Fidel de capa caiguda

Fidel Castro es mor. Es mor i es retira. Ja ho ha fet públic. Diu que la salut no li dóna per més. I no m'extranya. Deu tindre la mala consciència tant a flor de pell i tant carregada de motius que li afectarà ja al fetge, el cor, l'apendix i fins i tot l'al·lopècia de pestanyes. Fart de perseguir "balseros", disidents, maricons, liberals, demòcrates i demés fauna que li resulta aliena, el gran líder comunista vol cedir el testimoni a les noves generacions. Pel be dels cubans, espere que no siguen ni les noves generacions del PP, ni les noves generacions comunistes. A estes altures, ja sembla impossible que algú -més enllà de personatges rancis com Glòria Marcos (EUPV de València), Joan Olòriz (ICV-EUiA de Girona), Albert Soler (periodista gironí eclipsat per les cubanes) i altres de la vella escola (uff, hi ha tants...)- defense postulat comunistes, quan s'ha demostrat que el primer dels valor que ha de primar en l'esquerra és la democràcia. Doncs mira tu per on, encara en queden. I segur que d'ara fins que Castro es muiga ens fartarem d'escoltar a "viejos camaradas" lamentar que este home deixe de manar o de viure. Tant de bo valga tot això per fer de Cuba un país normal. I democràtic, clar.

A CiU ja preveuen canvis

Encara no han passat les eleccions generals i ja volen fer canvis en els que aspiren a ser representants de CiU. Ja corrien els rumors de què a Rosa Núria Aleixandre, fins ara senadora convergent per Girona, la farien retirar-se en acabar la legislatura que s'acaba d'esgotar. Per sorpresa de molts del partit, la van tornar a posar a les llistes al Senat. I és que tindre una "A" al principi del cognom ajuda, i molt. Em confirmen dirigents de CDC de Girona -gràcies a un "soplo" d'un de Barcelona- que alguns sectors del partit han acceptat este replay d'Aleixandre perquè amb el cognom que té és fàcil que contriubuisca a agafar suports per CiU al Senat i, a més, amb un cognom així no corrien el perill que a Unió algú trobara un Arnau o Aribau i els fotera el "cap de llista" de CiU a la Cambra Alta per més simbòlic que siga. Però a més, Aleixandre té de suplent a Ricard Font, nou valor jove convergent explicitament potenciat per alguns dirigents de CDC. La jugada sembla que pot ser mestra: Aleixandre contribueix amb el seu cognom a aconseguir la cadira al Senat. Una vegada aconseguit, la fan dimitir i entra el seu suplent. Ja s'han carregat a Aleixandre i Font ja té plataforma pública per promocionar-se. El que no sé és si ella tot això ho sap.

Duran no farà campanya (i ja veurem si és diputat)

El candidat de CiU al Congrés per Barcelona i líder indicutible, inqüestionable, i absolutista d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat operat d'un tumor al pulmó. L'operació, tal i com publica hui la premsa, ha eixit be. Però això no treu que Duran no està be. Preguntant entre els alts càrrecs de CiU i altres més planers d'Unió, m'he trobat que tot el món coincideix: Duran està fotut, molt fotut. Públicament asseguren que no podrà participar en precampanya però que a la campanya hi serà ja exercint de cap de llista. Fals. Els que porten la seva agenda ja han començat a repartir actes entre el número 2 de la llista, el convergent Pere Macias –que per cert demà divendres he d'entrevistar per publicar dilluns la conversa a diaridegirona.cat–, l'home de confiança de Duran i tapa-merders de pressumpta corrupció, Josep Sánchez Llibre, i Artur Mas, president de CiU.

Diuen tots estos mateixos dirigents de CiU i d'Unió que pateixen per la recuperació de Duran. Tant és així que hi ha qui ja vaticina que no podrà ni recollir la seua acta de diputat després de les eleccions. Tot siga que, amb Duran fora de la campanya, el discurs de CiU acabe sent menys xenòfob, homòfob, ultracatòlic i megaconservador i encara li isca bé la jugada a CiU. A nivell electoral, clar està.

Ja sóc «home-bicing»

El Bicing ha arribat a ma casa. Des de fa un parell de setmanes tinc a la porta de casa una estació d'este transport públic. Bicicletes de lloguer temporal a preu molt barat i per trajectes de no més de mitja hora. Agafar la bici, anar fins a un altre punt Bicing i deixar-la. Per sort, és molt més barat que el Metro o el Bus, que a Barcelona és realment car per als que el fem servir a diari. Ara, però, ja sóc un «home-bicing» i això vol dir que tant per mourem pel centre com per trajectes curts a prop de casa, seré fifel usuari del carril bici.

De moment, el tràmit de la tarja de soci ja està fet. Ara falta saber si són capaços d'enviar-me-la en un breu periode de temps. Esperem.

ZP: confessions íntimes

El gran Gran Wyoming i Zapatero. Una parella, a priori, poc avinguda, però que gràcies a les meravelles de la televisió, poden fer un duet més que divertit en una falsa entrevista. Després del cap de setmana, la meua sempre benvolguda Laura m'ha enviat este vídeo digne d'admirar i de lloar. Una falsa conversa entre el president del Govern espanyol i el presentador que "desvetlla" les intimitats més insospitades de Zapatero.


Val la pena veure-la.

Preguntes a Joaquim Nadal

Tal i com ja vaig fer amb Artur Mas, líder de CiU, vos anime a què ara feu preguntes al conseller de Política Territorial i Obres públiques i president del PSC gironí, Joaquim Nadal. «diaridegirona.cat» fa, amb Nadal, la seua segona entrevista a polítics de primera fila basades amb el qüestionari que plategen els lectors. És una bona oportunitat per fer que Nadal responga a tot allò que sempre heu volgut que diga.

Podeu fer les vostres preguntes ací.

El sexe sí importa

Com cada setmana, vos redireccione a la columna d'El Franctirador que es publica al Diari de Girona i diaridegirona.cat. Esta setmana ironitze sobre uns turistes que van voler complir la tradició de besar el cul d'una lleona de pedra que hi ha al barri vell de Girona perquè diuen que això te garanteix tornar a la ciutat, però es van equivocar i es van enfilar a una figura molt més alta d'un lleó situat a un altre punt de la ciutat. La notícia la podeu llegir ací. I la meua columna, ací.