Potser no sóc la persona més indicada per fer esta pregunta, donat que, com podeu vore ací, em faré càrrec el més que ve de la presentació i moderació d'una jornada sobre turisme homosexual. Però, en ple segle XXI i amb una situació legalment (que no social) normalitzada, cal distingir entre un turista heterosexual i un d'homosexual? No ho tinc massa clar. Jo, quan vaig de viatge, no busque massa llocs especialment dedicats a gais. Amb que no m'impedisquen dormir amb un xic si és que en porte algun, ja en faig prou. Si he d'eixir de festa per llocs "d'ambient" no ho faig ni més ni menys que ho faria en un altre lloc. Per tant, no se jo si és massa útil (més enllà dels interesos empresarials) distingir entre un turisme homosexual i un d'heterosexual. Distingirem també entre un turisme de gent alta i un de gent baixeta? Potser si s'analitza es veu que els baixets viatgen més, tenen més ingressos i els gasten més. Seria així un mercat per explotar? Dubte que s'acabara convertint en això. Per tant, enhorabona als organitzadors de la jornada per la seua iniciativa empresarial, però crec que marcar el turisme amb una etiqueta (gai, familiar, esportiu...) només pot tindre, precissament, això: una eixida empresarial.
PD: QUe diga jo això no vol dir que no crega en la necessitat d'estos congressos. De fet, crec que les empreses i els experts del sector han de treballar junts i posar en comú estratègies. Sempre ajuda a facilitar les coses al consumidor i sempre millora el servei a l'exterior. Quanta més oferta, millor.
3 comentaris:
D'aquest tema n'he discutit bastantes vegades ja.
Jo no crec que sigui o deixi de ser necessàri sinó que és el que hi ha.
Tots els productes estàn creats per satisfer necesitats dels consumidors (o per crear necesitats i despres satisfer-les).
Qualsevol empresa de béns o serveis busca el seu segment de població i el seu public objectiu que tingui uns gustos especifics, així els/les LGTB, dones, heavy metals o jugadors de bàsquet, tots tenim uns gustos, unes preferències les quals les empreses obviament les busquen i creen productes o serveis per satisfer-les.
Amb tot això que vull dir? jajajaja
Que em sembla bé, que és normal, i que això no vol dir que tots els gais vagin a aquest serveis turístics destinats a gais, sinó que hi ha aquesta opció, com les altres, per triar i remenar i escollir el que més t'agradi!
Ale! Sembla que em paguin per dir això! jajaja
Un petonàs
Partiria de la base que turisme homosexual no existeix. I si existeix només té un fonament: el sexe. Els homosexuals no anem tots en el mateix paquet. Som homes i DONES de totes les edats i de totes les classes socials que no compartim ni interessos comuns ni gustos, encara que pugui semblar tot el contrari.
El que sí que és cert és que el nivell adquisitiu d'una persona homosexual, de mitjana, és un xic més elevat que el de la resta de població. Això és perquè disposa del 100% del seu sou i no destina diners als fills perquè en general no n'hi ha. Això és atractiu pel sector turisme.
Tot i això penso que no podem anomenar homosexual a un tipus de turisme ja que la paraula no connota una demanda generalitzada del mateix oci, sinó d'una tendència sexual. Més aviat tot plegat és una volta als estereotips. Alguns haurem de seguir donant explicacions de perquè no ens agrada el què li agrada a l'homosexual en majúscules?
Però que llestos i espavilats que sou els dos ;)
Publica un comentari a l'entrada