguir, igual que este que ha passat, en directe per diaridegirona.cat), em reafirme en la idea de la inutilitat de votar opcions que clamen per ser útils per ser majoritàries. El vot més útil és el que reflexa el projecte més paregut al del votant. I ni Rajoy ni Zapatero, ni PP ni PSOE, van demostrar tindre projecte per res.

L'atzar juga contra el PP

2008-02-25T16:36:00.002+01:00

L'atzar i el repartiment dels espais electorals han deixat amb el «cul a l'aire» (en sentit metafòric, que quede clar), al candidat del PP a la presidència del Govern, Mariano Rajoy. Això que es veu a la imatge (feta pel meu amic Pau i cedida gratuïtament malgrat que a ell li puga pesar el seu contingut) és la banderola del PP a un carrer de Barcelona, just a la cantonada de la façana de l'hotel Axel de Barcelona (un d'aquells indrets que encara no se sap perquè està especialment destinat a gais i lesbianes).

La casualitat ha fet que la cara de Rajoy i els eu lema «Les idees clares» queden just davant d'una gran bandera multicolor, emblema històric del col·lectiu homosexual. Justament ell, el lider del moviment opositor al matrimoni homosexual, a l'adorpció per part de parelles del mateix sexe i a la plena assumpció de TOTS els drets socials i cívics per part de gais i lesbianes.

Ironies de la vida. Ell té les idees molt clares. I afortunadament la immensa majoria (que no tots) del col·lectiu gai, també.

De la Vega no és lesbiana

2008-02-24T21:39:00.003+01:00

Era un rumor que corria des del dia que Maria Teresa Fernández de la Vega va accedir a la vicepresidència primera del Govern espanyol. S'ha dit d'ella que era lesbiana, que estava casada amb una o altra, que tenia un idil·li amb Maria Escàrio, popular presentadora d'informatius de TVE, que Zapatero volia amagar la seua homosexualitat, que al seu entorn més íntim sabien de la seva tendència lèsbica.... Doncs bé, ha hagut d'arribar El Mundo per preguntar-li directament per la seua tendència sexual i tancar el rumor. "No soy lesbiana". Més clar, l'aigua.

Està clar que a ningú té perquè importar-nos amb qui es gite esta dona, perquè això no fa que siga ni millor ni pitjor ministra i vicepresidenta. Per tant, entenc perfectament que cap periodista haja preguntat pel tema mai, tot i que Juan José Millàs va apropar-se prou en una entrevista que li va fer pel EPS fa uns mesos i on semblava que volia forçar a De la Vega a eixir de l'armari al més pur estil Grande Marlaska, amb tota naturalitat. El Mundo, en canvi, ho ha fet directe, sense rondar res. "Es usted lesbiana?". Així de claret li ho han preguntat. En altra situació em semblaria un deproposit i una falta de respecte a la intimitat de les persones. Però pel que es llegeix en l'entrevista (que podeu llegir un estracte ací), De la Vega estava desitjant que li feren esta pregunta. Se la veu molesta i fins i tot indignada amb que s'haja especulat si era lesbiana. Ara que ja sabem per boca seua que no, em pregunte jo: si s'haguera especulat que Jesús Vazquez en realitat és hetero o que Pedro Zerolo vol casar-se amb una dona, s'haurien molestat així? No, simplement ho haurien considerat una anècdota i riurien per creure és era una tonteria més fruit de la popularitat i la rumorologia.

La "vice", en canvi, no. Ella diu que no té homofòbia, que si fos lesbiana ho diria i que no té cap problema amb els homosexuals. Però clar, que se la relacioni a ella amb aquest col·lectiu, la posa de mala llet. Això, senyora De la Vega, també és una forma d'homofòbia, acompanyada a més d'hipocresia.

Relax???

2008-02-22T17:09:00.002+01:00

Últimament, amb això de la campanya electoral i de què tinc més feina de la què deuria, tint això del bloc una miqueta més abandonat del què deuria. I és que estic una miqueta estressat. Igual que jo, estan alguns amics i amigues meus, així que he decidit deixar de costat les "coses serioses" i aportar un vídeo "relaxant". Jutgeu per vosaltres mateixos mirant-lo ací. No apte per a gais i xiques cardíacs. He optat per no posar directament el vídeo perquè així no em direu de tot, haureu de clicar vosaltres també per veure'l i per tant tindreu intencionalitat de veure'l igual que jo. Disfruteu-ho tant com les meues companyes de feina i jo quan ens ho han fet arribar.

Vilert és generós

2008-02-21T13:40:00.002+01:00

Com cada dijous, ací teniu la nova columna del Franctirador, al diaridegirona.cat. «Vilert és generós» és el títol del text d'esta setmana. En esta ocasió, dedique les línies a criticar que Vilert haja pujat el sou als seus amics, treballadors i enxufats a Presidència de la Diputació de Girona. Ací teniu la notícia a la què es refereix i fixeu-vos en els comentaris. No tenen desperdici. I és que Vilert pareix que no té prou en pujar-se ell el sou més d'un 40% i cobrar més que Zapatero. Ací podeu vore la notícia que tractava este tema l'estiu passat. Vaja, este suposat republicà, nacionalista, independentista i de la colla de les «mans netes» sembla que cada dia es destapa més. No crec que li estiga fent massa bon favor a ERC.

Nadal respon

2008-02-20T17:44:00.002+01:00

Per tots els què vau participar en les preguntes pel conseller de Política Territorial i president del PSC de Girona, Joaquim Nadal, ací i ací teniu l'entrevista. Més enllà de les preguntes típiques de carreteretes i trenets, destaca el seu to gairebé ofensiu en recalcar que la Generalitat reclama al Govern de l'Estat que incremente trens i millore les vies. Faena li queda per davant, doncs, que davant té a la Maleni. I és que de fet, encara que no ho diga, se li nota que no li agrada la ministra de Foment. És llest i sap que no li convé explicar-ho, però se li nota en alguna resposta. No m'extranya.

Un altre aspecte de l'entrevista a destacar, és el gran nombre de preguntes rebudes. Rècord batut. Ah! i de les millors coses de l'entrevista, com sempre, les fotos. Andreu Vilalta és l'artista autor de les imatges, igual que de la què ilustra este text.

