Toca reflexionar (els que no tinguen clar encara el seu vot). La campanya s'acaba esta nit. Retrets, cares a cares i bipartidisme han estat les notes més destacades d'uns quinze dies ben poc constructius en general. A València, els candidats dels partits gran s'han barallat per vore qui porta el traje més "valencià" però entestant-se, alhora, a demostrar que no hi ha ningú en el món més espanyol que ell/ella: Exemples clars: Maria Teresa Fernández de la Vega i Esteban González Pons. Des d'EU, han demostrat que les sigles PV que abans ensenyaven amb orgull, ara, amb un candidat com Montalbán i un PCE dominant i castrista, ja molesten. Canal 9, no ha contribuit massa precissament a la pluralitat. Però afortunadament la gent parla, internet és bona eina i la gent del Bloc-Iniciativa-Verds s'ha mogut moltíssim. És trist reconèixer que no crec que Isaura Navaro acabe sent diputada, però no serà pels esforços del nacionalisme d'esquerres i ecologista del País Valencià. Això, xiquets, és la base d'un bon futur; estic segur.
A Catalunya, la cosa està més peluda. Dels candidats gironins no parlaré perquè podria parlar molt be d'uns i molt malament d'altres i amb tots m'he de tornar a trobar passades les eleccions. I no voldria ni que uns ho prengueren massa be ni que els altres ho prengueren com un atac. Ells, afortunadament, ja saben si són o no bons candidats. Dels caps de llista per Barcelona, ha destacat l'extrem conservadorisme de Duran i CiU, l'excessiu triomfalisme de Carme Chacón, que a més no ha dubtat a utilitzar el seu embaràs electoralment, i l'opció absurda del discurs d'ERC amb un Ridao molt poc creïble. El PP i la quasi transparent Dolors Nadal s'han enrocat en l'extrema dreta més espanyola i colonitzadora, a més de mentidera. I ICV ha mantingut la seua línia amb un Herrera crescut. No em seria fàcil votar a Catalunya. Jo, ja he votat per correu. Ara vos toca a vosaltres.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada