Mirant com es comporten els polítics italians (podeu vore el vídeo ací), crec que hem de donar les gràcies de què ací no passe el mateix. Coneixent el caràcter de més d'un polític i les constants intencions "tocacollons" d'altres, és extrany que encara al Congrés, a les Corts Valencianes o a la Generalitat encara no s'haja liat una semblant. O pitjor. Perquè en una moguda així a les Corts Valencianes, per exemple, jo no veig a Rita o a González Pons discutint tranquil·lament amb la cort socialista; els veig més tinant-se en planxa al coll, i mosegant fort per vore si és cert allò de que clavant les dents per la zona un acaba morint-se. Sort que encara queden polítics civilitzats i, fins i tot en casos quasi extrems com la provocació de Gloria «sóc-fartona-i-cuentista» Marcos, els diputats del Bloc i d'IdPV van mantindre el tipo.
Al Parlament de Catalunya són més tranquil·lets. Es va liar la de Déunostre-senyor quan Maragall (en sus tiempos de pre-senil) va només insinuar allò del 3%. Tenint en compte que a altres cambres com la valenciana o l'espanyola les acusacions per corrupció, malversació i fins i tot puterio falleril són d'allò més habitual, és de suposar que els catalans mai arribarien a un extrem com el dels italians.
2 comentaris:
Home, vaig veure'n un trocet per la tele i em sembla patètic. Les ampolles de cava que les obrin al bar, i a cridar al galliner! Mamma mia!
La veritat és que ho trobo un comportament absolutament reprovable. Una falta de respecte imperdonable vers la ciutadania italiana. Coses així només contribueixen a empitjorar la imatge d'un sistema institucional ja prou malmès i desprestigiat com l'italià i, per tant, a debilitar-lo encara més.
Sincerament, dono gràcies que a les nostres Corts, tot i que els nostres representants no es puguin considerar precisament un exemple a seguir, no s'hagi arribat (encara) a aquestes situacions.
D'altra banda, crec que la transcendència mediàtica del trist espectacle ha tingut també l'efecte d’eclipsar la preocupant qüestió de fons: el fracàs d'un govern de caire moderat, que única i exclusivament beneficia als sectors radicals. Em sembla que tindrem Berlusconi per molta estona.
Inga, q vagi b. Dw!
Publica un comentari a l'entrada