Fidel de capa caiguda

2008-02-19T23:17:00.002+01:00

Fidel Castro es mor. Es mor i es retira. Ja ho ha fet públic. Diu que la salut no li dóna per més. I no m'extranya. Deu tindre la mala consciència tant a flor de pell i tant carregada de motius que li afectarà ja al fetge, el cor, l'apendix i fins i tot l'al·lopècia de pestanyes. Fart de perseguir "balseros", disidents, maricons, liberals, demòcrates i demés fauna que li resulta aliena, el gran líder comunista vol cedir el testimoni a les noves generacions. Pel be dels cubans, espere que no siguen ni les noves generacions del PP, ni les noves generacions comunistes. A estes altures, ja sembla impossible que algú -més enllà de personatges rancis com Glòria Marcos (EUPV de València), Joan Olòriz (ICV-EUiA de Girona), Albert Soler (periodista gironí eclipsat per les cubanes) i altres de la vella escola (uff, hi ha tants...)- defense postulat comunistes, quan s'ha demostrat que el primer dels valor que ha de primar en l'esquerra és la democràcia. Doncs mira tu per on, encara en queden. I segur que d'ara fins que Castro es muiga ens fartarem d'escoltar a "viejos camaradas" lamentar que este home deixe de manar o de viure. Tant de bo valga tot això per fer de Cuba un país normal. I democràtic, clar.

A CiU ja preveuen canvis

2008-02-19T23:03:00.002+01:00

Encara no han passat les eleccions generals i ja volen fer canvis en els que aspiren a ser representants de CiU. Ja corrien els rumors de què a Rosa Núria Aleixandre, fins ara senadora convergent per Girona, la farien retirar-se en acabar la legislatura que s'acaba d'esgotar. Per sorpresa de molts del partit, la van tornar a posar a les llistes al Senat. I és que tindre una "A" al principi del cognom ajuda, i molt. Em confirmen dirigents de CDC de Girona -gràcies a un "soplo" d'un de Barcelona- que alguns sectors del partit han acceptat este replay d'Aleixandre perquè amb el cognom que té és fàcil que contriubuisca a agafar suports per CiU al Senat i, a més, amb un cognom així no corrien el perill que a Unió algú trobara un Arnau o Aribau i els fotera el "cap de llista" de CiU a la Cambra Alta per més simbòlic que siga. Però a més, Aleixandre té de suplent a Ricard Font, nou valor jove convergent explicitament potenciat per alguns dirigents de CDC. La jugada sembla que pot ser mestra: Aleixandre contribueix amb el seu cognom a aconseguir la cadira al Senat. Una vegada aconseguit, la fan dimitir i entra el seu suplent. Ja s'han carregat a Aleixandre i Font ja té plataforma pública per promocionar-se. El que no sé és si ella tot això ho sap.

Duran no farà campanya (i ja veurem si és diputat)

2008-02-14T14:22:00.002+01:00

El candidat de CiU al Congrés per Barcelona i líder indicutible, inqüestionable, i absolutista d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat operat d'un tumor al pulmó. L'operació, tal i com publica hui la premsa, ha eixit be. Però això no treu que Duran no està be. Preguntant entre els alts càrrecs de CiU i altres més planers d'Unió, m'he trobat que tot el món coincideix: Duran està fotut, molt fotut. Públicament asseguren que no podrà participar en precampanya però que a la campanya hi serà ja exercint de cap de llista. Fals. Els que porten la seva agenda ja han començat a repartir actes entre el número 2 de la llista, el convergent Pere Macias –que per cert demà divendres he d'entrevistar per publicar dilluns la conversa a diaridegirona.cat–, l'home de confiança de Duran i tapa-merders de pressumpta corrupció, Josep Sánchez Llibre, i Artur Mas, president de CiU.

Diuen tots estos mateixos dirigents de CiU i d'Unió que pateixen per la recuperació de Duran. Tant és així que hi ha qui ja vaticina que no podrà ni recollir la seua acta de diputat després de les eleccions. Tot siga que, amb Duran fora de la campanya, el discurs de CiU acabe sent menys xenòfob, homòfob, ultracatòlic i megaconservador i encara li isca bé la jugada a CiU. A nivell electoral, clar està.

Ja sóc «home-bicing»

2008-02-14T14:18:00.002+01:00

El Bicing ha arribat a ma casa. Des de fa un parell de setmanes tinc a la porta de casa una estació d'este transport públic. Bicicletes de lloguer temporal a preu molt barat i per trajectes de no més de mitja hora. Agafar la bici, anar fins a un altre punt Bicing i deixar-la. Per sort, és molt més barat que el Metro o el Bus, que a Barcelona és realment car per als que el fem servir a diari. Ara, però, ja sóc un «home-bicing» i això vol dir que tant per mourem pel centre com per trajectes curts a prop de casa, seré fifel usuari del carril bici.

De moment, el tràmit de la tarja de soci ja està fet. Ara falta saber si són capaços d'enviar-me-la en un breu periode de temps. Esperem.

ZP: confessions íntimes

2008-02-11T17:00:00.000+01:00

El gran Gran Wyoming i Zapatero. Una parella, a priori, poc avinguda, però que gràcies a les meravelles de la televisió, poden fer un duet més que divertit en una falsa entrevista. Després del cap de setmana, la meua sempre benvolguda Laura m'ha enviat este vídeo digne d'admirar i de lloar. Una falsa conversa entre el president del Govern espanyol i el presentador que "desvetlla" les intimitats més insospitades de Zapatero.

Val la pena veure-la.

Preguntes a Joaquim Nadal

2008-02-11T16:55:00.001+01:00

Tal i com ja vaig fer amb Artur Mas, líder de CiU, vos anime a què ara feu preguntes al conseller de Política Territorial i Obres públiques i president del PSC gironí, Joaquim Nadal. «diaridegirona.cat» fa, amb Nadal, la seua segona entrevista a polítics de primera fila basades amb el qüestionari que plategen els lectors. És una bona oportunitat per fer que Nadal responga a tot allò que sempre heu volgut que diga.

Podeu fer les vostres preguntes ací.

El sexe sí importa

2008-02-08T09:53:00.001+01:00

Com cada setmana, vos redireccione a la columna d'El Franctirador que es publica al Diari de Girona i diaridegirona.cat. Esta setmana ironitze sobre uns turistes que van voler complir la tradició de besar el cul d'una lleona de pedra que hi ha al barri vell de Girona perquè diuen que això te garanteix tornar a la ciutat, però es van equivocar i es van enfilar a una figura molt més alta d'un lleó situat a un altre punt de la ciutat. La notícia la podeu llegir ací. I la meua columna, ací.

Estudiar Periodisme per acabar escribint en un enterrament...

2008-02-08T09:44:00.000+01:00

Com està la professió!! Hui he pogut llegir a la premsa una notícia que m'ha deixa al·lucinat. Una funerària de Barcelona ofereix que un periodista es dedique a fer una crònica sobre el teu enterrament o el d'un familiar teu. Estudia una carrera per acabar amb això. No és cap tonteria, perquè la croniqueta en qüestió val uns diners que, tenint en compte la precarietat laboral de la professió periodística, estan molt be.

De fet, la idea no és mala, i ves a saber si el futur del col·lectiu està en personalitzar les cròniques i dedicar-nos a escriure per encàrrec de particulars xicotetes notícies fetes a mida. No m'extranyaria, tenint en compte com les gran sempreses tracten als periodistes que treballen per ells i tant dur com s'està posant el panorama en qüestió.

Jo, per si de cas, crec que començaré a estudiar-me el llenguatge funerari en català. Què mai se sap com hem d'acabar.

Elèctrica Republicana de Catalunya-ERC

2008-02-07T16:37:00.000+01:00

A Esquerra se'ls comença a oblidar, de nou, el què és la coherència. Mentre els seus més alts dirigents –léase Josep Lluís Carod-Rovida-aquí-i-a-la-China-popular i Joan Puigcercós– han estat clamant per la necessitat de la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) que ha de travesar Catalunya, ara el seu candidat per Barcelona al Congrés, Joan Ridao, ix amb què no cal i que millor substituir-la per tres subestacions de cicle combinat. Mentre els dos peixos grossos estan al Govern de la Generalitat aprovant la MAT, claudicant pel seu traçat i sense alçar una veu discordant al respecte, el candidat fa proselitisme energètic i els contradiu.

Ja sé que ERC no seria el paradigma de la coherència i el bon gust polític en molts aspectes (encara es presenten a les eleccions a les Illes Balears i al País Valencia, cosa que demostra que no tenen ni idea del què són o poden ser els Països Catalans i que viuen pressos d'una política ficció pròpia de Fidel Castro o el president iraní), però en temes clau per al futur energètic de Catalunya i de l'Estat haurien de cuidar una miqueta més les maneres. O es diu que sí a la MAT i es reclama un traçat respectuós amb el medi ambient; o es diu que no amb totes les conseqüències i es plantegen aquestes pseudoalternatives. Però el què no pot ser és estar entre pà i sucant, en missa i repicant.

I és que sembla que a Ridao se li ha encés la bombeta de les eleccions i ha recordat que té a un electorat decebut i emprenyat per la seua acció de govern. Per això ha decidit tirar la proposta. Però es veu que no ha recordat què diuen i fan els seus "jefes" al Govern de la Generalitat i a la cúpula d'ERC. Ridao... en la seua línia.

Crònica d'un ciclista «fantasfa» enmig de la via

2008-02-06T17:50:00.000+01:00

Una altra de trens. Dimats, 5 de febrer de 2007. Dia de Santa Àgata i SAnta Calamanda. 18.35 hores. Pujo al primer vagó d' un tren a Girona en direcció a Barcelona –que va, per cert, amb retard– sense saber que seria testimoni d'un episodi que va passar de ser una tragèdia, a ser un fenòmen paranormal, per acabar sent un ensurt de defícil digestió. Després d'una bona estona de camí, a l'alçada aproximada del barceloní municipi de Cardedéu, el comboi en el que viatjo topa de sobte amb alguna cosa que fa tremolar el tren. El soroll és fort i fa frenar de cop el comboi.

La foscor dels voltants dificulta la visió i els passatgers es pregunten què ha estat el que ens ha fet aturar-nos de cop i amb aquella topada tant escandalosa. El revisor, també sorprés, de seguida va a parlar amb el seu company conductor. No li va caler preguntar res. El conductor surt atemorit i estremat de la seva cabina, cridant en castellà «ens l'hem menjat, ens l'hem menjat» i «li he fotut una castanya a un tio». Tot feia predir la tragèdia, però era l'inici d'una escena gairebé surrealista.

El company revisor va voler baixar per veure què havia passat exactament, i va localitzar una bicicleta entre les vies i les rodes del tren, cosa que explicava el fort soroll metàl·lic que haviem escoltat. En comunicar-li al conductor, aquest va negar que només hagués pogut ser una bicicleta. «Ha estat un tio, jo l'he vist; ho juro que he vist un tio», cridava desquiciat pensant que no podia ser que hagués al·lucitat. Revisor i conductor baixen a la recerca del pressumpte ferit. Sense èxit, els hi diuen als curiosos passatgers del primer vagó que no l'han trobat.

El rostre del conductor reflecteix desesperació. Ell jura i perjura que ha d'haver-hi algú, propietari de la bici i ferit per l'impacte. Arriben els serveis mèdics en ambulància. Arriben també dos camions de Bombers, avisats per si el ciclista «fantasma» estigués atrapat entre les vies i el tren. I tots, buscant al ferit. Després d'una bona estona de desconcert, sobretot per part del conductor que no entenia res del què passava i no ho encaixava amb el què havia vist, el tren es posa en marxa. «Tiri el tren endavant» es va escoltar a un bomber dir al conductor, que amb la cara encara desencaixada decideix seguir les instruccions i acabar amb la mitja hora de retard que portava el comboi.

