Llegint hui el Diari de Girona m'he assabentat que el finançament per habitant del País Basc és un 73,5% superior al de Catalunya. És curiós, però actualment a Catalunya ja tot el món reconeix en públic i en privat que el finançament que tenen és inadequat i insuficient, i que el model basc i navarrès és cap al què s'ha d'intentar anar a poc a poc. I no els falta raó. Anys i panys porten els catalans pagant milionades per a què altres comunitats puguen, per exemple, tindre un ordenador per xiquet en les escoles. I a Catalunya no es pot. Caldria també mirar si els catalans han gestionat be els dines dels què sí han pogut disposar. Però això és un altre tema.
No obstant, esta notícia m'ha fet tornar-me a plantejar quant bledes som els valencians en general. A Catalunya fins i tot el PP parla de poder millorar el finançament, perquè el números canten (i més que cantaran si se publiquen les balançes fiscals). Al País Valencià estem també cansadets de pagar 10 euros i rebren 5 de l'Estat. Però clar... què pocs són els valencians disposats a alçar la veu en este tema i dir prou al finançament mal entés com solidari. I és que l'Estat té molt mal entés el concepte de solidaritat. El valencians, però, anem tragant. Per variar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada