![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnDT6hZXu0ITQYx8B1bOtgENSSskM4MlyzDRuF8TvkVNqwIwM44iWS-40UKRtzgMHBnt6K10D4X8jVZu_dox0BhyphenhyphenwbQgmePbvOHVh0_pBu7jf7mvyVwmdoJ7L_-qquTfQ7PHEkgs9c-Lw/s200/ImagenBernardo.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ93yuXyDN7q0qnfZZM5vqDWdFMP6gnU-iOZqTbg6DVn4oLqDXwFhyphenhypheng-md1XxpVF4OZ1VHig9RwltG-B2I7BQ1ERsoIkE3SDQtcNbFgRuQgPNwIH2xxfezUFU2EVp4nyCC8SGwGTkeY_A/s200/Josmar.jpg)
Un espectacle així només podia fer-se a un poble com Olot (Bé, també podria haver sigut a altres pobles com Massamagrell o Albuixech, per la seua natura de dubtosa dignitat col·lectiva). L'inclassificable Josmar i el quasi clàssic Bernardo junt en un escenari!!!
Sí, en un mateix espectacle es podran escoltar el mític «És super fort» d'un Josmar cada dia menys masculí i menys jove, amb tanga, jaqueta torereta i quilos de maquillatge amb melena al viento; i el més que entranyable «Megusta cuando canta la ovejita, beeee!», guitarra en mà, orelles a l'aire i el nas contra el micro.
Dissabte que ve, Olot es veu que ha decidit celebrar el Carnaval "por todo lo alto" i ha buscat l'escenari més freak d'Europa. No sé jo si la societat civil occidental està preparada per una catàrsis artística d'estes característiques. Com diria Rouco, «Que Dios nos pille confesados».