19/2/08

Fidel de capa caiguda


Fidel Castro es mor. Es mor i es retira. Ja ho ha fet públic. Diu que la salut no li dóna per més. I no m'extranya. Deu tindre la mala consciència tant a flor de pell i tant carregada de motius que li afectarà ja al fetge, el cor, l'apendix i fins i tot l'al·lopècia de pestanyes. Fart de perseguir "balseros", disidents, maricons, liberals, demòcrates i demés fauna que li resulta aliena, el gran líder comunista vol cedir el testimoni a les noves generacions. Pel be dels cubans, espere que no siguen ni les noves generacions del PP, ni les noves generacions comunistes. A estes altures, ja sembla impossible que algú -més enllà de personatges rancis com Glòria Marcos (EUPV de València), Joan Olòriz (ICV-EUiA de Girona), Albert Soler (periodista gironí eclipsat per les cubanes) i altres de la vella escola (uff, hi ha tants...)- defense postulat comunistes, quan s'ha demostrat que el primer dels valor que ha de primar en l'esquerra és la democràcia. Doncs mira tu per on, encara en queden. I segur que d'ara fins que Castro es muiga ens fartarem d'escoltar a "viejos camaradas" lamentar que este home deixe de manar o de viure. Tant de bo valga tot això per fer de Cuba un país normal. I democràtic, clar.