Finalment, Renfe assegura que només coneix l'existència de la bicicleta. Bombers, en canvi, afirmen que el ciclista propietari hi era allà, sa i estalvi. Un conductor que pot acabar demanant assistir a un programa d'Iker Jiménez, un pressumpte ciclista imprudent, i un grapat de viatgers que, amb mitja hora de retard, encara ara no sabem què o qui va provocar aquell cop, aquells crits del conductor i una escena que en la distància es veu còmica però que va poder ser tota una tragèdia. Un espectacle en viu. En plena via.

((Aquesta crònica es pot llegir a diaridegirona.cat a partir de dijous))

L'AVE em vol fotre les Falles i la Pàsqua

2008-02-05T12:37:00.000+01:00

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez (Maleni para los amigos), s'està guanyant a pols el títol de Fallera Major, Reina de las Fiestas i Bufón Mayor del Reino. Per si no fora suficient el «cristo» que ha muntat a Barcelona amb l'arribada de l'AVE, ara que, segons sembla, ja està tot a punt per l'alta velocitat, Maleni s'ha proposat destruir els meus plans per Falles i Pàsqua. Si qualsevol persona vol hui mateix comprar un bitllet de tren entre BCN i València per mitjans de març, no pot. Més enllà del 20 de febrer és impossible comprar cap seient a un tren entre les dos ciutats.

L'explicació que ha donat Renfe és ben senzilla: han suspés la venda de bitllets perquè no saben com ni quan arribarà del tot l'AVE. I quan arribe, no saben encara com podran quadrar els horaris amb la resta de trens que entren i se'n van de BCN.

Molt intel·ligent. La més que repugnant operació AVE a BCN està fent que Renfe no permitisca comprar bitllets de tren per dos dates tant assenyalades i de tanta afluència com Falles i Setmana Santa. D'això se'n diu fer una aposta decidida pel transport públic. !Premio a la Maleni!

L'antikaraoke

2008-02-05T10:16:00.000+01:00

Ahir a la nit vaig tindre l'oportunitat magnífica d'assistir a una de les sessions de l'Antikaraoke a la sala Sidecar de Barcelona. Sí, era dilluns i jo vaig eixir de festa. Però d'històries d'estes tots en tenim moltes, i les millors festes són les més inadequades. Més enllà de què la companyia ja feia grata la vetllada, l'espectacle va ser d'allò més divertit. És més que recomanable per tots aquells que els agrade veure alguna cosa diferent, entretinguda i divertida.

Cada dilluns, el club barceloní s'omple (literalment) per donar cabuda a este Antikaraoke. Lletres escrites en un simple foli; música rock, britànica, americana dels 80 i 90 i fins i tot hardcore; una mestra de cerimònies absolutament desequilibrada, què és capaç de cantar, ridiculitzar-se, ridiculitzar els assistents, i llençar wiski o nata als que miren l'espectacle des de les primeres files; participants que són més propis d'un concert heavy que d'un karaoke; i moltes ganes de festa amanit amb alcohol i bon rotllo general. El cocktel era, evidentment, la barreja perfecta per passar-ho bé. Molt recomanable l'Antikaraoke del Sidecar.

Un gall dindi a Eurovisió!!

2008-02-04T17:33:00.000+01:00

Com està Eurovisió!! El festival de la cançó per excel·lència ja no sap que pot aribar a passar pels seus escenaris. Després que frikis, «showmans-womans-transex», espectaculars muntatges sense cap interés musical i altres faunes del «mundillo», ara Irlanda amenaça en convertir Eurovisió en una trobada de Los Lunnis.

I és que sembla que Irlanda podria enviar al festival a Dustin The Turkey, un gall dindi de drap que, segons s'ha publicat, és habitual a la televisió irlandesa i es caracteritza per ser un irreverent i quasi maleducat ninot. No és que jo siga ni un grans eguidor ni un gran defensor del festival. Però si jo fora de l'organització de l'event o del seu més que àmpli (i alhora poc selecte en general) club de seguidors, em preocuparia. O directament, optaria per demanar al personatge més cridaner i friki de cada Estat, convertint així Eurovisió en aquell fantàstic programa d'entreteniment i rialla constant que es va anomenar El Semáforo i que presentava Jordi Estadella.

Maragall votarà en blanc

2008-02-04T16:59:00.001+01:00

L'expresident de la Generalitat de Catalunya i socialista renegat (o obligat a renegar), Pasqual Maragall, ha decidit finalment que ni ell ni el seu Partit Català d'Europa concorreran a les properes eleccions generals. Hui, a les 12 de la nit, s'acaba el termini per presentar candidatures al Congrés i al Senat i la seua formació no serà una de les enregistrades. Maragall ha anunciat hui amb un article a La Vanguardia que ell optarà per votar en blanc, i alhora demana als ciutadans que trien el mateix.

No crec que siga una decissió pressa a la lleugera, i menys després d'anunciar «a bombo i platillo» que volia que el Partit Català d'Europa fos una de les opcions pel 9-M. Però els seus «amics» l'han hagut de deixar tirat. Em diu un socialista molt proper a l'expresident que els darrers dies Maragall ha estat obsessionat telefonant a uns i altres per recollir suports i noms d'alçada política per fer una llista mínimament suportable. Però ha arribat tard. El PSC ha fet de la seua maquinària un actiu i deu haver tocat el pito. El que ara se'n vaja amb Maragall, que s'oblide de tot suport del Govern de la Generalitat. Molt a l'estil Montilla-Bolaño.

Tinc una amiga candidata

2008-02-04T13:53:00.000+01:00

Quan vaig entrar a la facultat de Periodisme, una de les primeres coses que em van dir és que era «impossible» (sic) que un periodista fora amic d'un advocat o d'un polític. Bé, crec que sóc l'excepció que confirma la regla. O aquella bona dona que em va dir això, s'equivocava. Amics advocats en tinc pocs, però des de que la meua Amparo és jurista, crec que queda més que destronada la teoria. Ella és advocada i a més, una de les persones que més m'estime.

