Les Falles (V)

En Falles, tot i haver vaga de treballadors, el Metro ha estat bàsic. El transport públic ja és habitualment un element clau a qualsevol ciutat. Però quan la metròpili està tancada, le vies d'accés estan tallades i les poques que hi han es col·lapsen... el Metro és qüestió de supervivència. Gràcies a les milers d'hores de festa i activitat fallera que vaig fer este any, m'he passat també moltes estones al Metro, viatjant o esperant el proper comboi. I gràcies a eixes estones, hem passat grans moments. Rialles, converses, dormides amb baba caient i, sobretot, tornades a casa amb un sol de migdia divertidissimes. La bona companyia, evidentment, ajuda. Però el Metro de València té alguna cosa especial entre les 5 i les 8 del matí si tornes de festa. Estos dies de Falles vaig aconseguir retrotransportar-me a aquelle nits de dijous/matins de divendres de quan estava a la facultat i eixia de festa. Tornar a les 7 del matí, amb cara de mort, cansat, amb son, mig bufat i envoltat de gent que s'acaba d'alçar per anar a treballar, té un encant especial al Metro València.

PD: Foto d' Andreu Vilalta un mestre de les imatges i un company fantàstic de Metro. Ell sí que aguanta, ell sí ha entés el què és una veritable festa fallera.

Repartiment just dels diners

Llegint hui el Diari de Girona m'he assabentat que el finançament per habitant del País Basc és un 73,5% superior al de Catalunya. És curiós, però actualment a Catalunya ja tot el món reconeix en públic i en privat que el finançament que tenen és inadequat i insuficient, i que el model basc i navarrès és cap al què s'ha d'intentar anar a poc a poc. I no els falta raó. Anys i panys porten els catalans pagant milionades per a què altres comunitats puguen, per exemple, tindre un ordenador per xiquet en les escoles. I a Catalunya no es pot. Caldria també mirar si els catalans han gestionat be els dines dels què sí han pogut disposar. Però això és un altre tema.

No obstant, esta notícia m'ha fet tornar-me a plantejar quant bledes som els valencians en general. A Catalunya fins i tot el PP parla de poder millorar el finançament, perquè el números canten (i més que cantaran si se publiquen les balançes fiscals). Al País Valencià estem també cansadets de pagar 10 euros i rebren 5 de l'Estat. Però clar... què pocs són els valencians disposats a alçar la veu en este tema i dir prou al finançament mal entés com solidari. I és que l'Estat té molt mal entés el concepte de solidaritat. El valencians, però, anem tragant. Per variar.

Les Falles (IV)

Quanta gent hi havia estes Falles!! Moltíssima. La coincidència quasi maquiavèlica de dates de la festa de València amb la Setmana Santa –dic que és quasi maquiavèlica perquè té collons que l'Església pretanga que en plenes Falles la gent guarde silenci, es dedique a ressar o participe de l'abstinència (en tots els sentits)– ha fet que el Cap i Casal del País Valencià s'haja omplit de turistes. Benvinguts siguen el visitants que van a terres valencianes a deixar-se els diners i admirat el país (o el què el PP ha deixat de País). Però recollons què complicat és estar a determinats llocs i a certes hores amb eixa gentada. La foto que es veu (feta, com sempre, per Andreu Vilalta) és de la mascletà del dia 18 de març. Arrivar fins allà ens va costar Déu i ajuda, i encara no vam poder ni entrar a la Plaça de l'Ajuntament. Així i tot, va valer la pena. Sentir (no només escoltar, sinó sentir; sentir a la pell i a l'interior) les traques, les carcasses, els masclets... la polvora. És de les poques coses de les Falles que mai canviaria per res. Este any, a més, vaig poder ensenyar minimament als amics catalans què és tot això de la mascletà. Queda pendent, però, poder-ho mostrar bé i en condicions, ficats fins a dins de la plaça i notant el pes, l'olor i la força de la poòlvora des d'aprop. I és que les nits de festa no ens han perdonat i cap dia varem poder matinar prou com per agafar bon lloc.

L'ombra de la corrupció, de nou a Unió

Unió Democràtica de Catalunya deu ser el partit del món civilitzat amb més causes obertes, judicis pendents i dirigents en actiu imputats o acusats per casos de pressumpta corrupció. Ara, Ignasi Farreres (nom tant habitual en estes causes fosques que els jutges ja deuen associar-lo directament als «xanxullos» més espectaculars), tornarà a ser jutjat, en esta ocasió pel cas Turisme. Podeu vore els detalls ací. I és que després de ser centre neuràlgic, junt a altres, del cas Treball, ara resulta que l'exconseller i expresident d'Unió també podria vore's implicat en este altre cas. I després Duran i Lleida encara té la barra d'eixir amb tota la cara dura i dir que el seu partit és mel de romero, "lo milloret", està netet com una patena i ningú fa res. No seré jo qui no respecte la pressumpció d'innocència dels dirigents i exdirigents d'Unió, però amb el currículum que arrosseguen... «si el rio suena, agua lleva». El que falta és saber quanta aigua porta. I si Convergència Deocràtica és capaç de tragar-se-la tota com fins ara.

PD: a la foto, Farreres amb la dona d'Artur Mas. Amiguets...

Rumors sense resposta

No sé ben be perquè, però en els últims mesos el meu mail s’omple sovint de correus electrònics que tenen com a assumpte i argument suposades «realitats» que parteixen de rumors i què, malgrat esperar el pas del temps, ningú acaba per desvetllar si són o no veritat. Els mitjans de comunicació es comporten (ens comportem) com ho han de fer i no publiquen res de tot això. Seria una aberració periodística fer cas d’una simple veu poc documentada i sense cap tipus de confirmació. Però jo, que tinc la professió que tinc, en part, per canalitzar d’una manera útil la maua curiositat insaciable, no faig altra que acumular dubtes i ganes de saber si tot allò que m’arriba és o no cert. I no siguem hipòcrites: com jo en deuen haver milers.

Què meravellós seria que tot aquest tipus de rumors tingueren resposta confirmada ràpida i real a través del seu protagonista o de documentació aportada per aquells que, sense discriminació, em fan arribar tot aquest tipus de rumors! Què fantàstic seria saber si és cert que Joan Saura i Imma Mayor (a la foto) s’han separat perquè el conseller té un affair amb Marina Llansana (ERC), aportant per exemple videos demostratius –com un dels rumors sobre l’afició a l’onanisme via webcam d’un concursant de Fama, que també em va arribar, però confirmat amb un vídeo ben il·lustratiu). O que bo seria conèixer de primera mà si Joaquim Nadal ha rebutjat ser ministre de Foment per por a enfrontar-se al diari El Mundo des de Madrid; o si és veritat que Marina Geli no es parla amb el president Montilla i ell la vol fer fora del Govern fent-la secretària d’Estat; o conèixer de primera mà si Alícia Sánchez-Camacho pidola un despatxet a Madrid perquè no vol saber-ne res dels populars gironins i catalans, que li fan el buit. Cert? Fals? Déu ens empari per ser xafarders, però com deia Mercedes Milà, «Queremos saber»!

PD: Creieu convenient publicar estes línies com a columna d'opinió a El Franctirador del Diari de Girona? M'agradaria que opinareu.

Les Falles (III)

Rafelbunyol. Les 8 o les 9 del matí (impossible recordar l'hora exacta). La imatge que es veu dona una idea de l'estat etílic que encara portàvem Andreu i jo. Era la segona nit de les meues Falles i les ganes de festa ens van fer ser els últims en arribar a casa. La mateixa quantitat d'alcohol m'havia fet furtar flors del tapís de la Mare de Déu dels Desemparats, el de l'ofrena de les comissions falleres, i arribar a enfrontar-me a un dels vigilants, convencent-lo de què fera «la vista gorda» i ens deixara emportar-nos les flors que ja tenia jo a la mà. És evident per la foto que els clavells no són el què més ens afavoreix, (i això que els varem lluïr per mitja València, al Metro i per Rafelbunyol sense cap vergonya) però.... I no és bonico estar baix del sol de migdia, borratxo, havent-ho passat increïblement be durant hores i fent de folklòrica vinguda a menys? Això sí, amb bona companyia sempre. I és que les nits de Falles són de les millors que es poden viure.

PD: Foto d'Andreu Vilalta. Bé, autofoto. Genial, com sempre.

