Rafelbunyol. Les 8 o les 9 del matí (impossible recordar l'hora exacta). La imatge que es veu dona una idea de l'estat etílic que encara portàvem Andreu i jo. Era la segona nit de les meues Falles i les ganes de festa ens van fer ser els últims en arribar a casa. La mateixa quantitat d'alcohol m'havia fet furtar flors del tapís de la Mare de Déu dels Desemparats, el de l'ofrena de les comissions falleres, i arribar a enfrontar-me a un dels vigilants, convencent-lo de què fera «la vista gorda» i ens deixara emportar-nos les flors que ja tenia jo a la mà. És evident per la foto que els clavells no són el què més ens afavoreix, (i això que els varem lluïr per mitja València, al Metro i per Rafelbunyol sense cap vergonya) però.... I no és bonico estar baix del sol de migdia, borratxo, havent-ho passat increïblement be durant hores i fent de folklòrica vinguda a menys? Això sí, amb bona companyia sempre. I és que les nits de Falles són de les millors que es poden viure.
PD: Foto d'Andreu Vilalta. Bé, autofoto. Genial, com sempre.
1 comentari:
:OOO
Va ser genial!
Publica un comentari a l'entrada