Adéu Zaplana, adéu

Ja estaria bé!!! Després de destruir tot un país, portar un partit a l'extrema dreta, carregar-se la dignitat d'un càrrec com el de President de la Generalitat Valenciana i fer negocis a dreta i esquerra, Eduardo Zaplana (alias Cartajenero Moreno) se'n va i deixa la política. Ja li tocava. Mai hauriem d'haver deixat que un personatge com ell accedira a un càrrec públic de rellevància. De fet, la primera culpa és del PP per confiar en un màfies com ell quan només era -per la via graciossa de la moció de censura- alcalde de Benidorm. Però qui més culpa té que un personatge tan fosc, negre i "xanxullero" haja arribat a ser ministre portaveu i de Treball i número 3 del PP, som els valencians. Els valencians el vam catapultar a la glòria política i, anys després, veig amb més horror que en el seu dia aquell criteri que vam tindre. Parle en plural, com a poble, que jo mai el vaig votar, ni se'm va passar pel cap. Però la responsabilitat conjunta, la tenim. Reflexionem, doncs, i pensem en què no torne a passar. Bé, i brindem, que val la pena.

PP: Partit de la Punyalada

Com cada dijous, ací teniu la columna d'opinió El Franctirador, al Diari de Girona. Esta setmana he decidit dedicar-la al PP, on últimament es veu que tots caminen pegant l'esquena contra la paret per por a que una catana els obriga en canal. I és que al PP les gasten fortes i a la que se descuiden, apareix un "company" que amb un somriure a la boca fot la punyalada per l'esquena. Que tropa!!!, que diria aquell...

Pregunteu a Puigcercós

Per a aquells que sempre heu volgut tirar-vos a la cara a l'actual secretari general d'ERC i aspirant a la presidència del partit, Joan Puigcercós, tinc una oportunitat perfecta. Divendres que ve, a les 5.30 de la vesprada, farà una entrevista-xat en directe amb els internautes a "diaridegirona.cat". Podreu preguntar-li el que volgueu i, si hi ha sort, vos ho respondrà. Si aquell dia a aquelles hores esteu notablement ocupats, no patiu. "Diaridegirona.cat" ja ha obert la possibilitat d'enviar-li preguntes que s'acumularan i es barrejaran amb les que s'envien en el moment del xat en directe. Podeu enviar-li les qüestions ja ací mateix, o entrar a diaridegirona.cat el divendres a les 5.30. Puigcercós... allà anem.

Chacón (Ante-minister)

Carme Chacón és ara mateix la ministra de moda, la dona de moda, la socialista de moda. El seu nomenament al capdavant de Defensa l'ha posat en boca de mig Europa. Però abans de ser l'estrella del PSOE, la ministra salvaguardant de la Unidad Nacional i cridar «Mande firmes», i «Viva España! Viva el Rey"», ella era una jove professora de la Universitat de Girona, federalista convençuda (beneïda ignorància...) i anava de sopar els dijous amb els seus alumnes. Sí, xiquets, la Chacón era persona. En este article del Diari de Girona s'expliquen els detalls de com era l'ara ministra abans de dedicar-se a la política. Alumnes, companys i caps de departaments parlen d'ella. Recomanable.

Eliseu, tu sí que en saps

«Lo prometido es deuda», com diuen els castellans. I ací teniu l'article d'opinió sobre Eliseu Climent, El Franctirador del diaridegirona.cat d'esta setmana. Potser és una miqueta dur, però molt clarificador i exemplificant, tant per catalans com per valencians. Com que la barbaritat de les subvencions ja l'he comentada. No diré res més. A l'article em remet.

P.D: Tant de bo, algú a la Generalitat de Catalunya s'ho plantege de veritat tot això.

Els gais: una potència turística?

Potser no sóc la persona més indicada per fer esta pregunta, donat que, com podeu vore ací, em faré càrrec el més que ve de la presentació i moderació d'una jornada sobre turisme homosexual. Però, en ple segle XXI i amb una situació legalment (que no social) normalitzada, cal distingir entre un turista heterosexual i un d'homosexual? No ho tinc massa clar. Jo, quan vaig de viatge, no busque massa llocs especialment dedicats a gais. Amb que no m'impedisquen dormir amb un xic si és que en porte algun, ja en faig prou. Si he d'eixir de festa per llocs "d'ambient" no ho faig ni més ni menys que ho faria en un altre lloc. Per tant, no se jo si és massa útil (més enllà dels interesos empresarials) distingir entre un turisme homosexual i un d'heterosexual. Distingirem també entre un turisme de gent alta i un de gent baixeta? Potser si s'analitza es veu que els baixets viatgen més, tenen més ingressos i els gasten més. Seria així un mercat per explotar? Dubte que s'acabara convertint en això. Per tant, enhorabona als organitzadors de la jornada per la seua iniciativa empresarial, però crec que marcar el turisme amb una etiqueta (gai, familiar, esportiu...) només pot tindre, precissament, això: una eixida empresarial.

PD: QUe diga jo això no vol dir que no crega en la necessitat d'estos congressos. De fet, crec que les empreses i els experts del sector han de treballar junts i posar en comú estratègies. Sempre ajuda a facilitar les coses al consumidor i sempre millora el servei a l'exterior. Quanta més oferta, millor.

Chema El Forner, ha mort

No, no és un forner conegut al meu poble, ni un pastisser veí meu. És el conegut com Chema el panadero, de Barrio Sésamo. El popular actor que acompanyava a Espinete i Don Pinpón va morir la setmana passada. Esta notícia m'ha fet pensar en què ha sigut dels grans mites de la meua infantesa. Tot el món sap que ha sigut d'Enrique del Pozo, que formava part del duet pedòfil Enrique y Ana. Però que ha sigut d'Ana? A saber. Com ella, hi ha tants altres i segur que tots en teniu algun en ment. De Chema el panadero, de fet, tampòc sabiem res. Es veu que ha fet un munt de teatre i que fins i tot vivia de negocis del món de l'espectacle. Però ha mort sent el panadero d'Espinete. I és que la fama és molt efímera, i més quan es tracta de programes infantils. La crueltat de la televisió.