Les Falles (II)

Si algú ha fet possible que les Falles d'este any hagen sigut el què han sigut, eixa és Amparo. Amiga com poques, ella no només m'ha ajudat a fer d'amfitrió amb els catalans, sinó que s'ha encarregat de demostrar que les dones valencianes són precissament aixó: dones com toca. És capaç de combinar festa, feina i atenció a amics de sempre i als nous. I tot això, sense perdre l'alegria i l'energia. Xicotet homenatge a la meua xiqueta, perque sense ella les Falles i el «sangonerisme» d'Alacant (del què ja parlaré en altra ocasió) no hauria sigut igual. De-veres-t'ho-jure! jajaja

P.D: La foto no sé si és meua o d'Andreu Vilalta. En tot cas, està feta amb la seua càmera, cosa que demostra que siga qui siga el fotògraf, ella ix guapa.

P.D: L'aparició d'un cotxe policial per darrere no té res a veure ni amb Amparo ni amb el què estàvem fent en aquell moment tirats a la plaça de la Reina esperant l'Ofrena per ensenyar-los-la als catalans.

Orgia al cole

Hi ha moments de l'escola i l'institut que tots recordarem sempre. Però hi ha qui s'ho monta de tal manera que és veritablement inoblidable. Mireu això. En un institut anglés, els alumnes han organitzat clandestinament una macroorgia de sexe, drogues i alcohol. Més de 200 adolescents, amb les ormones alteradíssimes, la lívido més pujada que mai, amb unes edats on no anar calent és símptoma de malaltia, i amb unes ganes d'experimentar superiors a cap altra cosa, van aconseguir els permisos per poder celebrar esta megafesta ni més ni menys que al mateix institut. Si senyor! Folleu, folleu que el món s'acaba, i a més, a les instal·lacions del cole. Això sí que és una bona activitat extraescolar i no el badminton i el patinatge. Llàstima que la mateixa tendra edat que els ha fet pensar tot això no els ha fet pensar que les drogues en excés i la falta de mètodes profilàctics i anticonceptius són un perill. Això, només pot passar al Regne Unit.

Les Falles (I)

Començe ací una xicoteta serie de fotos de les passades Falles. Han sigut uns dies complets, en tots els sentits. No he tingut temps ni per dormir. Així que durant unes quantes jornades, alternaré les entrades al meu bloc obre actualitat o curiositats amb esta miniserie de fotos comentades de les Falles. El primer capítol és justament el menys faller de tots. Són Andreu, Ocar i Alger davant del Palau de les Arts de València. Canats ja de l'activitat falleril, vam anar a veure la Ciutat de les Arts i les Ciències. Faltava Oriol per completar el pack de catalans. Valga esta foto i este comentari per fer saber que València, fins i tot en Falles, té més coses per fer i per vore. Valga per destacar que, malgrat els seus (pèsims) governants, encara hi ha una cosa que es diu Poble Valencià que li dona una qualitat extrema a València i el País Valencià. I sobretot, valga este primer capítol faller per agraïr a estos solets catalans els bons moments que, cadascú a la seua manera, m'han fet passar estos dies a ma casa. Valga d'agraïment i de reclam perquè ara vosaltres em feu passar uns altres dies així fent vosaltres d'amfitrions. :P

Carod dona un pas enrere

A Esquerra estan de capam caiguda. I la demostració més clara està encarnada en el seu president, Josep Lluís Carod-Rovira, que sembla ser que es veia perdent davant el combat que Puigcercós li havia plantejat i ha decidit fer-se enrere. Com be ha publicat ja tot el món (mireu ací la notícia), Carod no es vol presentar a la reelecció a la presidència d'ERC. Em sembla molt be. De fet, fins i tot lloable. Ara, el senyor de le "mans netes" ha decidit també que no no deixar de ser vicepresident de la Generalitat, i a més diu que donarà suport a la candidatura a dirigir Esquerra que accepte que ell siga candidat en les properes eleccions al Parlament. Vaja, que no vol soltar la cadireta. Este Carod vol estalviar-se el mal tràngol de perdre davant de Puigcercós o qualsevol dels altres crítics, però no se'n va de la poltrona ni amb aigua calenta. Què difícil és deixar un sou, un cotxe oficial i un estàtus, eh?.... Mans netes, deia ell. Qui l'ha vist i qui el veu.

