Quanta gent hi havia estes Falles!! Moltíssima. La coincidència quasi maquiavèlica de dates de la festa de València amb la Setmana Santa –dic que és quasi maquiavèlica perquè té collons que l'Església pretanga que en plenes Falles la gent guarde silenci, es dedique a ressar o participe de l'abstinència (en tots els sentits)– ha fet que el Cap i Casal del País Valencià s'haja omplit de turistes. Benvinguts siguen el visitants que van a terres valencianes a deixar-se els diners i admirat el país (o el què el PP ha deixat de País). Però recollons què complicat és estar a determinats llocs i a certes hores amb eixa gentada. La foto que es veu (feta, com sempre, per Andreu Vilalta) és de la mascletà del dia 18 de març. Arrivar fins allà ens va costar Déu i ajuda, i encara no vam poder ni entrar a la Plaça de l'Ajuntament. Així i tot, va valer la pena. Sentir (no només escoltar, sinó sentir; sentir a la pell i a l'interior) les traques, les carcasses, els masclets... la polvora. És de les poques coses de les Falles que mai canviaria per res. Este any, a més, vaig poder ensenyar minimament als amics catalans què és tot això de la mascletà. Queda pendent, però, poder-ho mostrar bé i en condicions, ficats fins a dins de la plaça i notant el pes, l'olor i la força de la poòlvora des d'aprop. I és que les nits de festa no ens han perdonat i cap dia varem poder matinar prou com per agafar bon lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada