Una altra de trens. Dimats, 5 de febrer de 2007. Dia de Santa Àgata i SAnta Calamanda. 18.35 hores. Pujo al primer vagó d' un tren a Girona en direcció a Barcelona –que va, per cert, amb retard– sense saber que seria testimoni d'un episodi que va passar de ser una tragèdia, a ser un fenòmen paranormal, per acabar sent un ensurt de defícil digestió. Després d'una bona estona de camí, a l'alçada aproximada del barceloní municipi de Cardedéu, el comboi en el que viatjo topa de sobte amb alguna cosa que fa tremolar el tren. El soroll és fort i fa frenar de cop el comboi.
La foscor dels voltants dificulta la visió i els passatgers es pregunten què ha estat el que ens ha fet aturar-nos de cop i amb aquella topada tant escandalosa. El revisor, també sorprés, de seguida va a parlar amb el seu company conductor. No li va caler preguntar res. El conductor surt atemorit i estremat de la seva cabina, cridant en castellà «ens l'hem menjat, ens l'hem menjat» i «li he fotut una castanya a un tio». Tot feia predir la tragèdia, però era l'inici d'una escena gairebé surrealista.
El company revisor va voler baixar per veure què havia passat exactament, i va localitzar una bicicleta entre les vies i les rodes del tren, cosa que explicava el fort soroll metàl·lic que haviem escoltat. En comunicar-li al conductor, aquest va negar que només hagués pogut ser una bicicleta. «Ha estat un tio, jo l'he vist; ho juro que he vist un tio», cridava desquiciat pensant que no podia ser que hagués al·lucitat. Revisor i conductor baixen a la recerca del pressumpte ferit. Sense èxit, els hi diuen als curiosos passatgers del primer vagó que no l'han trobat.
El rostre del conductor reflecteix desesperació. Ell jura i perjura que ha d'haver-hi algú, propietari de la bici i ferit per l'impacte. Arriben els serveis mèdics en ambulància. Arriben també dos camions de Bombers, avisats per si el ciclista «fantasma» estigués atrapat entre les vies i el tren. I tots, buscant al ferit. Després d'una bona estona de desconcert, sobretot per part del conductor que no entenia res del què passava i no ho encaixava amb el què havia vist, el tren es posa en marxa. «Tiri el tren endavant» es va escoltar a un bomber dir al conductor, que amb la cara encara desencaixada decideix seguir les instruccions i acabar amb la mitja hora de retard que portava el comboi.
Finalment, Renfe assegura que només coneix l'existència de la bicicleta. Bombers, en canvi, afirmen que el ciclista propietari hi era allà, sa i estalvi. Un conductor que pot acabar demanant assistir a un programa d'Iker Jiménez, un pressumpte ciclista imprudent, i un grapat de viatgers que, amb mitja hora de retard, encara ara no sabem què o qui va provocar aquell cop, aquells crits del conductor i una escena que en la distància es veu còmica però que va poder ser tota una tragèdia. Un espectacle en viu. En plena via.
((Aquesta crònica es pot llegir a diaridegirona.cat a partir de dijous))
1 comentari:
Es fort això eh!
Els conductors de tren tenen moltes baixes per depressió ja que deu ser molt fort veure com atropelles a algú sense poder evitar-ho, perquè se t'ha tirat a sobre o per qualsevol altra cosa i no pots frenar a temps :S
Publica un comentari a l'entrada