29/4/08

Adéu Zaplana, adéu


Ja estaria bé!!! Després de destruir tot un país, portar un partit a l'extrema dreta, carregar-se la dignitat d'un càrrec com el de President de la Generalitat Valenciana i fer negocis a dreta i esquerra, Eduardo Zaplana (alias Cartajenero Moreno) se'n va i deixa la política. Ja li tocava. Mai hauriem d'haver deixat que un personatge com ell accedira a un càrrec públic de rellevància. De fet, la primera culpa és del PP per confiar en un màfies com ell quan només era -per la via graciossa de la moció de censura- alcalde de Benidorm. Però qui més culpa té que un personatge tan fosc, negre i "xanxullero" haja arribat a ser ministre portaveu i de Treball i número 3 del PP, som els valencians. Els valencians el vam catapultar a la glòria política i, anys després, veig amb més horror que en el seu dia aquell criteri que vam tindre. Parle en plural, com a poble, que jo mai el vaig votar, ni se'm va passar pel cap. Però la responsabilitat conjunta, la tenim. Reflexionem, doncs, i pensem en què no torne a passar. Bé, i brindem, que val la pena.

24/4/08

PP: Partit de la Punyalada


Com cada dijous, ací teniu la columna d'opinió El Franctirador, al Diari de Girona. Esta setmana he decidit dedicar-la al PP, on últimament es veu que tots caminen pegant l'esquena contra la paret per por a que una catana els obriga en canal. I és que al PP les gasten fortes i a la que se descuiden, apareix un "company" que amb un somriure a la boca fot la punyalada per l'esquena. Que tropa!!!, que diria aquell...

22/4/08

Pregunteu a Puigcercós


Per a aquells que sempre heu volgut tirar-vos a la cara a l'actual secretari general d'ERC i aspirant a la presidència del partit, Joan Puigcercós, tinc una oportunitat perfecta. Divendres que ve, a les 5.30 de la vesprada, farà una entrevista-xat en directe amb els internautes a "diaridegirona.cat". Podreu preguntar-li el que volgueu i, si hi ha sort, vos ho respondrà. Si aquell dia a aquelles hores esteu notablement ocupats, no patiu. "Diaridegirona.cat" ja ha obert la possibilitat d'enviar-li preguntes que s'acumularan i es barrejaran amb les que s'envien en el moment del xat en directe. Podeu enviar-li les qüestions ja ací mateix, o entrar a diaridegirona.cat el divendres a les 5.30. Puigcercós... allà anem.

21/4/08

Chacón (Ante-minister)


Carme Chacón és ara mateix la ministra de moda, la dona de moda, la socialista de moda. El seu nomenament al capdavant de Defensa l'ha posat en boca de mig Europa. Però abans de ser l'estrella del PSOE, la ministra salvaguardant de la Unidad Nacional i cridar «Mande firmes», i «Viva España! Viva el Rey"», ella era una jove professora de la Universitat de Girona, federalista convençuda (beneïda ignorància...) i anava de sopar els dijous amb els seus alumnes. Sí, xiquets, la Chacón era persona. En este article del Diari de Girona s'expliquen els detalls de com era l'ara ministra abans de dedicar-se a la política. Alumnes, companys i caps de departaments parlen d'ella. Recomanable.

17/4/08

Eliseu, tu sí que en saps


«Lo prometido es deuda», com diuen els castellans. I ací teniu l'article d'opinió sobre Eliseu Climent, El Franctirador del diaridegirona.cat d'esta setmana. Potser és una miqueta dur, però molt clarificador i exemplificant, tant per catalans com per valencians. Com que la barbaritat de les subvencions ja l'he comentada. No diré res més. A l'article em remet.

P.D: Tant de bo, algú a la Generalitat de Catalunya s'ho plantege de veritat tot això.

15/4/08

Els gais: una potència turística?


Potser no sóc la persona més indicada per fer esta pregunta, donat que, com podeu vore ací, em faré càrrec el més que ve de la presentació i moderació d'una jornada sobre turisme homosexual. Però, en ple segle XXI i amb una situació legalment (que no social) normalitzada, cal distingir entre un turista heterosexual i un d'homosexual? No ho tinc massa clar. Jo, quan vaig de viatge, no busque massa llocs especialment dedicats a gais. Amb que no m'impedisquen dormir amb un xic si és que en porte algun, ja en faig prou. Si he d'eixir de festa per llocs "d'ambient" no ho faig ni més ni menys que ho faria en un altre lloc. Per tant, no se jo si és massa útil (més enllà dels interesos empresarials) distingir entre un turisme homosexual i un d'heterosexual. Distingirem també entre un turisme de gent alta i un de gent baixeta? Potser si s'analitza es veu que els baixets viatgen més, tenen més ingressos i els gasten més. Seria així un mercat per explotar? Dubte que s'acabara convertint en això. Per tant, enhorabona als organitzadors de la jornada per la seua iniciativa empresarial, però crec que marcar el turisme amb una etiqueta (gai, familiar, esportiu...) només pot tindre, precissament, això: una eixida empresarial.

PD: QUe diga jo això no vol dir que no crega en la necessitat d'estos congressos. De fet, crec que les empreses i els experts del sector han de treballar junts i posar en comú estratègies. Sempre ajuda a facilitar les coses al consumidor i sempre millora el servei a l'exterior. Quanta més oferta, millor.

Chema El Forner, ha mort


No, no és un forner conegut al meu poble, ni un pastisser veí meu. És el conegut com Chema el panadero, de Barrio Sésamo. El popular actor que acompanyava a Espinete i Don Pinpón va morir la setmana passada. Esta notícia m'ha fet pensar en què ha sigut dels grans mites de la meua infantesa. Tot el món sap que ha sigut d'Enrique del Pozo, que formava part del duet pedòfil Enrique y Ana. Però que ha sigut d'Ana? A saber. Com ella, hi ha tants altres i segur que tots en teniu algun en ment. De Chema el panadero, de fet, tampòc sabiem res. Es veu que ha fet un munt de teatre i que fins i tot vivia de negocis del món de l'espectacle. Però ha mort sent el panadero d'Espinete. I és que la fama és molt efímera, i més quan es tracta de programes infantils. La crueltat de la televisió.

14/4/08

Eliseu Climent, podrit de pasta (de nou)


Hui seré breu, que no tinc molt de temps. Ahir dimenge, Diari de Girona publicava una notícia fruit d'una detallada investigació de les subvencions que reparteix el Govern de la Generalitat. I, oh sorpresa (fina ironia, clar està), el salvapàtries Eliseu Climent és un dels homens més beneficiats en els últims anys. Només en els darrers cinc exercicis, l'home que menys treballa però que major recompensa econòmica rep, ha rebut 10 milions d'euros. Bonica xifra. Els catalans haurien d'eixir en massa al carrer per dir prou a les subvencions a este tio. La seua activitat des de les seues múltiples "paraetes" fetes només per contentar amics i treure pasta d'institucions "col·legues" (ACPV, El Temps, Casal Jaume I, Institució Cívica Joan Fuster, Fundació Ramón Muntaner, Fundació Francesc Eiximenis, Institut Ignasi Vilallonga, i altres xanxullos semblants), tenen una traducció real en la societat valenciana igual a zero (patatero). I ja no dic en la catalana... Que s'ho facen mirar els catalans, perquè amb estos 10 milions, segur que es podrien fer moltes coses. Anuncie una columna d'opinió sobre el tema al Diari de Girona.

