La promiscuïtat a la cara

Sempre he pensat que si elsdiners destinats a fer estudis científics de xorrades s'invertiren en el que realment pot interesar, la comunitat científica seria molt més respectada. Proba de què això encara no és així, la tenim al Regne Unit. Resulta que uns investigadors britànics s'han dedicat a fer un estudi que «demostra» que el nivell de promiscuitat que té una persona, es llegeix a la cara; que el rostre i el tipus de faccions que té cada persona determina si és o no fidel i si li agraden les relacions curtes o llargues. Ací podeu llegir l'article senser on ho he vist. Resulta que quan més masculita tens la cara (independentment de si eres home o dona), més promiscu eres. Segur que si tots fem una repasada a la gent que coneixem, recordem a més d'un i d'una que tenen careta d'angelet i els agrada més un polvo amb el primer que passa que a un tonto un llapis. No dubte de les bases científiques de l'estudi; els anglessos sabran si són les adequades. Però em sembla una xorrada que les ganes de sexe fàcil i variadet es puga vore a les faccions de la cara, i més tenint en compte que jo sempre he pensat que la gent ha de passar etapes de fer el pendó amb tota normalitat. Perquè la repressió d'estes èpoques acaben derivant en un desenvolupament d'esta promiscuïtat quan menys toca. En fi... i vosaltres quin tipus de cara teniu? I ho sap la vostra parella? Apanyeu-vos com pugueu.