«Germanes», recomanada (tornant de Falles)

La sala teatral de Barcelona La Villarroel té en cartell ara mateix «Germanes». L'espectacle és digne de recomanació, sobretot per aquells que els agrade el teatre poc convencional, amb girs argumentals i que agrupa comèdia, tragèdia i punts de musical. He publicat una crítica d'esta obra a diaridegirona.cat (ací podeu llegir-la) on hi ha més detalls de l'obra. En resum, no deixa de ser una bona proposta per passar una bona estona de teatre. No és uan obra mestra, clar està, però Carol López (creadora i directora de l'obra) s'ha guanyat el meu respecte amb «Germanes». Aneu a veure-la si podeu.

PD: He estat uns dies fora. Les Falles i una escapadeta a Alacalt m'han fet no poder actualitzar el Bloc. Mil disculpes als que vos heu queixat. Ara tot torna a la normalitat. I a la rutina.

PD2: Menció especial pels amics catalans que m'han acompanyat estos dies de festa valenciana. Moltes Gràcies per eixos moments. Cadascú de vosaltres sabeu bé el perquè de la meua gratitud. Motius diferents, però tots ells dignes de recordar.

PD3: Nova menció especial per altres amics, en esta ocasió els de Rafelbunyol que han aconseguit que en una escapadeta a Alacant em recupere i torne a ser persona després de les cansades Falles. La resta em discuparán, però sobretot això va per Amparo, que és un solet i ha estat al costat tant a València com a Alacant. S'ho val, ella. Tant de Falles com d'Alacant faré alguna referència al Bloc més endavant, quan tinga algunes fotos.

MSN i Hotmail fallen

Ningú està excempt dels tocacollons informàtics. Ni tant sols dos marques gegants de la xarxa com MSN i Hotmail. Segurament els dos últims dies heu notat dificultats de connexió al correu electrònic amb compte Hotmail i al Messenger de la mateixa casa. Fins i tot hi ha hagut franges on resultava absolutament impossible connectar de cap de les maneres. No és la vostra ADSL. Després de 48 hores amb la boca calladeta i sense dir ni «mu» del què els estava passant, per fi Hotmail ha reconegut que ha sigut víctima d'un actac massiu d'«spam» i això li ha provocat moltíssimes dificultats a Catalunya, el País VAlencià i Aragó. Ací podeu llegir les poques explicacions que la companyia ha donat a la premsa. I esta és una altra... com és que els usuaris ni tant sols han pogut rebre una mínima explicació? Hotmail i Microsoft s'ho haurien de fer mirar tot això. Un boicot massiu els podria fer tant de mal com volgueren els susaris. Arrieros somos, que diuen els castellans.

Dos anys cagant-se en el novio

Hi ha notícies que encara em fan pensar que no ho hem vist tot en este món. Mireu això: Una xica s'ha tirat dos anys encaixada al vàter de casa del seu novio. Com qui està tres hores sense poder cagar. És increible! Dos anys fotuda al wc!! Tinc amigues que van al servei i tarden en tornar, però mai cap d'elles ha estat tant de temps. És extrany que ella aguantara dos anys ahí fotuda, fins que se li han atrofiat els músculs. Però el què més m'intriga és ell, el novio. Què pensava, què la novia estava "una miqueta" estrenyida? Devia creure que estava reflexionant sobre com redecorar el xapat i si convenia més taulell de Nules o pintat de Llimonà? Li portava tres menjades al dia al wc sense preguntar-li què feia allà col·locada? Això sí, ha passat als Estats Units. On havia de ser...!?

La falsa bipolarització

Com cada dijous, ací teniu El Franctirador publicat al Diari de Girona. El podeu llegir clicant ací. Esta setmana he deicit dedicar la meua tribuna pública al fals bipartidisme que serveix als partits catalans que no són PP i PSC-PSOE per justificar el seu fracàs electoral en les últimes eleccions generals. Bipartidisme i bipolarització és el què hi ha al País Valencià, a Andalusia, a Madrid, a les Castelles, a les Balears... però a Catalunya? Excuses de mal pagador dels xicotets per amagar altres raons del seu fracàs.

Rajoy continua... tocant els collons

No li val perdres dos eleccions consecutives. No li val tindre en contra a mig PP. No li val que fins i tot els seus bombarders mediàtics li demanen la dimissió. No li val tindre a les Esperancitas, Gallardoncitos, i altres exemplars de la fauna pepera a punt de saltar-li a la iugular per decapitar-lo. No. Rajoy diu que segueix al capdavant del PP. Sempre he pensat que qualsevol societat ha de tindre una dreta i una esquerra civilitzades i actives per poder funcionar políticament. Però amb un PP com el de Rajoy, per més que fogacite a Zaplana i Acebes (cosa que es veu vindre), això no és possible. Enrere queden els dies on els populars eren de centre. Ara, el seu "extrem centre" el col·loca quasi a l'esquerra, perquè de tant a la dreta que van, acaben donant la volta. Qui sap si continuant així i sense cap intenció de canviar res, acabaran juntant-se amb Llamazares i Batasuna. Per què no?, com diria Manuela Trasobares.

Puigcercós pega primer, perquè pega dos vegades

El fins ara conseller de Governació, Joan Puigcercós, ha deixat el Govern de la Generalitat. Diu que vol "dedicar-se al partit íntegrament". Així ho ha fet públic (podeu vore ací la notícia). En realitat, però, el que intenta és sobreviure. El penós resultat d'Esquerra en les eleccions generals -han passat de 8 a 3 diputats- fa que al partit ja estiguen sonant els sables i les espases. Rodaran caps algú haurà de pagar per la defenestració dels republicans. I és que el socialistes han capitalitzat tot el vot del tripartit i ERC cada dia està més diluida entre el PSC-PSOE. És, per tant, d'esperar que des de les bases i la cúpula critica vullguen canvis i algú que es dedique a marcar perfil propi des del partit.

Puigcercós, que serà un cavernícola però no és tonto, ho veu vindre. I ha pensat que abans que els crítics vinguen a carregar-se'l a ell i a Carod en un pack, entra ell en plan cop d'estat i, en una jugada mestra, es carregarà a Carod, fent de salvapatries i salvalt-se ell la "linda posadera". I és que el ja exconseller sap que qui pega primer, pega dos vegades. Puigcercós és veu que d'això, dins d'ERC, en sap un ratet. I és que a ERC la fòrmula del cop d'estat fa anys que funciona.

Ara, a vore-les vindre i a disfrutar, que comença l'espectacle. Show must go on!

El bipartidisme guanya. Sensació agredolça

Han passat les eleccions. I com sempre passa, hi ha hagut sorpreses, grans sorpreses, decepcions, i grans decepcions. Qui més contents deuen estar són els del PSOE. Han guanyat les eleccions, s'han menjat a l'esquerra d'altres partits i han fet de Catalunya el seu feu, de nou. Però també deuen estar satisfets els del PP. I és que tot i perdre les eleccions, han aconseguit crear una base bipartidista entre populars i socialistes que porta la política espanyola a una trista realitat de pruralitat minsa.

És d'agrair que no guanyara el PP, i emnys encara un PP tant profundament dretà i antidemocràtic com el què hi ha. Per tant, bon gust de boca per la victòria de Zapatero. És un mal menor. Me'n alegre de la baixada d'ERC; se l'han buscat solets per ser una colla de diputats-espectacle i no entendre com es fa política responsable a Madrid. Han perdut una oportunitat d'or. I fins ací les alegries.

Què trist el paper dels partits "minoritaris" a tot l'estat, al País Valencià i a Catalunya. Em sap greu fonamentalment pel Bloc-Iniciativa-Verds. No esperava fer diputada a Isaura Navarro, però sincerament, el resultat obtingut és pírric, comparable a unes europees. Fa 4 anys tenien més vots, amb 11-M i tot pel mig. Esta és una coalició que m'agrada, però algo hauran de fer els seus dirigents si volen aribar a la gent. Perquè no valen les excuses de sempre (bipartidisme, opacitat mediàtica, nyi nyi nyi). O s'espavilen, o la coalició serà un nou bluf del nacionalisme d'esquerres valencià. PP i PSOE s'ho han menjat tot al País Valencià. Bé, doncs, que els aprofite la fartera.

