29/2/08

Tresserras: marxista, interventor i un perill polític


Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Home erudit. Considerat un autèntic intel·lectual pels entessos en aquesta cosa que s'ha vingut a anomenar «classe pensant» de Catalunya. Molt respectat al món universitari. I personatge de referència dins el món acadèmic del periodisme. És Joan Manuel Tresserras. Ahir, dijous, vaig poder assistir a un dinar que va convocar ERC de Girona on ell era l'estrella convidada i uns quants periodistes els que ompliem la taula. La trobada era més política que cultural, per la qual cosa l'home es va dedicar -com era d'esperar- a parlar de política.

Ja m'havien advertit que Tresserras és un autèntic orador, que parla i encandila i que, a més, ho fa amb contingut, sense frases buides. I és cert. Va ser capaç d'estar ell solet parlant 40 minuts i cap dels què allà estàvem vam patir en excés. Però el seu discurs em va sorprendre. Va començar dient que ell era «de formació marxista». Quan a l'any 2008 se sent esta frase, un espera que tinga idees d'esquerres i basades en un cert ideal que se sap impossible. Però en el cas del conseller.... no. Ahir em va dmeostrar que més que «de formació marxista», el que té és «de-formació marxista». Sense estar en un aditori especialment de confiança, va soltar que ell, cada tres mesets es passeja per tots els centres del departament de Cultura, reuneix a funcionaris i treballadors i els explica com veuen ell i els seus alts càrrecs tot el que passa en la vida cultural i política de Catalunya, perquè així entenen la seva interpretació de les coses. Això, al meu poble, se'n diu alliçonar. Al més pur estic comunista rus. A més, el conseller ens va explicar la seva teoria per la qual la lluita de classes encara existeix i el tripartit era necessari per fer veure a la gent pobra que els «miserables» (concepte que va contraposar al de «senyoret de Barcelona) també poden governar. En pla segle XXI parlar de lluita de classes i mirar al poble pla amb condescendència i una falsa discriminació positiva és absurd, anacrònic i més propi de situacions cubano-xinesses que de la Catalunya actual. Per acabar-ho d'arrodonir, va criticar els mitjans de comunicació (en un dinar amb periodistes no se jo si era el més intel·ligents, al menys en els termes que ho va fer) per donar excessiva veu i quota fixa als partits rans facin el que facin. Aquí hi estic d'acord, estem establerts en un sistema que mereix un canvi. Però el que ell reclama és que també li ho facin a ERC. Vaja... molt marxista això també: criticar i criticar fins aconseguir el què he estat criticant.

En definitiva, tota una demostració de què el marxisme actiu, tot i que més passat que una olla amb bledes feta de dos dies, encara existeix. I a més, compta amb gent què té poder i pretén aplicar postulats que, si més no, són perillossos.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs no l'has sentit advocant per la superació del noucentisme, ni pontificant sobre museus:

http://www.petitiononline.com/sosmac

Anònim ha dit...

Et falta molt de camí per poder opinar de Treserras... Només parles de tòpics i opinant amb més tòpics. La formació marxista en una home de lletres sabries que vol dir si tinguessis una mica més d'inteligència. Però no és el cas. Fas un lectura massa simplista de les coses, bastant maniquea. Veure les coses en blanc o en negre demostra una manca de coneixement important.