En Falles, tot i haver vaga de treballadors, el Metro ha estat bàsic. El transport públic ja és habitualment un element clau a qualsevol ciutat. Però quan la metròpili està tancada, le vies d'accés estan tallades i les poques que hi han es col·lapsen... el Metro és qüestió de supervivència. Gràcies a les milers d'hores de festa i activitat fallera que vaig fer este any, m'he passat també moltes estones al Metro, viatjant o esperant el proper comboi. I gràcies a eixes estones, hem passat grans moments. Rialles, converses, dormides amb baba caient i, sobretot, tornades a casa amb un sol de migdia divertidissimes. La bona companyia, evidentment, ajuda. Però el Metro de València té alguna cosa especial entre les 5 i les 8 del matí si tornes de festa. Estos dies de Falles vaig aconseguir retrotransportar-me a aquelle nits de dijous/matins de divendres de quan estava a la facultat i eixia de festa. Tornar a les 7 del matí, amb cara de mort, cansat, amb son, mig bufat i envoltat de gent que s'acaba d'alçar per anar a treballar, té un encant especial al Metro València.
PD: Foto d' Andreu Vilalta un mestre de les imatges i un company fantàstic de Metro. Ell sí que aguanta, ell sí ha entés el què és una veritable festa fallera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada