Si algú ha fet possible que les Falles d'este any hagen sigut el què han sigut, eixa és Amparo. Amiga com poques, ella no només m'ha ajudat a fer d'amfitrió amb els catalans, sinó que s'ha encarregat de demostrar que les dones valencianes són precissament aixó: dones com toca. És capaç de combinar festa, feina i atenció a amics de sempre i als nous. I tot això, sense perdre l'alegria i l'energia. Xicotet homenatge a la meua xiqueta, perque sense ella les Falles i el «sangonerisme» d'Alacant (del què ja parlaré en altra ocasió) no hauria sigut igual. De-veres-t'ho-jure! jajaja
P.D: La foto no sé si és meua o d'Andreu Vilalta. En tot cas, està feta amb la seua càmera, cosa que demostra que siga qui siga el fotògraf, ella ix guapa.
P.D: L'aparició d'un cotxe policial per darrere no té res a veure ni amb Amparo ni amb el què estàvem fent en aquell moment tirats a la plaça de la Reina esperant l'Ofrena per ensenyar-los-la als catalans.
1 comentari:
És meva of course perquè tu estaves assegut al seu costat jejeje
Publica un comentari a l'entrada