11/4/08

ERC: Empresa Regular de Col·locació


De nou, ERC al punt de mira de les mangarrufes polítiques. Joan Puig era diputat al Congrés -i d'aquells diputats-espectacle, que va fer coses com l'episodi de la piscina de Pedro J. Ramírez, a més de fer el ridícul de forma constant-, fins que les urnes (i si se'm permet, la justícia ciutadana) li han tret l'acta. Com que es pensava que això de la política el faria tornar a ser diputat per Girona, poc després de les municipals va deixar el seu càrec de regidor a Blanes, on a més l'havia liat també enfrontant-se a les directrius del seu partit (ara sí, fent un ús més que raonable de la suposada autonomia local d'ERC. Fals, perquè a Puig li va costar el seient de regidor). Entre unes coses i altres, Joan Puig fa quatre dies que s'havia quedat sense càrec. I que ha fet ell? Ha tornat a la vida civil? No! S'ha buscat feina a l'empresa privada? No! S'ha retirat èticament i mantenint la dignitat d'un polític derrotat per les urnes? No! El partit l'ha agafat i li ha buscat un nou càrrec de confiança, d'aquells que abunden i creixen com esclatassants, a la Diputació. Ací podeu llegir la notícia al respecte. I és que últimament, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s'ha convertit en Empresa Regular de Col·locació. Unió va tenir moment d'"un militant, un càrrec", però ara ERC té el seu episodi d'"un militant, un càrrec, vitalici i ben pagat".

P.D: A la foto, Joan Puig en el seu minut de glòria, envaïnt la piscina (il·legal, tot s'ha de dir) de Pedro J. amb el carnet de diputat a la boca. Que es posarà ara a la boca?

9/4/08

La promiscuïtat a la cara


Sempre he pensat que si elsdiners destinats a fer estudis científics de xorrades s'invertiren en el que realment pot interesar, la comunitat científica seria molt més respectada. Proba de què això encara no és així, la tenim al Regne Unit. Resulta que uns investigadors britànics s'han dedicat a fer un estudi que «demostra» que el nivell de promiscuitat que té una persona, es llegeix a la cara; que el rostre i el tipus de faccions que té cada persona determina si és o no fidel i si li agraden les relacions curtes o llargues. Ací podeu llegir l'article senser on ho he vist. Resulta que quan més masculita tens la cara (independentment de si eres home o dona), més promiscu eres. Segur que si tots fem una repasada a la gent que coneixem, recordem a més d'un i d'una que tenen careta d'angelet i els agrada més un polvo amb el primer que passa que a un tonto un llapis. No dubte de les bases científiques de l'estudi; els anglessos sabran si són les adequades. Però em sembla una xorrada que les ganes de sexe fàcil i variadet es puga vore a les faccions de la cara, i més tenint en compte que jo sempre he pensat que la gent ha de passar etapes de fer el pendó amb tota normalitat. Perquè la repressió d'estes èpoques acaben derivant en un desenvolupament d'esta promiscuïtat quan menys toca. En fi... i vosaltres quin tipus de cara teniu? I ho sap la vostra parella? Apanyeu-vos com pugueu.

8/4/08

Uns premis Pulitzer molt «humans»


Un any més, la Universitat de Columbia ha concedit els Premis Pulitzer, els considerats guardons més prestigiosos del periodisme als Estats Units. El Washington Post i el New York Times han estat els grans triomfadors, com ha passat des de fa anys. Ací teniu la relació de guardonats publicada. Dels premiats, cal destacar els articles i reportatges amb caràcter humà. Fa anys, este tipus de guardons anaven sempre encaminats a les millors investigacions de caràcter polític o als relats de moments bèl·lics. Sense deixar de costat esta vessant que continua tenint la seua parcel·leta, els Pulitzer se centren últimament en històries de caràcter més humà, més proper, en temes socials i de sensibilització. L'interés social ha guanyat pes en el periodisme, a xicoteta i gran escala. I, com no, els Pulitzer s'adapten. M'alegre que siga així. El periodisme de prestigi no només està a la crònica d'alta política i a les corresponsalies de conflictes armats; també està al carrer. A la foto, d'Efe, es veu la redacció del Washington Post celebrant els premis.

Pels que condueixen malament


És curiós, però, una vegada més, Internet va per davant dels desitjos de la gent. Quants conductors hauran pensat més d'un cop que, si pogueren, li deixarien una noteta al cotxe de davant per dir-li ben claret quatre coses sobre la seua manera de conduir, aparcar o circular pels carrers...! Doncs be, ha nascut una pàgina que fa possible això. La web http://aparcascomoelculo.com/ ofereix unes etiquetes que permeten deixar-li un missatget més que clar al conductor de torn. Tremoleu, fitipaldis diversos, que Internet es pot acabar convertint en el vostre malson. Curiosa iniciativa.

3/4/08

Decebuts d'ICV


No és extrany que, després de tot el què està fent ICV al Govern de la Generalitat, els seus votants estiguen decebuts. I és que no es pot estar anys criticant els transvasaments i acusant a tots (tots, especuladors i llauradors) els valencians de voler furtar l'aigua als catalans (cosa que, per cert, recordava al «no mos furtareu el Micalet i la paella» dels lamentables blaveros). Vaja per davant que jo no defensaré el PHN mai, però que el País Valencia necessitava (i necessita) solucions hídriques urgents tant precisses o més que les que tenen ara els catalans. Doncs be, que patisquen ara els d'ICV i els de Barcelona el que és sentir dia sí i dia també que vols l'aigua per lucrar-te i no te la mereixes. ICV, a més, té al conseler de Medi Ambient rebent osties a dreta i a esquerra. Jo i el Franctirador del Diari de Girona d'esta setmana, també participem. Perquè s'ho mereix. Llegiu l'article ací.

1/4/08

Les Falles (VI)

Si alguna cosa és especialment característica de Les Falles, és la festa nocturna. I amb ella, l'alcohol. Estes Falles, els meus amics han (hem) demostrat que el tòpic de què en tota borratxera hi ha un moment d'exaltació de l'amistat i fins i tot de "besuqueo" excessiu, no és cap mite sinó tota una realitat. El colage, fet de les fotos d'Andreu Vilalta on apareixen els millors i més apasionats besos (o intent de bes) d'estes Falles. I és que en el fons, ens estimem tots molt. Cert és que uns estaven més predisposats que altres per pegar besets a dreta i esquerra. Oscar va tindre més d'un moment triomfal, que per cert no recorda, amb plorera inclosa de tant que ens volia a tots. Altres besos són més producte de la pressió de la resta per forçar el "momento morreo". I altres són d'aquells que es donen de veritat, amb ganes i amb passió, sense necessitat d'alcohol. En tot cas, este és un recull dels millors besos de Falles. Sé que no es reconeix a la majoria dels que es mengen la boca, però... millor així per tots; creieu-me.

A ICV els agrada mesclar a la família en el Govern


Fa un temps, l'aleshores conseller de Medi Ambient Salvador Milà (d'ICV), va utilitzar un helicòpter de la Generalitat per portar a la família a fer una volteta pels cels de Catalunya. El cas, destapat per Diari de Girona pràcticament li va costar el càrrec, sent un dels factors que el va precipitar a ser un dels sacrificats en la següent reforma de l'Executiu. La cosa podria haver fet aprendre als d'ICV que, per més que Milà diguera que ho feia per conciliar vida familiar i laboral, el política és millor separar els de casa de l'Administració pública que controles. Doncs no, res més lluny de la realitat.

Ara, un altre conseller de Medi Ambient i també d'ICV, resulta que té col·locada a una filla, la Lluna Baltassar (només un ecoguai com ell podria posar-li Lluna a la filla), en l'oficina de Comunicació del President. I no content amb això, resulta que es permeten el luxe de cessar-la i nomenar-la de nou en el mateix dia per pujar-li el sou en 14.000 euros. (De nou Diari de Girona ha fet públic el tema i ací el teniu) Això és un pare, si senyor!!

El Govern «unta» El Punt


Això de la premsa privada lliure no és una utopia. Però està clar que per a alguns és una qüestió que passa per molt lluny. I és que, si el Govern tripartit (el primer, el de Maragall) va acusar a CiU de tindre La Vanguardia «comprada» amb centenars de suscripcions inútils pagades amb diners de tots, el nou i suposadament regenerador Executiu català resulta que fa el mateix, però amb el diari que més li llepa el cul i més favors li fa: El Punt. Potser no sóc el més indicat per parlar d'este tema donat que El Punt és competència de l'empresa per a la què jo treballe. Però és que la qüestió clama el cel. El diumenge es podia llegir al Diari de Girona (ací teniu l'article complet) que El Punt és el segon diari més beneficiat de Catalunya amb una subvenció de quasi 1'2 milions d'euros, triplicant el total concedit als altres cinc diaris comarcals de Catalunya. A més, també s'explica i es demostra que el tripartit ha augmentat un 123% en dos anys els ajuts als mitjans de comunicació.

Jo, que sempre he defensat la llibertat de premsa i he estat en contra de les subvencions desproporcionades a mitjans perquè condicionen (i qui diga que no, menteix) la seua línia editorial, no puc més que entristir-me. Ara, si és lamentable que el Govern es dedique a comprar editorials i línies de tracte entre la premsa, més trist és el que fa El Punt, que accepta tota una bossa plena de dinerets i, a canvi, tot són massatges i suaus carícies a l'Executiu català. Això és vendre's per un plat de llenties. La dignitat s'ha acabat en alguna premsa.

31/3/08

Les Falles (V)


En Falles, tot i haver vaga de treballadors, el Metro ha estat bàsic. El transport públic ja és habitualment un element clau a qualsevol ciutat. Però quan la metròpili està tancada, le vies d'accés estan tallades i les poques que hi han es col·lapsen... el Metro és qüestió de supervivència. Gràcies a les milers d'hores de festa i activitat fallera que vaig fer este any, m'he passat també moltes estones al Metro, viatjant o esperant el proper comboi. I gràcies a eixes estones, hem passat grans moments. Rialles, converses, dormides amb baba caient i, sobretot, tornades a casa amb un sol de migdia divertidissimes. La bona companyia, evidentment, ajuda. Però el Metro de València té alguna cosa especial entre les 5 i les 8 del matí si tornes de festa. Estos dies de Falles vaig aconseguir retrotransportar-me a aquelle nits de dijous/matins de divendres de quan estava a la facultat i eixia de festa. Tornar a les 7 del matí, amb cara de mort, cansat, amb son, mig bufat i envoltat de gent que s'acaba d'alçar per anar a treballar, té un encant especial al Metro València.

PD: Foto d' Andreu Vilalta un mestre de les imatges i un company fantàstic de Metro. Ell sí que aguanta, ell sí ha entés el què és una veritable festa fallera.

Repartiment just dels diners


Llegint hui el Diari de Girona m'he assabentat que el finançament per habitant del País Basc és un 73,5% superior al de Catalunya. És curiós, però actualment a Catalunya ja tot el món reconeix en públic i en privat que el finançament que tenen és inadequat i insuficient, i que el model basc i navarrès és cap al què s'ha d'intentar anar a poc a poc. I no els falta raó. Anys i panys porten els catalans pagant milionades per a què altres comunitats puguen, per exemple, tindre un ordenador per xiquet en les escoles. I a Catalunya no es pot. Caldria també mirar si els catalans han gestionat be els dines dels què sí han pogut disposar. Però això és un altre tema.

No obstant, esta notícia m'ha fet tornar-me a plantejar quant bledes som els valencians en general. A Catalunya fins i tot el PP parla de poder millorar el finançament, perquè el números canten (i més que cantaran si se publiquen les balançes fiscals). Al País Valencià estem també cansadets de pagar 10 euros i rebren 5 de l'Estat. Però clar... què pocs són els valencians disposats a alçar la veu en este tema i dir prou al finançament mal entés com solidari. I és que l'Estat té molt mal entés el concepte de solidaritat. El valencians, però, anem tragant. Per variar.

28/3/08

Les Falles (IV)


Quanta gent hi havia estes Falles!! Moltíssima. La coincidència quasi maquiavèlica de dates de la festa de València amb la Setmana Santa –dic que és quasi maquiavèlica perquè té collons que l'Església pretanga que en plenes Falles la gent guarde silenci, es dedique a ressar o participe de l'abstinència (en tots els sentits)– ha fet que el Cap i Casal del País Valencià s'haja omplit de turistes. Benvinguts siguen el visitants que van a terres valencianes a deixar-se els diners i admirat el país (o el què el PP ha deixat de País). Però recollons què complicat és estar a determinats llocs i a certes hores amb eixa gentada. La foto que es veu (feta, com sempre, per Andreu Vilalta) és de la mascletà del dia 18 de març. Arrivar fins allà ens va costar Déu i ajuda, i encara no vam poder ni entrar a la Plaça de l'Ajuntament. Així i tot, va valer la pena. Sentir (no només escoltar, sinó sentir; sentir a la pell i a l'interior) les traques, les carcasses, els masclets... la polvora. És de les poques coses de les Falles que mai canviaria per res. Este any, a més, vaig poder ensenyar minimament als amics catalans què és tot això de la mascletà. Queda pendent, però, poder-ho mostrar bé i en condicions, ficats fins a dins de la plaça i notant el pes, l'olor i la força de la poòlvora des d'aprop. I és que les nits de festa no ens han perdonat i cap dia varem poder matinar prou com per agafar bon lloc.

L'ombra de la corrupció, de nou a Unió


Unió Democràtica de Catalunya deu ser el partit del món civilitzat amb més causes obertes, judicis pendents i dirigents en actiu imputats o acusats per casos de pressumpta corrupció. Ara, Ignasi Farreres (nom tant habitual en estes causes fosques que els jutges ja deuen associar-lo directament als «xanxullos» més espectaculars), tornarà a ser jutjat, en esta ocasió pel cas Turisme. Podeu vore els detalls ací. I és que després de ser centre neuràlgic, junt a altres, del cas Treball, ara resulta que l'exconseller i expresident d'Unió també podria vore's implicat en este altre cas. I després Duran i Lleida encara té la barra d'eixir amb tota la cara dura i dir que el seu partit és mel de romero, "lo milloret", està netet com una patena i ningú fa res. No seré jo qui no respecte la pressumpció d'innocència dels dirigents i exdirigents d'Unió, però amb el currículum que arrosseguen... «si el rio suena, agua lleva». El que falta és saber quanta aigua porta. I si Convergència Deocràtica és capaç de tragar-se-la tota com fins ara.

