Han passat les eleccions. I com sempre passa, hi ha hagut sorpreses, grans sorpreses, decepcions, i grans decepcions. Qui més contents deuen estar són els del PSOE. Han guanyat les eleccions, s'han menjat a l'esquerra d'altres partits i han fet de Catalunya el seu feu, de nou. Però també deuen estar satisfets els del PP. I és que tot i perdre les eleccions, han aconseguit crear una base bipartidista entre populars i socialistes que porta la política espanyola a una trista realitat de pruralitat minsa.
És d'agrair que no guanyara el PP, i emnys encara un PP tant profundament dretà i antidemocràtic com el què hi ha. Per tant, bon gust de boca per la victòria de Zapatero. És un mal menor. Me'n alegre de la baixada d'ERC; se l'han buscat solets per ser una colla de diputats-espectacle i no entendre com es fa política responsable a Madrid. Han perdut una oportunitat d'or. I fins ací les alegries.
Què trist el paper dels partits "minoritaris" a tot l'estat, al País Valencià i a Catalunya. Em sap greu fonamentalment pel Bloc-Iniciativa-Verds. No esperava fer diputada a Isaura Navarro, però sincerament, el resultat obtingut és pírric, comparable a unes europees. Fa 4 anys tenien més vots, amb 11-M i tot pel mig. Esta és una coalició que m'agrada, però algo hauran de fer els seus dirigents si volen aribar a la gent. Perquè no valen les excuses de sempre (bipartidisme, opacitat mediàtica, nyi nyi nyi). O s'espavilen, o la coalició serà un nou bluf del nacionalisme d'esquerres valencià. PP i PSOE s'ho han menjat tot al País Valencià. Bé, doncs, que els aprofite la fartera.
A Catalunya, ICV perd un diputat. Tris també. No pensava que pujaren, ni ho desitjava, perquè el seu seguidisme als socialistes espanyols i al comunisme ranci d'IU no els fa mereixedors de millorar resultats. Però tampoc crec que es mereixeren perdre un escó. Més trist encara és que CiU millore resultats i tinga 11 diputats. Amb un Duran i Lleida exultant, insultant, ultraconservador, catòlic integrista i dretà com el què més, estos resultats diuen molt poc a favor de CiU i del seu electorat a Catalunya. I per acabar-ho d'arrodonir, els catalans premien els socialistes malgrat el fracàs en tantes i tantes qüestions claus per Catalunya (Infraestructures, Estatut, Finançament...), i a Madrid donen veu a una neoliberal, socialista penedida i nacionalista espanyola com Rosa Díez. La que haurem d'aguantar....
1 comentari:
Una mica massa dur amb CiU, no?.... una cosa és que el seu líder tingui la ideologia que té... i que potser el seu programa electoral té alguns punts propers als postulats de la dreta així com un pragmatisme destructiu amb temes com la mobilitat ,.... però, amb tot, CiU no deixa de ser l'expressió majoritària del catalanisme a Catalunya i el seu electorat abarca un ampli espectre ideològic... així que, en tant que la política situada en aquest eix l'apliquen els partits estatals i no els minoritaris, un vot per CiU és un vot simplement per Catalunya, així que celebro que CiU hagi pujat, com també lamento la fallida d'Unitat per les illes i de la coalició Bloc-iniciativa-verds..... Pel que fa a IC-V i Esquerra, s'ho han bustat ells mateixos en decidir ser una pròtesi del PSC-PSOE, especialment Esquerra, de la qual espero que doni un gir de nou cap a l'esquerra independentista.
Publica un comentari a l'entrada