De polítics també en conec molts. Alguns d'ells, professionals de la política; i alguns d'ells quasi bé amics. També és cert que més d'un amic meu ha anat en llistes municipals i això podria fer que els considerara polítics. Tot i això, mai els he considerat com a tal. Diumenge, però, vaig vore com una amiga d'aquelles que un aprecia tot i la distància, Joana Pascual («La grande»), era una de les candidates de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds al Congrés per València (a la foto). Bé, una llista municipal potser no col·loca algú en la categoria de polític si no és cap de cartell. Però ser candidata al Congrés, encara que siga de número 1.000, ja é sun altre cantar.

Persones com ella (i com tants altres que conec) són les què haurien d'abundar a les llistes electorals. Valua personal, eficiència professional i idees clares. Joana, fes força i a la propera, més amunt.

Ja s'han casat....!

2008-02-02T18:29:00.000+01:00

Els rumors ho apuntaven de feia dies. I no han fallat. Tota la prema ja ho sap. El president francés, Nicolas Sarkozy, s'ha casat amb la model, cantant i amor platònic de la meitat d'europeus heteroexuals, Carla Bruni. És evident que a mi, personalment, m'és absolutament indiferent amb qui es case o amb qui es gite a les nits el president gal. Però que s'haja liat tal enrenou per la relació entre ells i que la premsa haja comptat amb el beneplàcit de l'Eliseo francés per parlar-ne més que amplament demostra el caràcter populista i d'amant dels focus de tele de Sarkozy.

Ja ho va demostrar en campanya, però es podia pensar que era cosas de les eleccions. En accedir al poder, va tornar a demostrar aquella ànsia de protagnisme, aquell voler-se fer notar, en més d'una ocasió; alguna d'elles delicada, com el rescat dels detinguts al Chad. Però el seu idili amb Carla Bruni i, sobretot, la manera com ho ha portat dins i fora de França, l'ha deixat amb el cul a l'aire: li encanta fer veure més que és Belén Esteban que el president del seu país. En fi... que els gals li ho jutgen, si volen.

EPI vol el Grup Zeta

2008-02-01T13:02:00.000+01:00

La posada a la venda del Grup Zeta (capçaleres com El Periódico de Catalunya, Interviu, Tiempo o Sport formen part de la companyia mediàtica) va obrir la veda per a què els de la comunicació a l'Estat apostessin per la seua adquisició. Passats els mesos, s'ha passat la primera fase i... oh, sorpresa...! grups tant potents com Planeta han quedat enrere i entre els únics quatre que ara tenen opcions està Editorial Prensa Ibérica (EPI), editora de capçaleres com Diari de Girona, Levante-EMV, Información, La Nueva España, el Faro de Vigo, La Opinión, Diario de Ibiza, Diario de Mallorca,... entre altres.

Si més no, és una sorpresa, tot i què és cert que EPI és el segon grup de premsa regional i força empresarial no li'n falta. No vindria mal una repassada (a tots els nivells) com la que podria fer EPI a un grup com el Zeta. Ara, a esperar a veure si els altres que opten a la compra –Vocento (que està a la ruïna), Imagina (Mediapro+Globomedia, que té Público) i Gallardo (un empresari multimilionari provinent del metall extremeny)– tenen ofertes millors o menys ambiciosses que EPI.

Bernardo+Josmar: una bomba a l'escenari

2008-01-31T22:27:00.000+01:00

Un espectacle així només podia fer-se a un poble com Olot (Bé, també podria haver sigut a altres pobles com Massamagrell o Albuixech, per la seua natura de dubtosa dignitat col·lectiva). L'inclassificable Josmar i el quasi clàssic Bernardo junt en un escenari!!!

Sí, en un mateix espectacle es podran escoltar el mític «És super fort» d'un Josmar cada dia menys masculí i menys jove, amb tanga, jaqueta torereta i quilos de maquillatge amb melena al viento; i el més que entranyable «Megusta cuando canta la ovejita, beeee!», guitarra en mà, orelles a l'aire i el nas contra el micro.

Dissabte que ve, Olot es veu que ha decidit celebrar el Carnaval "por todo lo alto" i ha buscat l'escenari més freak d'Europa. No sé jo si la societat civil occidental està preparada per una catàrsis artística d'estes característiques. Com diria Rouco, «Que Dios nos pille confesados».

Mas i Nadal, cumpleaños feliz (supose)

2008-01-31T12:53:00.000+01:00

Casualitats de la vida. Resulta que dos polítics més que coneguts a Catalunya i, alhora, enfrontats des de sempre, Joaquim Nadal (PSC) i Artur Mas (CiU), fan anys hui. Els dos van nèixer un 31 de gener. Nadal compleix hui 60 anys i MAs en fa 52. No entraré a valorar si els tenen ben portats o no, però està clar que tots dos porten tant de temps dedicats a la política que sembla que estiguen mitja vida "entre nosaltres".

Em diuen també que cada any, fruit d'esta coincidència, Nadal i Mas es telefonen per felicitar-se els anys i que, fins i tot en alguna ocasió, ho han celebrat junts amb un dinar, un cafè o una copa. I és que mai se sap si "lo que ha separado la política lo puede unir el cumpleaños.

Felicitats a tots dos (supose).

Maragall candidat (o no)

2008-01-31T12:46:00.001+01:00

L'expresident de la Generalitat, expresident del PSC, exsocialista de referència, exmaldecap de Bono i tots els ex en general, Pasqual Maragall, decidirà hui mateix si es presenta a les properes eleccions generals. La notícia ha saltat hui gràcies a què ell mateix ho ha escrit en un article. I no se n'ha amagat, perquè s'ha repassat totes les ràdios dient que el seu Partit Català d'Europa (enregistrat, per cert, fa anys, quan encara era mandamás del PSC) podria concórrer als comicis generals del març.

Diu que no li importaria ser el candidat, el cap de llista per Barcelona al Congrés, però també assegura que compta amb el suport de regidors i dirigents d'altres partits en actiu que podrien ocupar eixe lloc. No sé si és el millor moment perquè Maragall torne a la política. Però està clar que fa anys que ell sabia que el PSC li faria la punyeta i, a més, que els socialistes no només se'l van carregar sinó que ho van fer sense cap raó aparent més que la de donar eixida als dessitjos de Montilla y sus Bolaños de manar i establir la línia més espanyola dins el partit.