PD: a la foto, Farreres amb la dona d'Artur Mas. Amiguets...

27/3/08

Rumors sense resposta


No sé ben be perquè, però en els últims mesos el meu mail s’omple sovint de correus electrònics que tenen com a assumpte i argument suposades «realitats» que parteixen de rumors i què, malgrat esperar el pas del temps, ningú acaba per desvetllar si són o no veritat. Els mitjans de comunicació es comporten (ens comportem) com ho han de fer i no publiquen res de tot això. Seria una aberració periodística fer cas d’una simple veu poc documentada i sense cap tipus de confirmació. Però jo, que tinc la professió que tinc, en part, per canalitzar d’una manera útil la maua curiositat insaciable, no faig altra que acumular dubtes i ganes de saber si tot allò que m’arriba és o no cert. I no siguem hipòcrites: com jo en deuen haver milers.

Què meravellós seria que tot aquest tipus de rumors tingueren resposta confirmada ràpida i real a través del seu protagonista o de documentació aportada per aquells que, sense discriminació, em fan arribar tot aquest tipus de rumors! Què fantàstic seria saber si és cert que Joan Saura i Imma Mayor (a la foto) s’han separat perquè el conseller té un affair amb Marina Llansana (ERC), aportant per exemple videos demostratius –com un dels rumors sobre l’afició a l’onanisme via webcam d’un concursant de Fama, que també em va arribar, però confirmat amb un vídeo ben il·lustratiu). O que bo seria conèixer de primera mà si Joaquim Nadal ha rebutjat ser ministre de Foment per por a enfrontar-se al diari El Mundo des de Madrid; o si és veritat que Marina Geli no es parla amb el president Montilla i ell la vol fer fora del Govern fent-la secretària d’Estat; o conèixer de primera mà si Alícia Sánchez-Camacho pidola un despatxet a Madrid perquè no vol saber-ne res dels populars gironins i catalans, que li fan el buit. Cert? Fals? Déu ens empari per ser xafarders, però com deia Mercedes Milà, «Queremos saber»!

PD: Creieu convenient publicar estes línies com a columna d'opinió a El Franctirador del Diari de Girona? M'agradaria que opinareu.

Les Falles (III)


Rafelbunyol. Les 8 o les 9 del matí (impossible recordar l'hora exacta). La imatge que es veu dona una idea de l'estat etílic que encara portàvem Andreu i jo. Era la segona nit de les meues Falles i les ganes de festa ens van fer ser els últims en arribar a casa. La mateixa quantitat d'alcohol m'havia fet furtar flors del tapís de la Mare de Déu dels Desemparats, el de l'ofrena de les comissions falleres, i arribar a enfrontar-me a un dels vigilants, convencent-lo de què fera «la vista gorda» i ens deixara emportar-nos les flors que ja tenia jo a la mà. És evident per la foto que els clavells no són el què més ens afavoreix, (i això que els varem lluïr per mitja València, al Metro i per Rafelbunyol sense cap vergonya) però.... I no és bonico estar baix del sol de migdia, borratxo, havent-ho passat increïblement be durant hores i fent de folklòrica vinguda a menys? Això sí, amb bona companyia sempre. I és que les nits de Falles són de les millors que es poden viure.

PD: Foto d'Andreu Vilalta. Bé, autofoto. Genial, com sempre.

26/3/08

Les Falles (II)


Si algú ha fet possible que les Falles d'este any hagen sigut el què han sigut, eixa és Amparo. Amiga com poques, ella no només m'ha ajudat a fer d'amfitrió amb els catalans, sinó que s'ha encarregat de demostrar que les dones valencianes són precissament aixó: dones com toca. És capaç de combinar festa, feina i atenció a amics de sempre i als nous. I tot això, sense perdre l'alegria i l'energia. Xicotet homenatge a la meua xiqueta, perque sense ella les Falles i el «sangonerisme» d'Alacant (del què ja parlaré en altra ocasió) no hauria sigut igual. De-veres-t'ho-jure! jajaja

P.D: La foto no sé si és meua o d'Andreu Vilalta. En tot cas, està feta amb la seua càmera, cosa que demostra que siga qui siga el fotògraf, ella ix guapa.

P.D: L'aparició d'un cotxe policial per darrere no té res a veure ni amb Amparo ni amb el què estàvem fent en aquell moment tirats a la plaça de la Reina esperant l'Ofrena per ensenyar-los-la als catalans.

Orgia al cole


Hi ha moments de l'escola i l'institut que tots recordarem sempre. Però hi ha qui s'ho monta de tal manera que és veritablement inoblidable. Mireu això. En un institut anglés, els alumnes han organitzat clandestinament una macroorgia de sexe, drogues i alcohol. Més de 200 adolescents, amb les ormones alteradíssimes, la lívido més pujada que mai, amb unes edats on no anar calent és símptoma de malaltia, i amb unes ganes d'experimentar superiors a cap altra cosa, van aconseguir els permisos per poder celebrar esta megafesta ni més ni menys que al mateix institut. Si senyor! Folleu, folleu que el món s'acaba, i a més, a les instal·lacions del cole. Això sí que és una bona activitat extraescolar i no el badminton i el patinatge. Llàstima que la mateixa tendra edat que els ha fet pensar tot això no els ha fet pensar que les drogues en excés i la falta de mètodes profilàctics i anticonceptius són un perill. Això, només pot passar al Regne Unit.

25/3/08

Les Falles (I)


Començe ací una xicoteta serie de fotos de les passades Falles. Han sigut uns dies complets, en tots els sentits. No he tingut temps ni per dormir. Així que durant unes quantes jornades, alternaré les entrades al meu bloc obre actualitat o curiositats amb esta miniserie de fotos comentades de les Falles. El primer capítol és justament el menys faller de tots. Són Andreu, Ocar i Alger davant del Palau de les Arts de València. Canats ja de l'activitat falleril, vam anar a veure la Ciutat de les Arts i les Ciències. Faltava Oriol per completar el pack de catalans. Valga esta foto i este comentari per fer saber que València, fins i tot en Falles, té més coses per fer i per vore. Valga per destacar que, malgrat els seus (pèsims) governants, encara hi ha una cosa que es diu Poble Valencià que li dona una qualitat extrema a València i el País Valencià. I sobretot, valga este primer capítol faller per agraïr a estos solets catalans els bons moments que, cadascú a la seua manera, m'han fet passar estos dies a ma casa. Valga d'agraïment i de reclam perquè ara vosaltres em feu passar uns altres dies així fent vosaltres d'amfitrions. :P

Carod dona un pas enrere


A Esquerra estan de capam caiguda. I la demostració més clara està encarnada en el seu president, Josep Lluís Carod-Rovira, que sembla ser que es veia perdent davant el combat que Puigcercós li havia plantejat i ha decidit fer-se enrere. Com be ha publicat ja tot el món (mireu ací la notícia), Carod no es vol presentar a la reelecció a la presidència d'ERC. Em sembla molt be. De fet, fins i tot lloable. Ara, el senyor de le "mans netes" ha decidit també que no no deixar de ser vicepresident de la Generalitat, i a més diu que donarà suport a la candidatura a dirigir Esquerra que accepte que ell siga candidat en les properes eleccions al Parlament. Vaja, que no vol soltar la cadireta. Este Carod vol estalviar-se el mal tràngol de perdre davant de Puigcercós o qualsevol dels altres crítics, però no se'n va de la poltrona ni amb aigua calenta. Què difícil és deixar un sou, un cotxe oficial i un estàtus, eh?.... Mans netes, deia ell. Qui l'ha vist i qui el veu.