A Catalunya, ICV perd un diputat. Tris també. No pensava que pujaren, ni ho desitjava, perquè el seu seguidisme als socialistes espanyols i al comunisme ranci d'IU no els fa mereixedors de millorar resultats. Però tampoc crec que es mereixeren perdre un escó. Més trist encara és que CiU millore resultats i tinga 11 diputats. Amb un Duran i Lleida exultant, insultant, ultraconservador, catòlic integrista i dretà com el què més, estos resultats diuen molt poc a favor de CiU i del seu electorat a Catalunya. I per acabar-ho d'arrodonir, els catalans premien els socialistes malgrat el fracàs en tantes i tantes qüestions claus per Catalunya (Infraestructures, Estatut, Finançament...), i a Madrid donen veu a una neoliberal, socialista penedida i nacionalista espanyola com Rosa Díez. La que haurem d'aguantar....

S'acaba la campanya

Toca reflexionar (els que no tinguen clar encara el seu vot). La campanya s'acaba esta nit. Retrets, cares a cares i bipartidisme han estat les notes més destacades d'uns quinze dies ben poc constructius en general. A València, els candidats dels partits gran s'han barallat per vore qui porta el traje més "valencià" però entestant-se, alhora, a demostrar que no hi ha ningú en el món més espanyol que ell/ella: Exemples clars: Maria Teresa Fernández de la Vega i Esteban González Pons. Des d'EU, han demostrat que les sigles PV que abans ensenyaven amb orgull, ara, amb un candidat com Montalbán i un PCE dominant i castrista, ja molesten. Canal 9, no ha contribuit massa precissament a la pluralitat. Però afortunadament la gent parla, internet és bona eina i la gent del Bloc-Iniciativa-Verds s'ha mogut moltíssim. És trist reconèixer que no crec que Isaura Navaro acabe sent diputada, però no serà pels esforços del nacionalisme d'esquerres i ecologista del País Valencià. Això, xiquets, és la base d'un bon futur; estic segur.

A Catalunya, la cosa està més peluda. Dels candidats gironins no parlaré perquè podria parlar molt be d'uns i molt malament d'altres i amb tots m'he de tornar a trobar passades les eleccions. I no voldria ni que uns ho prengueren massa be ni que els altres ho prengueren com un atac. Ells, afortunadament, ja saben si són o no bons candidats. Dels caps de llista per Barcelona, ha destacat l'extrem conservadorisme de Duran i CiU, l'excessiu triomfalisme de Carme Chacón, que a més no ha dubtat a utilitzar el seu embaràs electoralment, i l'opció absurda del discurs d'ERC amb un Ridao molt poc creïble. El PP i la quasi transparent Dolors Nadal s'han enrocat en l'extrema dreta més espanyola i colonitzadora, a més de mentidera. I ICV ha mantingut la seua línia amb un Herrera crescut. No em seria fàcil votar a Catalunya. Jo, ja he votat per correu. Ara vos toca a vosaltres.

Xiquets... ja fa olor a mascletà

Este post està especialment dedicat als «catalanets» que este any han decidit baixar amb mi a terres valencianes i deixar-se portar pels meus amics i per mi en la més festera i emocionant ruta fallera. Els valencians que em coneixen saben que no he sigut mai massa fallero, en el sentit més corporatiu de la paraula. Però això no treu que una mascletà, una nit de festa fallera o un xocotale en bunyols a les 7 del matí són de les coses que més m'agraden del Cap i Casal del País Valencià.

Prepareu-vos; començeu a olorar a pòlvora i a mascletà; feu-vos a la idea que el fetge patirà i l'estòmag també; compreu-vos calçat còmode perquè vos cansareu, i molt;... les Falles s'apropen i nosaltres cap allà.

Com que estic fart de sentir com els «catalanets» que baixen amb mi em diuen que «no serà per tant» cada vegada que els dic que es vagen fent a la idea de què patiran agobio i gent per totes bandes -i més este any que Pàsqua i Falles s'ajunten més que disfresses i el dia del bou en Rafelbunyol-, ací teniu dos imatges ben il·lustratives del què vos espera en una simple mascletà. Gent, gent i més gent. I pòlvora, pòlvora i més pòlvora. La gent que es veu és només d'un dels cantons i carrers que donen a la plaça de l'Ajuntament de València. ara ja vos podeu imaginar millor què vos espera. Ale, a preparar la maleta, el mocador faller i les ganes de festa.

PD: La feina, les eleccions i els meus viatgets laborals cap a Alacant dels últims dies m'han impedit actualitzar el bloc. Mil disculpes.