En fi, no ens vindria mal un MAragall en campanya. Sempre és divertit un candidat que fa el tarambana cada dos per tres.

Entrevista directa

2008-01-31T12:11:00.000+01:00

Hui és dijous, i per tant, toca columna d'El Franctirador al Diari de Girona. Com és de suposar, l'entrevista amb Mas i la relació lector-polític són els protagonistes de la columna d'esta setmana.

Llegiu-la ací

Tata Golosa: mateu-la, per favor!!!

2008-01-30T16:18:00.000+01:00

Es veu que no en teniem prou amb els punyeters «micrófonos». Després de l'horrorosa cançó aquella de la més insuportable encara Tata Golosa, ara l'artista (si se li pot dir així) ha decidit agafar la mateixa fòrmula, canviar «los micrófonos» per «la pastilla» i treure un altre «hit». A més, vist com està rodant ja per Internet, correm el perill de tindre-la tres o quatre mesos en tots els racons on es puga escoltar música.

El perill de l'islamisme radical, l'onada ultraconservadora de la dreta política i els imprevisibles efectes del canvi climàtic no són res al costat de l'amenaça de Tata Golosa. O la callem entre tots i li deixem clar que les seues cançons són un càncer a estirpar, o la mate jo amb les meues pròpies mans.

Exagerat? Mieru el vídeo i la seua cançoneta partillil i després jutgeu.

Mas, ni de dretes ni d'esquerres??

2008-01-30T12:08:00.000+01:00

Este mateix matí ha eixit publicada al diaridegirona.cat l'entrevista que vaig fer ahir –amb la sempre agradable col·laboració fotogràfica d'Andreu Vilalta– al líder de CiU, Artur Mas. Més enllà de comprobar que segueix sent un Polític amb majúscules, d'aquells que saben com intentar (que no aconseguir) col·locar el missatge de torn es pregunte el que es pregunte, vaig poder constatar que cada dia Mas s'assembla més a Unió. Tenia entès, sobretot per gent de dins del seu propi partit, que Mas és un tio amb una visió àmplia, progressista i oberta de la societat. Però després de dos anys sense entrevistar-lo, he comprobat que ha radicalitzat el seu costat més conservador.

És evident que al costat de Duran, Mas no és un ultra, però la seua visió sobre la religió (la laïcitat a l'escola, per a ell significa que totes les religions tinguen cabuda), l'aposta per la família tradicional i judeocristiana, i no entendre ni de lluny què vol dir atorgar drets socials a un col·lectiu com l'homosexual, el col·loca molt a la vora del PP, d'Unió i de qualsevol altra formació netament conservadora.

Mas, no obstant, s'entesta a dir que els seus plantejaments no són ni de dretes ni d'esquerres. Bé, amb la meua ignorància per davant i el meu limitat coneixement de la teoria política (no voldria comparar el meu intel·lecte amb el seu, només faltaria...), jo diria que estos conceptes són, sense complexos, conservadors.

Podeu llegir l'entrevista completa ací
Les fotos de l'entrevista i la què està ací posada són d'Andreu Vilalta, i espere que la del bloc no me la vulga cobrar :P

El Tomate fet Ketchup

2008-01-30T02:00:00.000+01:00

El Tomate s'acaba. I no em referisc a que les tomateres de tot el món s'hagen secat i deixen de produir. No. Estic parlant de la decissió de Telecinco de deixar d'emetre Aquí Hay Tomate. Programa popular "donde los haya" però igualment polèmic, insultant, insuportable i que ha aconseguit donar al periodistes més fama (si cabia) de tocacollons, xafarders i pesats com ningú més al món.

La cadena diu que el retira perquè vol que els seus presentadors demostren el eu talent fora del programa i perquè prefereix deixar d'emetre'l ara que està "en el punt més alt". Fals. Excuses de mal pagador. Per més audiència que tinga un programa com este, la seua decadència i el seu mal gust han acabat per crear-li al voltant una aureola de paradigma de l'antitelevisió, com ja passara en el seu moment amb programes també "del cor" com Tómbola o Salsa Rosa. Vaja, que a poc a poc potser se n'estan adonant que la tele ha tocat fons i que tot no val. Jo, que sempre vaig defensar Crónicas Marcianas perquè malgrat el seu contingut, era un programa tècnicament perfecte, no puc més que alegrar-me i molt per la desaparició de pseudo espais televisius com este. Només em sap greu perquè tinc un amic que treballava (millor dit, l'explotaven) a la redacció del Tomate, i ara ves a saber on anirà a parar en mans de la productora.

Només falta, doncs, saber si Telecinco de veritat vol renovar o simplement acabarà caient en la vella tècnica de la refundació del mateix producte i col·locarà en la parrilla un programa ben semblant amb un noi títol, plató i presentadors. El tomate a muerto; viva el ketchup!!

Els "secrets" del mestre Capa

2008-01-29T01:32:00.000+01:00

Han descobert més de 3.000 fotografies inpedites del mestre del fotoperiodisme, Robert Capa, i dels seus fidels i estrets col·laboradors Gerda Taro i David Seymour. Mereixen més que una menció estes troballes. Quan pensàvem que Capa ens ho havia mostrat tot i mé, amb tots els matisos possibles, ell mateix i el seus em tornen a sorprendre.

La Guerra Civil espanyola és el tema central de totes les imatges. Les que han començat a veure la llum estos dies gràcies a la premsa, fan molt bona pinta. Com tota la seva obra. Valga este post per deixar ben patent la meua voluntat de què es cree amb tot este fons de foto i negatius una bona exposició itinerant i puguem veure ben de prop tot el testimoni quai viu que Capa era capaç de reflectir només amb una càmera. Si ja és d'admirar qualsevol fotògraf que fa be la eua feina, si a sobre aconegueix tranmetre tant com ell... és digne de mitificar.

«Maedeusinyor»

2008-01-28T14:51:00.000+01:00

«Maedeusinyor», popular expressió del meu poble per dir «Mare de Déu, senyor». Vaja, la perfecta per expressar el què he pensat quan este matí un amic m'ha passat estes fotos. Es veu que una popular (per als que la coneixien, que jo no sabia ni de la seua existència) marca de roba interior ha fet una campanya que ha sentat mal a alguns. Jo, si he de ser sincer, crec que el que més malament pot sentar d'esta campanya és saber que no pots tocar això que estàs mirant, o veure com algun dels cosos començen a estar massa unfladets ja. La resta... és digne d'elogis i no de censsura.

Al portal Chueca.com li han dedicat un reportatge explicant la qüestió i ensenyant algunes fotos d'esta i altres campanyes de la marca de calçotets.

Mieu-la ací

«Mamá, me vas a hacer artista»

2008-01-28T14:38:00.000+01:00

Resulta que ara es veu que la candidata del PSC al Congrés per Barcelona i flamant ministra ineficaç d'Habitatge, Carme Chacón, està decidida a fer del fill que espera, el centre de la seua campanya. Hui, a Girona, ha aribat tard a un acte que tenia previst a l'Ajuntament. Els periodistes, en un atac de dignitat que no és habitual, l'han plantat. Poc després tenia a la mateixa ciutat la presentació de la llista del PSC per Girona. I ahí sí que ha arribat a hora.

Quan ha arribat, el primer que ha fet ha estat dirigir-se a nosaltres, la premsa que l'havia plantat, i dir que havia arribat tard perquè com està prenyada li han entrat vòmits venint i ha hagut de parar dos vegades en carretera. A més, acte seguit, s'ha col·locat entre tots els candidats del PSC per fer-se fotos i d'immediat s'ha tret la jaqueta i ha començat a tocar-se la panxeta (i dic panxeta perquè està de 4 mesos i conec molta altra gent que té més panxa que ella).

Vaja, es veu que volia despertar la compasió entre els periodistes. Allò de la maternitat sempre desperta simpaties, supose. El que no deu haver pensat és que la compasió ja ens la despertava mirant la seua ineficaç política en Habitatge. Això sí que fa llàstima. I és que la Chacón està decidida a que la seua criatura siga el punt tendre de la campanya. D'això se'n diu utilitzar els xiquets políticament, encara que no hagen nascut. «Mamá, me vas a hacer artista», m'ha semblat escoltar provinent del "mixelín" de la ministra quan acabava l'acte i, encara ahí, seguia refregant la panxa.

Recepta útil per la resaca

2008-01-28T14:34:00.000+01:00

És dilluns. El cap de setmana la majoria de vosaltres haureu estat de festa, parranda i altres saraos. Com que en este bloc tot no seran notícies, política i mal rollo, he pensat que avui era un bon dia per passar-vos un video d'un xic que, enaltint-se com a rei de les receptes mileuristes, fa vídeos amb consells suposadament útils i efectius per cuinar. I què millor que una recepta per la resaca un dilluns després de la parranda?

Preneu nota, que sempre va be cuinar alguna cosa que no vinga amb el lletreret "Listo en 4 minutos en el microondas".

Mireu el video ací

Josep Antoni Duran Le Pen

2008-01-27T14:09:00.000+01:00

Les estacions de metro de Barcelona i de tren de tot Catalunya s'han innundat esta setmana de cartelleria preelectoral de CiU i del seu candidat, Josep Antoni Duran i Lleida. Hi ha diversos misatges, tots ells molt llargs i publicitàriament poc eficaços. Però s'ha de reconèixer que el seu contingut crida l'atenció. I molt. Enalteix valors que ja no són tradicionals; són neardentals.

Hi ha un dels cartells, de fet, que podria estar signat perfectament per Jean-Marie Le Pen, aquell lider de la ultradreta francesa, populista i demagog professional. Diu Duran que "ningu se'n va del seu país per ganes sinó per gana" i acaba la seua destrellatada cita amb un "Però a Catalunya no hi cap tothom". No sé si realment la idea és seua o d'algun dels seus "microDurans" que té al voltant, però està clar que el cartellet recorda als postulats més ultres de l'extrema dreta espanyola. Això sí, escrit en català, que sempre deu quedar mé digne. No és només que siga racista el misatge; no és que siga xenòfof, tret de context i desmesurat; és que és l'expressió màxima de la política rància i elitista. I no me val allò de "hi ha molta gent que ho pensa", perquè ell és polític, un càrrec públic, i com a tal té una responsabilitat afegida i hauria de tenir una decència ètica que, evidentment, no se li exigeix al senyor que veu una cervessa en un bar i diu el mateix.

No són partidari del "Papeles para todos" que tant de renom va tindre fa uns anys. És més, tots dos missatges (el de los papeles i el de Duran) són de la mateixa baixa categoria política i elevada càrrega demagògica i irreal. I per això mateix crec en les polítiques d'immigració reals i no en les que postulen els de l'extrema dreta "duranera" o els de l'esquerra macroguai que fa dècades que no toca de peus a terra.

De tota manera, després de llegir això i escoltar moltes de les coses que diu Duran, he de reconèixer que estic d'acord amb un dels plantejaments que fa: "A Catalunya no hi cap tothom". Cert, gent com ell, sobra. a Catalunya i a qualsevol país civilitzat.

A Itàlia sí que en saben!!!

2008-01-25T16:16:00.000+01:00

Mirant com es comporten els polítics italians (podeu vore el vídeo ací), crec que hem de donar les gràcies de què ací no passe el mateix. Coneixent el caràcter de més d'un polític i les constants intencions "tocacollons" d'altres, és extrany que encara al Congrés, a les Corts Valencianes o a la Generalitat encara no s'haja liat una semblant. O pitjor. Perquè en una moguda així a les Corts Valencianes, per exemple, jo no veig a Rita o a González Pons discutint tranquil·lament amb la cort socialista; els veig més tinant-se en planxa al coll, i mosegant fort per vore si és cert allò de que clavant les dents per la zona un acaba morint-se. Sort que encara queden polítics civilitzats i, fins i tot en casos quasi extrems com la provocació de Gloria «sóc-fartona-i-cuentista» Marcos, els diputats del Bloc i d'IdPV van mantindre el tipo.

Al Parlament de Catalunya són més tranquil·lets. Es va liar la de Déunostre-senyor quan Maragall (en sus tiempos de pre-senil) va només insinuar allò del 3%. Tenint en compte que a altres cambres com la valenciana o l'espanyola les acusacions per corrupció, malversació i fins i tot puterio falleril són d'allò més habitual, és de suposar que els catalans mai arribarien a un extrem com el dels italians.

Mas contra les cordes

2008-01-25T13:50:00.000+01:00

Artur Mas, líder de CiU i constant aspirant a la presidència de la Generalitat de Catalunya, ha tingut a bé acceptar una proposta que li vaig fer fa uns mesos. El convergent ha accedit a concedir-me una entrevista per diaridegirona.cat amb un qüestionari basat en les preguntes dels lectors d'esta edició digital.

El gest d'acceptar el repte l'honora. No és fàcil posar-se davant les preguntes d'un periodista, però a més, moltes d'elles estan inspirades o redactades per ciutadans d'apeu, la situació es complica encara més. I és que de vegades –i fent un exercici clar d'autocrítica professional– els periodistes i els polítics vivim en un submón a part i ens oblidem que algunes qüestions que estan arran de carrer són molt més preocupants pels ciutadans i, a més, poden fer molt més mal a un líder polític si se'l pregunta que elles.

És doncs esta una oportunitat perfecta perquè plantegeu a Mas les vostres preguntes, elogis o critiques, sempre pensant que això és una entrevista, clar està. Animeu-vos i demostreu que els meus amics, coneguts i saludats podeu posar-lo contra les cordes si vos ho proposeu.

PER ENVIAR PREGUNTES A MÁS: www.diaridegirona.cat o Pregunta a Mas

La Trasobares vol ser diputada... i EU va a la deriva

2008-01-25T13:39:00.000+01:00

Es veu que la showtransex de Figueres afincada a Geldo (Castelló), Manuela Trasobares, vol ser diputada al Congrés. Tant és així que, com podeu vore en esta notícia, anirà de número dos de la llista d'Esquerra Unida-Izquierda Republicana per Castelló. No voldria ser jo qui li negue les aspiracions polítiques a la mezzosoprano polifacètica més coneguda de l'Europa occidental. Però tenint en compte que EU està acabada, no se si acabar reclamant un escò per Trasobares és la millor manera d'acabar, valga la redundància.

Està clar que EU va a la deriva. I deixar anar una diputada com Isaura Navarro pel simple fet de voler imposar les tesis més ràncies del comunisme espanyol putrefacte anclat en els 80's (altrament conegut com PCE), bé ho demostra. Però ja va be així, perquè d'esta manera es demostren dos teories: Que Isaura i Iniciativa del Poble Valencià són realment un projecte diferent i el seu referent polític està al costat del Bloc; i que EU no només fa el ridícul políticament sinó que està disposada a que qualsevo persona per més simpàtica que siga puga accedir a les seues pseudollistes malgrat que la seua formació acadèmica i polñítica siga de dubtosa valua per al Congrés.

Bé, valga doncs la maniobra de Trasobares (que conste que a mi em sembla molt rebé que ella vulga ser diputada) per remarcar la gran dignitat d'Isaura i IdPV i contraposar-la a les tesis antidemocràtiques i comunisto-fascistoide del PCE i EU al País Valencià.

Aules per fans de Melendi

2008-01-24T14:26:00.000+01:00

Com cada setmana, «diaridegirona.cat» publica la columna setmanal del Franctirador. En esta ocasió he decidit carregar contra l'experiment que el departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya intenta implantar: les aules d'immigrants, on hi haurà només nouvinguts. Vaja, a mi em recorda bastant a la filosofia nazi. Una cosa és donar-los aules d'acollida amb activitats extraescolars que els ajuden a conèixer el català i les normes bàsiques de la societat en la què ara viuen, i una altra segregar-los, marginar-los i apartar-los com apestats.

En este article queda ben clara la meua oposició a un projecte que ja està posant en marxa un Govern que es diu d'esquerres. Si això ho haguera proposat CiU o PP quan tenien el poder, ICV s'hauria tancat a les escoles en senyal de protesta i solidaritat amb els immigrants, i ERC hauria portat fins a Estrasburg si fes falta la mesura per ant-democràtica, anti-constitucional i anti-totengeneral. Però clar, quan són les esquerres les que plantegen les polítiques retrògrades, sembla que no ho són tant...

En fi, espere que vos agrade.

El Franctirador-diaridegirona.cat

Nèixer és el que té

2008-01-24T00:26:00.000+01:00

He intentat en altres ocasions tindre i mantindre un bloc. Però la falta de temps, la manca de constància i sobretot la meua deixadesa ha fet que desapareguen. Ara, però, m'he fet el ferm propòsit de fer nèixer i criar-lo fin que siga ben major este Franctirador.

El Franctirador és originàriament el títol de la columna d'opinió que setmanalment publique des de fa uns anys a Diari de Girona (www.diaridegirona.cat) però reflecteix també una mena d'actitud davant la vida. Sóc dels que mira be i detingudament el detall dels meu objectius; dels que apunta minuciosament a allò que vol; i sobretot dels que dispara allà on creu que ho ha de fer, bé siga per tirar a matar (metafòricament parlant, clar està) o aconseguir "caçar" una presa. És per això que he decidit obrir este bloc i mantenir el nom que un dia em va donar la meua primera veu pública i que, encara ara segueix donant-me-la cada setmana.

A El Franctirador podreu trobar des dels mateixos articles que vaig publicant al diari, fins reflexions personal, opinions col·lectives o experiències dignes d'explicar. L'impuls que em porta a escriure sempre és una incògnita, però si és capaç de materialitzar-se, és per alguna raó. I ahí entren en joc els visitants d'este bloc. Segurament tots sereu amics, coneguts i saludats. Per tant poca cosa nova podreu descobrir de mi. Però veure'm per escrit d'una manera més personal a l'habitual sempre és curiós. O això espere.

En tot cas, vinc a volcar en un bloc les reflexions, les frustracions, els desitjos i, perquè no... les passions. Espere que vos agrade.