24/3/08

«Germanes», recomanada (tornant de Falles)


La sala teatral de Barcelona La Villarroel té en cartell ara mateix «Germanes». L'espectacle és digne de recomanació, sobretot per aquells que els agrade el teatre poc convencional, amb girs argumentals i que agrupa comèdia, tragèdia i punts de musical. He publicat una crítica d'esta obra a diaridegirona.cat (ací podeu llegir-la) on hi ha més detalls de l'obra. En resum, no deixa de ser una bona proposta per passar una bona estona de teatre. No és uan obra mestra, clar està, però Carol López (creadora i directora de l'obra) s'ha guanyat el meu respecte amb «Germanes». Aneu a veure-la si podeu.

PD: He estat uns dies fora. Les Falles i una escapadeta a Alacalt m'han fet no poder actualitzar el Bloc. Mil disculpes als que vos heu queixat. Ara tot torna a la normalitat. I a la rutina.

PD2: Menció especial pels amics catalans que m'han acompanyat estos dies de festa valenciana. Moltes Gràcies per eixos moments. Cadascú de vosaltres sabeu bé el perquè de la meua gratitud. Motius diferents, però tots ells dignes de recordar.

PD3: Nova menció especial per altres amics, en esta ocasió els de Rafelbunyol que han aconseguit que en una escapadeta a Alacant em recupere i torne a ser persona després de les cansades Falles. La resta em discuparán, però sobretot això va per Amparo, que és un solet i ha estat al costat tant a València com a Alacant. S'ho val, ella. Tant de Falles com d'Alacant faré alguna referència al Bloc més endavant, quan tinga algunes fotos.

14/3/08

MSN i Hotmail fallen



Ningú està excempt dels tocacollons informàtics. Ni tant sols dos marques gegants de la xarxa com MSN i Hotmail. Segurament els dos últims dies heu notat dificultats de connexió al correu electrònic amb compte Hotmail i al Messenger de la mateixa casa. Fins i tot hi ha hagut franges on resultava absolutament impossible connectar de cap de les maneres. No és la vostra ADSL. Després de 48 hores amb la boca calladeta i sense dir ni «mu» del què els estava passant, per fi Hotmail ha reconegut que ha sigut víctima d'un actac massiu d'«spam» i això li ha provocat moltíssimes dificultats a Catalunya, el País VAlencià i Aragó. Ací podeu llegir les poques explicacions que la companyia ha donat a la premsa. I esta és una altra... com és que els usuaris ni tant sols han pogut rebre una mínima explicació? Hotmail i Microsoft s'ho haurien de fer mirar tot això. Un boicot massiu els podria fer tant de mal com volgueren els susaris. Arrieros somos, que diuen els castellans.

13/3/08

Dos anys cagant-se en el novio


Hi ha notícies que encara em fan pensar que no ho hem vist tot en este món. Mireu això: Una xica s'ha tirat dos anys encaixada al vàter de casa del seu novio. Com qui està tres hores sense poder cagar. És increible! Dos anys fotuda al wc!! Tinc amigues que van al servei i tarden en tornar, però mai cap d'elles ha estat tant de temps. És extrany que ella aguantara dos anys ahí fotuda, fins que se li han atrofiat els músculs. Però el què més m'intriga és ell, el novio. Què pensava, què la novia estava "una miqueta" estrenyida? Devia creure que estava reflexionant sobre com redecorar el xapat i si convenia més taulell de Nules o pintat de Llimonà? Li portava tres menjades al dia al wc sense preguntar-li què feia allà col·locada? Això sí, ha passat als Estats Units. On havia de ser...!?

La falsa bipolarització


Com cada dijous, ací teniu El Franctirador publicat al Diari de Girona. El podeu llegir clicant ací. Esta setmana he deicit dedicar la meua tribuna pública al fals bipartidisme que serveix als partits catalans que no són PP i PSC-PSOE per justificar el seu fracàs electoral en les últimes eleccions generals. Bipartidisme i bipolarització és el què hi ha al País Valencià, a Andalusia, a Madrid, a les Castelles, a les Balears... però a Catalunya? Excuses de mal pagador dels xicotets per amagar altres raons del seu fracàs.

12/3/08

Rajoy continua... tocant els collons


No li val perdres dos eleccions consecutives. No li val tindre en contra a mig PP. No li val que fins i tot els seus bombarders mediàtics li demanen la dimissió. No li val tindre a les Esperancitas, Gallardoncitos, i altres exemplars de la fauna pepera a punt de saltar-li a la iugular per decapitar-lo. No. Rajoy diu que segueix al capdavant del PP. Sempre he pensat que qualsevol societat ha de tindre una dreta i una esquerra civilitzades i actives per poder funcionar políticament. Però amb un PP com el de Rajoy, per més que fogacite a Zaplana i Acebes (cosa que es veu vindre), això no és possible. Enrere queden els dies on els populars eren de centre. Ara, el seu "extrem centre" el col·loca quasi a l'esquerra, perquè de tant a la dreta que van, acaben donant la volta. Qui sap si continuant així i sense cap intenció de canviar res, acabaran juntant-se amb Llamazares i Batasuna. Per què no?, com diria Manuela Trasobares.

10/3/08

Puigcercós pega primer, perquè pega dos vegades


El fins ara conseller de Governació, Joan Puigcercós, ha deixat el Govern de la Generalitat. Diu que vol "dedicar-se al partit íntegrament". Així ho ha fet públic (podeu vore ací la notícia). En realitat, però, el que intenta és sobreviure. El penós resultat d'Esquerra en les eleccions generals -han passat de 8 a 3 diputats- fa que al partit ja estiguen sonant els sables i les espases. Rodaran caps algú haurà de pagar per la defenestració dels republicans. I és que el socialistes han capitalitzat tot el vot del tripartit i ERC cada dia està més diluida entre el PSC-PSOE. És, per tant, d'esperar que des de les bases i la cúpula critica vullguen canvis i algú que es dedique a marcar perfil propi des del partit.

Puigcercós, que serà un cavernícola però no és tonto, ho veu vindre. I ha pensat que abans que els crítics vinguen a carregar-se'l a ell i a Carod en un pack, entra ell en plan cop d'estat i, en una jugada mestra, es carregarà a Carod, fent de salvapatries i salvalt-se ell la "linda posadera". I és que el ja exconseller sap que qui pega primer, pega dos vegades. Puigcercós és veu que d'això, dins d'ERC, en sap un ratet. I és que a ERC la fòrmula del cop d'estat fa anys que funciona.

Ara, a vore-les vindre i a disfrutar, que comença l'espectacle. Show must go on!

El bipartidisme guanya. Sensació agredolça


Han passat les eleccions. I com sempre passa, hi ha hagut sorpreses, grans sorpreses, decepcions, i grans decepcions. Qui més contents deuen estar són els del PSOE. Han guanyat les eleccions, s'han menjat a l'esquerra d'altres partits i han fet de Catalunya el seu feu, de nou. Però també deuen estar satisfets els del PP. I és que tot i perdre les eleccions, han aconseguit crear una base bipartidista entre populars i socialistes que porta la política espanyola a una trista realitat de pruralitat minsa.

És d'agrair que no guanyara el PP, i emnys encara un PP tant profundament dretà i antidemocràtic com el què hi ha. Per tant, bon gust de boca per la victòria de Zapatero. És un mal menor. Me'n alegre de la baixada d'ERC; se l'han buscat solets per ser una colla de diputats-espectacle i no entendre com es fa política responsable a Madrid. Han perdut una oportunitat d'or. I fins ací les alegries.

Què trist el paper dels partits "minoritaris" a tot l'estat, al País Valencià i a Catalunya. Em sap greu fonamentalment pel Bloc-Iniciativa-Verds. No esperava fer diputada a Isaura Navarro, però sincerament, el resultat obtingut és pírric, comparable a unes europees. Fa 4 anys tenien més vots, amb 11-M i tot pel mig. Esta és una coalició que m'agrada, però algo hauran de fer els seus dirigents si volen aribar a la gent. Perquè no valen les excuses de sempre (bipartidisme, opacitat mediàtica, nyi nyi nyi). O s'espavilen, o la coalició serà un nou bluf del nacionalisme d'esquerres valencià. PP i PSOE s'ho han menjat tot al País Valencià. Bé, doncs, que els aprofite la fartera.

A Catalunya, ICV perd un diputat. Tris també. No pensava que pujaren, ni ho desitjava, perquè el seu seguidisme als socialistes espanyols i al comunisme ranci d'IU no els fa mereixedors de millorar resultats. Però tampoc crec que es mereixeren perdre un escó. Més trist encara és que CiU millore resultats i tinga 11 diputats. Amb un Duran i Lleida exultant, insultant, ultraconservador, catòlic integrista i dretà com el què més, estos resultats diuen molt poc a favor de CiU i del seu electorat a Catalunya. I per acabar-ho d'arrodonir, els catalans premien els socialistes malgrat el fracàs en tantes i tantes qüestions claus per Catalunya (Infraestructures, Estatut, Finançament...), i a Madrid donen veu a una neoliberal, socialista penedida i nacionalista espanyola com Rosa Díez. La que haurem d'aguantar....

7/3/08

S'acaba la campanya


Toca reflexionar (els que no tinguen clar encara el seu vot). La campanya s'acaba esta nit. Retrets, cares a cares i bipartidisme han estat les notes més destacades d'uns quinze dies ben poc constructius en general. A València, els candidats dels partits gran s'han barallat per vore qui porta el traje més "valencià" però entestant-se, alhora, a demostrar que no hi ha ningú en el món més espanyol que ell/ella: Exemples clars: Maria Teresa Fernández de la Vega i Esteban González Pons. Des d'EU, han demostrat que les sigles PV que abans ensenyaven amb orgull, ara, amb un candidat com Montalbán i un PCE dominant i castrista, ja molesten. Canal 9, no ha contribuit massa precissament a la pluralitat. Però afortunadament la gent parla, internet és bona eina i la gent del Bloc-Iniciativa-Verds s'ha mogut moltíssim. És trist reconèixer que no crec que Isaura Navaro acabe sent diputada, però no serà pels esforços del nacionalisme d'esquerres i ecologista del País Valencià. Això, xiquets, és la base d'un bon futur; estic segur.

A Catalunya, la cosa està més peluda. Dels candidats gironins no parlaré perquè podria parlar molt be d'uns i molt malament d'altres i amb tots m'he de tornar a trobar passades les eleccions. I no voldria ni que uns ho prengueren massa be ni que els altres ho prengueren com un atac. Ells, afortunadament, ja saben si són o no bons candidats. Dels caps de llista per Barcelona, ha destacat l'extrem conservadorisme de Duran i CiU, l'excessiu triomfalisme de Carme Chacón, que a més no ha dubtat a utilitzar el seu embaràs electoralment, i l'opció absurda del discurs d'ERC amb un Ridao molt poc creïble. El PP i la quasi transparent Dolors Nadal s'han enrocat en l'extrema dreta més espanyola i colonitzadora, a més de mentidera. I ICV ha mantingut la seua línia amb un Herrera crescut. No em seria fàcil votar a Catalunya. Jo, ja he votat per correu. Ara vos toca a vosaltres.

6/3/08

Xiquets... ja fa olor a mascletà



Este post està especialment dedicat als «catalanets» que este any han decidit baixar amb mi a terres valencianes i deixar-se portar pels meus amics i per mi en la més festera i emocionant ruta fallera. Els valencians que em coneixen saben que no he sigut mai massa fallero, en el sentit més corporatiu de la paraula. Però això no treu que una mascletà, una nit de festa fallera o un xocotale en bunyols a les 7 del matí són de les coses que més m'agraden del Cap i Casal del País Valencià.

Prepareu-vos; començeu a olorar a pòlvora i a mascletà; feu-vos a la idea que el fetge patirà i l'estòmag també; compreu-vos calçat còmode perquè vos cansareu, i molt;... les Falles s'apropen i nosaltres cap allà.

Com que estic fart de sentir com els «catalanets» que baixen amb mi em diuen que «no serà per tant» cada vegada que els dic que es vagen fent a la idea de què patiran agobio i gent per totes bandes -i més este any que Pàsqua i Falles s'ajunten més que disfresses i el dia del bou en Rafelbunyol-, ací teniu dos imatges ben il·lustratives del què vos espera en una simple mascletà. Gent, gent i més gent. I pòlvora, pòlvora i més pòlvora. La gent que es veu és només d'un dels cantons i carrers que donen a la plaça de l'Ajuntament de València. ara ja vos podeu imaginar millor què vos espera. Ale, a preparar la maleta, el mocador faller i les ganes de festa.

PD: La feina, les eleccions i els meus viatgets laborals cap a Alacant dels últims dies m'han impedit actualitzar el bloc. Mil disculpes.

29/2/08

Tresserras: marxista, interventor i un perill polític


Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Home erudit. Considerat un autèntic intel·lectual pels entessos en aquesta cosa que s'ha vingut a anomenar «classe pensant» de Catalunya. Molt respectat al món universitari. I personatge de referència dins el món acadèmic del periodisme. És Joan Manuel Tresserras. Ahir, dijous, vaig poder assistir a un dinar que va convocar ERC de Girona on ell era l'estrella convidada i uns quants periodistes els que ompliem la taula. La trobada era més política que cultural, per la qual cosa l'home es va dedicar -com era d'esperar- a parlar de política.

Ja m'havien advertit que Tresserras és un autèntic orador, que parla i encandila i que, a més, ho fa amb contingut, sense frases buides. I és cert. Va ser capaç d'estar ell solet parlant 40 minuts i cap dels què allà estàvem vam patir en excés. Però el seu discurs em va sorprendre. Va començar dient que ell era «de formació marxista». Quan a l'any 2008 se sent esta frase, un espera que tinga idees d'esquerres i basades en un cert ideal que se sap impossible. Però en el cas del conseller.... no. Ahir em va dmeostrar que més que «de formació marxista», el que té és «de-formació marxista». Sense estar en un aditori especialment de confiança, va soltar que ell, cada tres mesets es passeja per tots els centres del departament de Cultura, reuneix a funcionaris i treballadors i els explica com veuen ell i els seus alts càrrecs tot el que passa en la vida cultural i política de Catalunya, perquè així entenen la seva interpretació de les coses. Això, al meu poble, se'n diu alliçonar. Al més pur estic comunista rus. A més, el conseller ens va explicar la seva teoria per la qual la lluita de classes encara existeix i el tripartit era necessari per fer veure a la gent pobra que els «miserables» (concepte que va contraposar al de «senyoret de Barcelona) també poden governar. En pla segle XXI parlar de lluita de classes i mirar al poble pla amb condescendència i una falsa discriminació positiva és absurd, anacrònic i més propi de situacions cubano-xinesses que de la Catalunya actual. Per acabar-ho d'arrodonir, va criticar els mitjans de comunicació (en un dinar amb periodistes no se jo si era el més intel·ligents, al menys en els termes que ho va fer) per donar excessiva veu i quota fixa als partits rans facin el que facin. Aquí hi estic d'acord, estem establerts en un sistema que mereix un canvi. Però el que ell reclama és que també li ho facin a ERC. Vaja... molt marxista això també: criticar i criticar fins aconseguir el què he estat criticant.

En definitiva, tota una demostració de què el marxisme actiu, tot i que més passat que una olla amb bledes feta de dos dies, encara existeix. I a més, compta amb gent què té poder i pretén aplicar postulats que, si més no, són perillossos.

28/2/08

Les vergonyes de PP i PSC


Com cada dijous (encara que per l'hora siga ja quasi divendres), ahí va una nova entrega de la columna El Franctirador, al Diari de Girona. En esta ocasió, són PP i PSC els que reben, per no saber governar en favor d'un sistema d'infraestructures planificat, sostenible y que no impedisca el desenvolupament de Catalunya i Girona. Però sobretot, arremet contra les dos candidates gironines d'estes formacions al Congrés, perquè no tenen cap vergonya en prometre una i altra vegada el que ja prometien fa 4, 8 i 12 anys i que mai han arribat a fer el eus partits en matèria d'infraestructures mentre han governat. La cara més dura que un sac de pedres. Ací podeu llegir la columna.

Encara queden catòlics dignes


Este matí m'he quedat a quadres, sorprés, patilifú, fer una fava. Mentre esmorzava un trocet de pà amb sobrassada i formatge i un tallat he llegit una notícia (esta que teniu ací) que quasi fa que l'entrepà m'isca pel nas i el tallat pel llagrimal. Això sí, ha estat una sorpresa agradable. Es veu que a Pineda de Mar (Maresme, Catalunya) ho ha un capellà que està a favor del matrimoni homosexual, la negociació amb ETA, que no hi haja Religió entre les assignatures de l'escola pública i, a més, diu que està emprenyat i molest amb l'actitud dels bisbes espanyols. Ell, Ramon Masachs (el de la foto), és membre actiu del Fòrum Joan Alsina -un grup catòlic reformista i progressista que està tant marginat i amagat dins l'Església que a Girona compta amb la simpatia de tots els ateus i agnòstics- i això ja li pressuposa un cert distanciament de la moral dogmàtica de la jerarquia cristiana dels Blázquez, García Gascó i Rouco Varela. Però mira, no pensava jo que algun capellà podria ser capaç de signar i difondre un escrit tant claret i alhora senzill d'entendre. «Jo estic a favor del matrimoni homosexual, de legislar l'avortament, que no hi hagi concordat Església-Estat, que no hi hagi assignatura de religió catòlica a l'escola, que hi hagi l'assignatura d'educació per a la ciutadania, crec en un final de negociació amb ETA, crec que no perilla cap democràcia pel fet de ser laica, i no estic d'acord amb molts bisbes». Així de bé s'expressa este bon home. Això, a més de saber que li provocarà problemes i penúries pròpies de temps inquisidors dins l'Església, m'ha demostrat hui que el meu ateisme galopant no està renyit amb el reconeixement de gestes honorables com esta dins el món religiós. Llàstima li tinc quan el Bisbe el cride, però enhorabona perquè gent com ell demostren que encara queden catòlics dignes.

27/2/08

... i Isaura recolza el col·lectiu LGTB



I si de suports i d'Isaura hem de parlar, s'ha de fer menció especial al suport que li estan donant els col·lectius LGTB del País Valencià a la candidata al Congrés del Bloc-Iniciativa-Verds. Sense intenció de fer proselitisme ni sectarisme, però me sume a la moció. Cap candidat com ella al País Valencià han demostrat i mostrat de forma tant clara i natural una simpatia per gais i lesbianes que no resulta ni ofensiva, ni compasiva, ni paternalista. Això seu és afinitat per natura, perquè s'ho creu. I se li nota. Per tant, valga el seu recolzament a la causa justa de la llibertat i la diversitat sexual dels valencians per retornar-li el favor i donar-li el meu suport en estes eleccions.

Tonino recolza a Isaura...



Probablement molt –si no tots– dels que puguen llegir este bloc sabeu de la meua predilecció per Isaura Navarro en estes eleccions generals. La candidata del Bloc-Iniciativa-Verds encarna en sí mateixa l'aglutinament de l'esquerra nacionalista valenciana ecologista i de regeneració democràtica. I per a acabar-ho d'arrodonir, lliure de comunistes. Doncs be, ella, que ha rebut suport d'intel·lectuals i llauradors a parts iguals, ara resulta que també rep el suport de gent que no hauria jo imaginat mai que podrien estar amb ella en unes eleccions. Potser per desconeixement del personatge, m'he sorprés molt en vore al fotolog d'Isaura que Tonino (mític personatge de CQC entre altres programes de tele) li ha donat suport. Ací teniu la referència. Be, mai ho hauria dit, però vist que al País Valencià la cosa està complicadeta.... tot suport és ben rebut.

26/2/08

ZP i Rajoy, nus i sense projecte


Ja està. Tant esperar el primer debat ZP-Rajoy i ja ha passat. Sincerament, este bipartidisme galopant que deixa fora totes les altres opcions polítiques, fa pena. De fet, este sistema fuciona a França o els EUA perquè se celebra quan s'escull president. Nosaltres, no ho oblidem, triem diputats i senadors en unes eleccions legislatives. El president el trien entre ells, al més pur estil «primus inter pares». Però malgrat tot això, he de reconèixer que em va agradar veure com un i l'altre es feien constats retrets, com s'acusaven fins i tot de la mort de Manolete i com tots els seus esforços anaven especialment encaminats a desvetllar les vergonyes i misèries del seu contrincant.

Gràcies, doncs, als dos principals candidats a presidir el govern espanyol, ahir vam saber que ni un ni l'altre tenen la talla (i no parle del traje que li anava xicotet a Rajoy) moral, política i personal per ocupar un càrrec d'estes característiques. Rajoy va fer el ridícul en Economia, política social i amb els numerets d'inici i final del debat, al més pur estil anunci de iogut amb fibra (si, perquè feia cagar, clarament). A més, va quedar a l'alçada de la Paquita Reventaplenaris sent incapaç de desensar res que no tinguera escrit, amb un gràfic, o que incloguera un insult directe, sobretot en política social, educació i a l'hora de la ràplica i la contraràplica. Zapatero, per la seua part, va passar de eixir-se'n ben parat de la part econòmica a desinflar-se com un globus, perdent força i arguments principalment en parlar d'immigració i terrorisme.

Trist va ser que es tiraren desenes de minuts a discutir sobre el benefici o prejudici d'un 2 o un 3% en esta o aquella xifra, o a intentar convencer als espectadors que el que tenien davant era el de "y tu más" o el de "cuando los tuyos mandaban". En canvi, la política mediambiental va ocupar una rèplica i una contrarrèplica simplement. La política sanitària ni va apareixer. Les mesures per pal·liar la precarietat laboral ni les portaven escrites. Les propostes per fer de l'Estat una realitat molticultural, plurinacional i d'encaix en lloc de ser un niu d'incomoditats per tots no devien ni tindre-les pensades. Trist.

El socialista va ser més natural i convincent, i Rajoy més agressiu i ferm. Però cap dels dos estaria a l'alçada de poder demanar-me el vot sense que els enviara a escurar-li el caldero a Llamazares allà on Crit va perdre el gorro. Per això, i a falta de vore el segon debat (que recorde que es podrà seguir, igual que este que ha passat, en directe per diaridegirona.cat), em reafirme en la idea de la inutilitat de votar opcions que clamen per ser útils per ser majoritàries. El vot més útil és el que reflexa el projecte més paregut al del votant. I ni Rajoy ni Zapatero, ni PP ni PSOE, van demostrar tindre projecte per res.

25/2/08

L'atzar juga contra el PP


L'atzar i el repartiment dels espais electorals han deixat amb el «cul a l'aire» (en sentit metafòric, que quede clar), al candidat del PP a la presidència del Govern, Mariano Rajoy. Això que es veu a la imatge (feta pel meu amic Pau i cedida gratuïtament malgrat que a ell li puga pesar el seu contingut) és la banderola del PP a un carrer de Barcelona, just a la cantonada de la façana de l'hotel Axel de Barcelona (un d'aquells indrets que encara no se sap perquè està especialment destinat a gais i lesbianes).

La casualitat ha fet que la cara de Rajoy i els eu lema «Les idees clares» queden just davant d'una gran bandera multicolor, emblema històric del col·lectiu homosexual. Justament ell, el lider del moviment opositor al matrimoni homosexual, a l'adorpció per part de parelles del mateix sexe i a la plena assumpció de TOTS els drets socials i cívics per part de gais i lesbianes.

Ironies de la vida. Ell té les idees molt clares. I afortunadament la immensa majoria (que no tots) del col·lectiu gai, també.

24/2/08

De la Vega no és lesbiana


Era un rumor que corria des del dia que Maria Teresa Fernández de la Vega va accedir a la vicepresidència primera del Govern espanyol. S'ha dit d'ella que era lesbiana, que estava casada amb una o altra, que tenia un idil·li amb Maria Escàrio, popular presentadora d'informatius de TVE, que Zapatero volia amagar la seua homosexualitat, que al seu entorn més íntim sabien de la seva tendència lèsbica.... Doncs bé, ha hagut d'arribar El Mundo per preguntar-li directament per la seua tendència sexual i tancar el rumor. "No soy lesbiana". Més clar, l'aigua.

Està clar que a ningú té perquè importar-nos amb qui es gite esta dona, perquè això no fa que siga ni millor ni pitjor ministra i vicepresidenta. Per tant, entenc perfectament que cap periodista haja preguntat pel tema mai, tot i que Juan José Millàs va apropar-se prou en una entrevista que li va fer pel EPS fa uns mesos i on semblava que volia forçar a De la Vega a eixir de l'armari al més pur estil Grande Marlaska, amb tota naturalitat. El Mundo, en canvi, ho ha fet directe, sense rondar res. "Es usted lesbiana?". Així de claret li ho han preguntat. En altra situació em semblaria un deproposit i una falta de respecte a la intimitat de les persones. Però pel que es llegeix en l'entrevista (que podeu llegir un estracte ací), De la Vega estava desitjant que li feren esta pregunta. Se la veu molesta i fins i tot indignada amb que s'haja especulat si era lesbiana. Ara que ja sabem per boca seua que no, em pregunte jo: si s'haguera especulat que Jesús Vazquez en realitat és hetero o que Pedro Zerolo vol casar-se amb una dona, s'haurien molestat així? No, simplement ho haurien considerat una anècdota i riurien per creure és era una tonteria més fruit de la popularitat i la rumorologia.

La "vice", en canvi, no. Ella diu que no té homofòbia, que si fos lesbiana ho diria i que no té cap problema amb els homosexuals. Però clar, que se la relacioni a ella amb aquest col·lectiu, la posa de mala llet. Això, senyora De la Vega, també és una forma d'homofòbia, acompanyada a més d'hipocresia.

22/2/08

Relax???


Últimament, amb això de la campanya electoral i de què tinc més feina de la què deuria, tint això del bloc una miqueta més abandonat del què deuria. I és que estic una miqueta estressat. Igual que jo, estan alguns amics i amigues meus, així que he decidit deixar de costat les "coses serioses" i aportar un vídeo "relaxant". Jutgeu per vosaltres mateixos mirant-lo ací. No apte per a gais i xiques cardíacs. He optat per no posar directament el vídeo perquè així no em direu de tot, haureu de clicar vosaltres també per veure'l i per tant tindreu intencionalitat de veure'l igual que jo. Disfruteu-ho tant com les meues companyes de feina i jo quan ens ho han fet arribar.

21/2/08

Vilert és generós


Com cada dijous, ací teniu la nova columna del Franctirador, al diaridegirona.cat. «Vilert és generós» és el títol del text d'esta setmana. En esta ocasió, dedique les línies a criticar que Vilert haja pujat el sou als seus amics, treballadors i enxufats a Presidència de la Diputació de Girona. Ací teniu la notícia a la què es refereix i fixeu-vos en els comentaris. No tenen desperdici. I és que Vilert pareix que no té prou en pujar-se ell el sou més d'un 40% i cobrar més que Zapatero. Ací podeu vore la notícia que tractava este tema l'estiu passat. Vaja, este suposat republicà, nacionalista, independentista i de la colla de les «mans netes» sembla que cada dia es destapa més. No crec que li estiga fent massa bon favor a ERC.

20/2/08

Nadal respon


Per tots els què vau participar en les preguntes pel conseller de Política Territorial i president del PSC de Girona, Joaquim Nadal, ací i ací teniu l'entrevista. Més enllà de les preguntes típiques de carreteretes i trenets, destaca el seu to gairebé ofensiu en recalcar que la Generalitat reclama al Govern de l'Estat que incremente trens i millore les vies. Faena li queda per davant, doncs, que davant té a la Maleni. I és que de fet, encara que no ho diga, se li nota que no li agrada la ministra de Foment. És llest i sap que no li convé explicar-ho, però se li nota en alguna resposta. No m'extranya.

Un altre aspecte de l'entrevista a destacar, és el gran nombre de preguntes rebudes. Rècord batut. Ah! i de les millors coses de l'entrevista, com sempre, les fotos. Andreu Vilalta és l'artista autor de les imatges, igual que de la què ilustra este text.